IA Generativa: la UCM analitza la transformació de ciència i cultura
- La UCM ha organitzat el II Congrés Internacional sobre IA Generativa centrat en la ciència, la comunicació i la cultura.
- Participació massiva de capitals humans: prop de 400 assistents i experts de tot el món, incloent el Sud Global.
- Debat focalitzat en la regulació internacional, l'ètica de les dades i l'impacte laboral de la superintel·ligència.
- Presència estratègica d'empreses del IBEX 35 i gegants com Google, Microsoft i Oracle.
La velocitat amb la qual la intel·ligència artificial generativa s'ha infiltrat en els processos productius i creatius no té precedents. En pocs anys, el que semblava una eina experimental s'ha convertit en el motor d'una transformació que afecta des de la publicitat fins al rasonament jurídic. En aquest context, la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha estat la seu dels dies 20 i 21 d'octubre del II Congrés Internacional sobre IA generativa, un esdeveniment titulat Transformació radical de la ciència, la comunicació i la cultura.
Un fòrum per entendre el nou paradigma digital
L'objectiu central de l'esdeveniment, organitzat pel grup de recerca UCM Transparencia, buena gobernanza y comunicación, ha estat clar: sortir de la superfície del discurs popular per entendre profundament com gestionar el món que la IA està construint. Segons la professora Isabel Cousido, investigadora principal del grup organitzador, la necessitat de comprendre aquest entorn és urgent per poder gestionar els aspectes que afecten directament la societat i el teixit empresarial.
El congres no s'ha limitat a una visió tècnica, sinó que ha adoptat un enfocament multidisciplinari. La col·laboració entre la Facultat de Ciències de la Informació, la de Informàtica, la secció departamental de Dret Constitucional i la Fundació Konrad Adenauer ha permès abordar la IA des de diversos angles. Com ha assenyalat el decà de Ciències de la Informació, Ángel Luis Rubio, l'IA generativa ha alterat radicalment la manera d'investigar, dissenyar, aprendre i comunicar, obligant a una revisió total dels mètodes tradicionals.
La presència dels gegants tecnològics i el sector empresarial
Un dels punts més destacables de la trobada ha estat la convergència entre l'àmbit acadèmic i el sector privat. La participació d'empreses tecnològiques i companyies del IBEX 35 ha donat una visió pragmàtica sobre l'aplicació de bristles d'IA en entorns corporatius reals. La llista d'entitats participants reflecteix la transversalitat de la tecnologia, amb la presència de Microsoft, Google i Oracle, juntament amb consultores i advocacies de primer nivell com KPMG, Garrigues i Écija Abogados.
Aquest mix de ponents ha permès analitzar com sectors tan diversos com la banca, representats per Unicaja i ABANCA, o l'energia, amb Naturgy, estan integrant la IA en els seus fluxos de treball. També s'ha donat veu a la indústria de la comunicació i el màrqueting a través de VCCP, WPP Media i Zebra Producciones, demostrant que la IA generativa ja no és una promesa de futur, sinó una eina operativa que redefineix la productivitat i la creativitat en el mercat actual.
Debats crítics sobre l'ètica i la governança global
El congres ha dedicat un espai considerable a les ombres i els riscos associats al desenvolupament descontrolat de la tecnologia. A través de vuit taules rodones, s'han tractat temes neuràlgics com la responsabilitat en l'ús de la IA generativa i la urgència d'establir una regulació internacional coherent. Un dels punts més polèmics ha estat la possible pèrdua de control sobre els sistemes autònoms i l'ambició d'aconseguir una superintel·ligència que sigui millorable però segura.
L'ètica de les dades ha estat un altre eix vertebrador. En un moment on el training de models massius planteja qüestions sobre la propietat intel·lectual i la privacitat, el debat s'ha centrat en com garantir la transparència. Aquest enfocament ha estat reforçat per la participació del Consell de Transparencia i Bon Govern d'Espanya, que ha aportat la perspectiva reguladora necessària per equilibrar la innovació amb els drets dels ciutadans.
La IA està en boca de tothom. És hora d'entendre-la.
