Santiago Mediano alerta sobre l'ús comercial d'imatges d'influencers
- Les fotos publicades per influencers estan protegides per la Llei de Propietat Intel·lectual i no són de lliure ús.
- L'accés públic a un perfil social no implica la cessió dels drets de reproducció o distribució de les imatges.
- L'ús d'imatges de tercers requereix un consentiment explícit, informat i previ segons el RGPD a Europa.
- Les empreses s'exposen a sancions administratives i demandes per danys i perjudicis si ignoren aquestes restriccions.
En l'ecosistema digital actual, la línia entre el contingut orgànic i l'estratègia comercial s'ha tornat perillosament difusa. Moltes empreses, impulsades per la rapidesa de les xarxes socials, han adoptat la pràctica de reciclar imatges de creadors de continguts per alimentar els seus propis canals de comunicació. No obstant això, aquesta agilitat operativa amaga un risc jurídic considerable que pot derivar en conflictes legals costosos.
La fal·làcia del lliure ús en xarxes socials
Existeix una confusió generalitzada entre la visibilitat i la disponibilitat. Que un influencer tingui un perfil públic a Instagram o TikTok no significa que el material que hi publica sigui de domini públic. Molts gestors de màrques consideren erròneament que fer una captura de pantalla, descarregar una foto o simplement esmentar l'autor en el text de la publicació és suficient per legitimar l'ús de la imatge.
La realitat jurídica és molt diferent. Com assenyala Santiago Mediano, president i soci fundador del seu propi bufet, publicar una fotografia no equival a renunciar a ella. L'accés públic permet veure el contingut, però l'ús d'aquest per a finals comercials o informatius requereix una autorització expressa. Aquestes imatges estan blindades per la normativa de propietat intel·lectual, independentment de si han estat capturades amb una càmera professional o amb un telèfon mòbil.
El marc legal de la propietat intel·lectual
A Espanya, la protecció de les obres fotogràfiques està clarament establert. L'article 10.1.h) de la Llei de Propietat Intel·lectual reconeix aquestes creacions com a obres protegides. A més, l'article 17 reserva exclusivament a l'autor el dret d'autoritzar la reproducció, la distribució i la comunicació pública de la seva obra.
Patricia Koch, socia de BALDER, subratlla que el fet que un autor hagi compartit una imatge en una plataforma social no el priva dels seus drets d'explotació. Això implica que qualsevol transformació de la imatge o la seva reproducció en una pàgina web corporativa sense permís és una infracció legal. Per a les empreses, això significa que les fotos dels influencers no són de lliure ús, i el simple reconeixement de la paternitat de l'obra no substitueix el contracte de cessió de drets.
Protecció de dades i el dret a la pròpia imatge
Més allá de la propietat intel·lectual, l'ús d'imatges on apareixen persones implica entrar en el terreny del dret a la privacitat i la protecció de dades personals. A Europa, la imatge d'una persona identificable es considera una dada personal sota el Reglament General de Protecció de Datos (RGPD). Qualsevol tractament d'aquestes dades, ja sigui per a continguts d'oci o publicitaris, ha de complir requisits estrictes.
Perquè l'ús d'una imatge sigui legal, l'empresa o el creador ha de garantir:
L'obtenció d'un consentiment explícit de l'afectat, informant amb total transparència sobre la finalitat del tractament, els destinataris de la imatge i la durada de la seva utilització.
Aquest rigor no és exclusiu de la Unió Europea. Altres jurisdicdicions han implementat normatives simils per evitar el tractament il·lícit d'imatges. Per exemple, a Mèxic, la Llei Federal de Protecció de Dades Personals en Possessió dels Particulars exigeix el consentiment per a imatges identificables, mentre que a Argentina es requereix un consentiment previ, express i informat. Aquest escenari global indica que la tendència és el reforç de la soberania de l'individu sobre la seva imatge digital, tal com s'analitza en els casos de influencers que tracten il·lícitament imatges de persones.
