La guerra per la hegemonia de la intel·ligència artificial no es lluita només amb xips de última generació o models de llenguatge més potents, sinó també en el terreny de la percepció pública. Recentment, l'equip de Global Government Affairs de la plataforma X ha revelat la desarticulació d'una operació massiva d'influència coordinada des de Xina, que consistia en una granja de bots de prop de 200.000 comptes inautèntics.

Tot i que la xifra total de comptes eliminats és impressionant, el nucli estratègic de l'operació residia en un grup molt més reduït però altament especialitzat. Unes 200 comptes estaven dedicades específicament a manipular el debat públic als Estats Units sobre la construcció de centres de dades per a la IA i les polítiques energètiques associades. L'objectiu no era hackejar la xarxa elèctrica ni provocar una falla tècnica, sinó explotar una vulnerabilitat social: la preocupació dels ciutadans pel cost de la vida.

Una estratègia basada en greuges reals

L'eficàcia d'aquesta campanya de desinformació no residia en la invenció total de mentides, sinó en la distorsió de fets veritables. Els bots es presentaven com ciutadans americans comunes, utilitzant noms genèrics com Thomas Jackson, Patricia Robinson, Sandra Thompson o Kenneth Flores per generar confiança i proximitat amb l'audiència objectiu.

Aquests perfils difondien la tesi que els centres de dades d'IA estaven provocant un augment insostenible de les factures de llum domèstiques i posant en risc l'estabilitat de les xarxes elèctriques locals. Per donar credibilitat a aquests arguments, els bots citaven informes legítims, com ara articles del Southern Maryland Chronicle sobre l'augment dels costos de capacitat de PJM Interconnection, un operador que serveix 13 estats i Washington, D.C. De fet, el propi PJM havia indicat en el seu informe de juny de 2026 que la demanda dels centres de dades era el motor principal de certs pressions sobre la xarxa.

L'ús de la IA per atacar la IA

En un gir irònic, l'operació utilitzava eines de intel·ligència artificial per intentar frenar la infraestructura de la IA. Els operadors xinesos no es limitaven al text, sinó que inundaven la xarxa amb caricatures i tires còmiques generades per IA. Aquestes imatges presentaven els desenvolupadors de centres de dades com a vilans que s'enriquien desmesuradament mentre les famílies ordinàries s'enfrentaven a factures elèctriques cada vegada més cares.

Aquesta tàctica visual buscava simplificar un debat tècnic complex i convertir-lo en un conflicte moral de classes. Segons informació recollida per TechSpot, algunes d'aquestes imatges ja havien aparegut en un informe anterior d'OpenAI, cosa que suggereix que les xarxes d'influència xineses utilitzen materials coordinats a través de diferents plataformes per maximitzar l'impacte.

Un patró de desestabilització sistemàtica

Aquest incident no és un fet aïllat, sinó que s'inscriu en una tendència creixent d'operacions d'influència estrangeres dirigides contra el desplegament tecnològic dels Estats Units. Al juny de 2026, OpenAI ja havia detectat i eliminat operacions simils, on usuaris basats a Xina demanaven al chatbot mides concretes per influir en l'opinió pública nord-americana.

L'operació no era un ciberatac tècnic, sinó una campanya d'influència que buscava convertir una preocupació econòmica real en un obstacle polític per a la infraestructura de la IA.

La distinció és crucial per als empresaris i responsables de seguretat: no es tracta de vulnerabilitats en el codi, sinó de vulnerabilitats en la psicologia social. La granja de bots no necessitava entrar en els sistemes de control de l'energia per causar danys; només necessitava que la gent estigués enfadada amb la seva factura de la llum i associés aquest sentiment a la IA.

La fragilitat de l'infraestructura energètica

El cas revelat per Startup Fortune posa de manifest el punt més feble de l'expansió de la IA: l'energia. La demanda elèctrica dels centres de dades és massiva i real, cosa que crea un terreny fèrtil per a la manipulació. Quan una tecnologia avança més ràpid que la capacitat de la xarxa per absorbir-la, es generen friccions socials que actors externs poden instrumentalitzar.

Aquesta operació demostra que el control de la narrativa sobre la sostenibilitat i el cost energètic és tan important com la capacitat de càlcul dels serveidors. Si la percepció pública és que la IA és un luxe que empobreix la població local, la resistència política a la construcció de nous centres de dades augmentarà, independents de quins siguin els beneficis econòmics globals.

Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Tot i que l'atac descrit s'ha centrat en el mercat dels Estats Units, les leçons per a les empreses tecnològiques de Barcelona i del mercat espanyol són directes. Catalunya s'ha consolidat com un hub de IA i centres de dades a Europa, i la vulnerabilitat energètica és un repte compartit. En un context on l'AI Act de la Unió Europea imposa normatives estrictes sobre la transparència i l'impacte ambiental, la desinformació coordinada podria convertir-se en una eina per frenar projectes d'infraestructura local.

Per a l'empresari català, això significa que la comunicació corporativa ja no pot ser només tècnica o comercial; ha de ser defensiva i transparent. La possibilitat que xarxes d'influència externes utilitzin greuges locals —com l'augment del preu de l'electricitat o l'ús de l'aigua en zones amb sequera— per atacar la implantació de centres de dades a Catalunya és un risc real.

L'ecosistema d'empreses a Barcelona ha de preveure que la IA no només comporta riscos de ciberseguretat en el sentit tradicional, sinó riscos de reputació orquestrats artificialment. La clau per combatre aquestes campanyes no és només la moderació de continguts en xarxes socials, sinó l'establiment de pactes clars amb les comunitats locals i una transparència total sobre l'eficiència energètica, evitant que els buits informatius siguin omplits per bots estrangers.

Preguntes freqüents

Fonts: Startupfortune, Nextbigfuture, Techspot, Yahoo ·