Configurador 3D per al luxe: la personalitzacio que es veu

En el luxe la personalització no és una opció: és el producte

Qui compra una peça única no tria entre variants de catàleg: participa en la creació. El problema és que aquest moment, avui, passa gairebé sempre de paraula —amb un esbós, un mostrari, la confiança en l'artesà. Funciona amb qui ja és client. Amb qui ho ha d'arribar a ser, molt menys.

Ensenyar-ho abans que existeixi

El render fotorealista i el configurador resolen el mateix problema des de dos costats: mostrar l'objecte personalitzat abans de fabricar-lo, amb una qualitat visual a l'altura del preu que té.

• Renders fotorealistes de la peça configurada, amb materials i acabats creïbles.
• Configurador per a les decisions que realment importen: pedra, metall, gravat, mida.
• Realitat augmentada per provar la peça posada o veure l'embarcació amarrada.
• Vídeo 3D per a comunicació i fires, rodat sobre el model i no sobre el producte físic.

Per què importa més enllà de la venda

El cost del mostrari físic i de la fotografia de producte és una partida seriosa, i creix amb cada variant. Un model 3D es fotografia infinites vegades, en qualsevol acabat, sense repetir el set. Per a un catàleg que canvia cada temporada la diferència es veu al compte de resultats, no només a l'aparador.

Hi ha a més el tema de la coherència: les imatges generades des del mateix model són idèntiques a si mateixes al web, a la impressió i a les xarxes. En el luxe, on la imatge és la meitat del valor, no és un detall.

La qualitat visual és la restricció

En aquest sector un 3D aproximat fa més mal que cap 3D: comunica exactament el contrari del posicionament. Per això la feina no parteix del programari sinó dels materials —com es comporta la llum sobre aquell aliatge, aquella fusta, aquella pell— i es valora sobre una sola peça abans d'estendre-la.

Per on es comença

Per una peça icònica de la col·lecció. Si el render aguanta la comparació amb la fotografia de producte que teniu avui, la resta és repetició.