L'impacte de la jurisprudència internacional
Els tribunals estan començant a fixar límits molt clars per evitar abusos en la difusió de continguts. Un exemple notable prové de Colòmbia, on la Corte Constitucional, a través de la Sentència T-241 de 2026, ha establert que els creadors de continguts han de disposar d'un consentiment previ, lliure i informat per divulgar informació personal o imatges de tercers, especialment quan es tracta de dades sensibles.
Aquesta sentència és reveladora perquè equilibra la llibertat d'expressió amb els drets fonamentals a la intimitat. El tribunal ha precisat que l'autorització pot ser expressa o tácita, però sempre ha de complir les condicions constitucionals i, el més important, ha de respectar la revocació posterior del consentiment. Per a un empresari, això significa que un permís donat avui pot ser retirat demà, obligant a la retirada immediata del contingut per evitar sancions.
Riscos operatius i sancions per a la marca
La vulneració d'aquestes normatives no només comporta un mal impacte en la reputació de la marca, sinó que obre la via a sancions administratives severes i demandes judicials per danys i perjudicis. L'ús no autoritzat d'una imatge pot ser interpretat com una apropiació indeguda de l'imatge pública d'un creador per obtenir un benefici econòmic, cosa que agrava la situació davant un jutge.
Les empreses que gestionen campanyes de màrqueting d'influència han de formalitzar cada acord per escrit. No es pot confiar en un acord verbal o en la suposició que, per haver pagat una quantitat per a una publicació en el perfil de l'influencer, la marca té dret a moure aquesta imatge a les seves pròpies xarxes o a la seva web. Cada canal de distribució i cada tipus d'ús (reproducció, distribució o transformació) ha de quedar recollit en el contracte de cessió.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes, especialment en el vibrant hub tecnològic de Barcelona, aquest escenari exigeix una professionalització immediata de la gestió de continguts. Amb l'entrada en vigor de l'AI Act a la Unió Europea, la generació d'imatges mitjançant intel·ligència artificial que imitin la imatge de persones reals o utilitzin bases de dades de fotos sense permís augmenta la complexitat legal.
L'ecosistema d'empresa català, molt orientat a la innovació i al comerç digital, ha de ser conscient que el RGPD és un dels marcs més estrictes del món. Qualsevol startup o Pyme que utilitzi imatges de creadors per a campanyes de lead generation o branding s'està exposant a multes que poden comprometre la seva viabilitat financera. El mercat espanyol està entrant en una fase de major vigilància sobre els drets d'autor digitals, on la cultura del lliure ús està sent substituïda per una cultura de contractació formal.
En conclusió, la clau per a les empreses locals és la prevenció. Implementar protocols de revisió legal per a cada imatge publicada i establir contractes de cessió clars amb els creadors de continguts no és una burocràcia excessiva, sinó una assegurança necessària per protegir l'actiu més preuat de qualsevol negoci: la seva reputació i la seva estabilitat jurídica.
Preguntes freqüents
Puc utilitzar una foto d'un influencer si el seu perfil és públic?
No. Que un perfil sigui públic permet la visualització, però no atorga drets de reproducció, distribució o ús comercial. Cal el permís de l'autor.
És suficient amb etiquetar l'influencer per poder publicar la seva foto?
No. L'etiquetat o la menció de l'autor reconeix la paternitat de l'obra, però no substitueix l'autorització legal per a la reproducció de la imatge.
Què passa si l'influencer em dona permís verbalment?
El permís verbal és difícil de provar en un procés judicial. Es recomana sempre un contracte escrit de cessió de drets que especifiqui on i per quant de temps s'utilitzarà la imatge.
L'ús d'imatges de tercers a Europa es regula només per la propietat intel·lectual?
No, també està regulat pel Reglament General de Protecció de Datos (RGPD), ja que la imatge d'una persona identificable es considera una dada personal.
Fonts: Confilegal, Urecalegal, Emisoraatlantico ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