L'impacte laboral i la visió del Sud Global
La transformació del mercat de treball ha estat un tema recurrent durant les jornades. L'IA generativa no només automatitza tasques repetitives, sinó que comença a entrar en terrenys del rasonament complex i la creació intel·lectual. Els experts han debatut sobre l'impacte laboral, no només en termes de substitució, sinó de transformació de roles i la necessitat d'una nova alfabetització digital per a tots els professionals.
Un aspecte distintiu d'aquest II Congrés ha estat l'interès especial pel Sud Global. En un escenari on el desenvolupament de la IA està concentrat en uns pocs pols tecnològics (principalment EUA i Xina), la UCM ha buscat integrar perspectives d'altres regions per evitar que la bretxa digital es converteixi en una bretxa d'intel·ligència artificial. Aquesta visió global és essencial per entendre que la regulació i l'accés a la tecnologia no poden ser privilegis d'unes poques nacions.
Col·laboracions institucionals i suport acadèmic
L'organització de l'esdeveniment ha requerit un esforç coordinat entre diversos òrgans de la universitat i entitats externes. El suport dels Vicerectorats de Relacions Internacionals, Cooperació Internacional i Voluntariat, així com el de Tecnologia i Sostenibilitat, ha estat clau per assolir la xifra de prop de 400 assistents registrats. L'estructura del congres ha permès una interacció fluida entre professors veterans i equips d'estudiants de la Facultat de Comunicació.
A més, el projecte nacional de recerca fAIr LAW, impulsat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya, ha aportat el marc teòric i juríd per analitzar la intersecció entre la IA i el dret. La participació de la Fundació Konrad Adenauer per a Espanya i Portugal ha estat determinant per donar una dimensió internacional i un suport logístic que ha permès convocar a figures destacades de l'IA de tot el món.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes i espanyoles, les conclusions d'aquest congres són un senyal d'alerta i, alhora, una oportunitat. L'ecosistema d'empresa català, amb Barcelona com a hub tecnològic europeu, es troba en una posició privilegiada per liderar la implementació ètica de la IA. La proximitat amb centres de recerca i una cultura d'emprenedoria vibrant permeten que les startups i les mitjanes catalanes puguin adoptar aquestes eines per escalar la seva productivitat.
No obstant això, el marc regulador és el gran repte. L'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea obligarà les empreses locals a revisar els seus processos de gestió de dades i la transparència dels seus algorismes. El debat plantejat a la UCM sobre la responsabilitat i l'ètica no és només acadèmic, sinó que es tradueix en riscos legals i operatius per a qualsevol companyia que implementi IA sense una governança clara.
El mercat espanyol, amb la participació d'empreses com Ferrovial o Naturgy en aquests fòrums, demostra que la transició cap a la IA generativa ja està en marxa en els sectors d'infraestructures i energia. Per a l'empresari local, la clau no estarà en la simple adopció de l'eina, sinó en la capacitat de formar el seu capital humà per coaxial amb la tecnologia. La transformació radical mencionada al congres implica que el model de negoci tradicional ha de pivotar cap a una estructura on la IA pot potenciar la creativitat humana sense substituir el judici crític, element que segueix sent el valor diferencial en el mercat mediterrani.
Preguntes freqüents
Què és el II Congrés Internacional sobre IA Generativa?
És un esdeveniment organitzat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) que analitza la transformació radical de la ciència, la comunicació i la cultura a causa de la IA generativa.
Quines empreses han participat en l'esdeveniment?
Han participat gegants com Google, Microsoft i Oracle, així com empreses del IBEX 35 i sectors diversos com Unicaja, Ferrovial, Naturgy, KPMG i Garrigues.
Quins són els temes principals debatuts?
S'ha centrat en la regulació internacional de la IA, l'ètica de les dades, l'impacte en el mercat laboral, la governança i el risc de pèrdua de control sobre la superintel·ligència.
Quin ha estat el paper del Sud Global en el congres?
El congres ha tingut un interès especial en incloure experts i perspectives del Sud Global per debatre l'accés equitatiu a la tecnologia i evitar la profundització de la bretxa digital.
Fonts: Tribuna, Eventos, Computing ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
