La Comissió Europea busca evidències per optimitzar els repositoris de la DSA

La governança digital de la Unió Europea entra en una nova fase de precisió tècnica. La Comissió Europea ha llançat una convocatòria per recollir evidències que permetran dissenyar les directives tècniques dels repositoris de publicitat, una eina clau per operativitzar la Digital Services Act (DSA). Aquest procés no és un simple tràmit administratiu, sinó un intent de transformar la manera com la societat civil, els investigadors i els reguladors poden fiscalitzar el mercat publicitari digital.

L'objectiu dels nous repositoris d'anuncs

L'Article 39 de la DSA ja estableix l'obligació per a els proveïdors de plataformes en línia molt grans (VLOPs) i motors de cerca en línia molt grans (VLOSEs) de mantenir repositoris públics d'anuncs. Aquestes biblioteques d'anuncs han de contenir informació detallada: qui ha pagat la campanya, el contingut de l'anunci, el període de difusió, el nombre d'usuaris assolits i els criteris principals utilitzats per decidir qui veia cada anunci.

No obstant això, la mera existència d'aquestes bases de dades no garanteix la transparència si la informació és difícil d'extreure o impossible d'analitzar. Per això, la Comissió busca ara feedback per assegurar que aquests repositoris siguin realment efectius i adequats per al seu propòsit. La meta és evitar que les biblioteques d'anuncs siguin simples pantalles de dades inútils, convertint-les en eines de supervisió real.

Què vol millorar la Comissió Europea?

Les directives tècniques que s'estan gestant es centraran en tres pilars fonamentals per optimitzar l'experiència de l'usuari i la capacitat d'auditoria. En primer lloc, es vol definir com fer que aquests repositoris siguin fàcilment cercables, eliminant barriers tècniques que actualment dificulten la localització d'anuncs específics.

En segon lloc, la Comissió vol que es proporcionin detalls clars sobre com es segmenten els usuaris. No basta amb saber que un anunci s'ha mostrat; és imprescindible entendre per què un perfil concret ha estat seleccionat per rebre aquell missatge. Finalment, s'està treballant en la millora de l'accessibilitat del contingut dels anuncs, assegurant que la informació sigui comprensible i disponible per a tots els actors interessats.

La transparència publicitària, revelant qui paga i com es segmenten els ciutadans, ajuda a protegir la salut pública, garanteix un alt nivell de protecció del consumidor i salvaguarda la integritat de les eleccions.

Un escut contra la desinformació i el frau

L'impacte d'uns repositoris eficaços trascendix la mera curiositat comercial. La Comissió Europea ha assenyalat que aquestes eines són vitals per detectar riscos sistèmics en la publicitat en línia. Entre els perills que es volen combatre es troben les campanyes de desinformació, els estafes en línia i les pràctiques comercials enganyoses.

Així mateix, aquests repositoris serveixen per detectar la promoció de productes o serveis illegals. En permetre que periodistes i organitzacions de la societat civil analitzin els patrons de publicitat, la UE crea un sistema de vigilància distribuïda on la transparència actua com a mecanisme de prevenció. Aquesta infraestructura és, a més, el suport tècnic per a una supervisió i un compliment més rigorós de la DSA per part de les autoritats nacionals.

El calendari d'implementació fins al 2028

El procés de definició d'aquestes directives segueix una ruta temporal ben marcada. La convocatòria actual d'evidències, oberta des del 4 de novembre de 2026, tancarà el 2 de desembre de 2026. Aquesta fase inicial serveix per recollir dades tècniques i opinions d'experts, incloent representants de la indústria publicitària, investigadors i proveïdors de VLOPs i VLOSEs.

Posteriorment, el procés seguirà aquestes etapes:

• Any 2027: Realització d'una consulta pública dirigida a actors específics per revisar el projecte de directives.
• Segon trimestre de 2028: Publicació oficial i adopció de les directives tècniques finals.

Aquest despleg gradual indica que la Comissió no vol improvisar, sinó construir un estàndard tècnic que sigui sostenible i que no pugui ser eludit mitjançant tecnicismos per part de les grans Big Tech.

Participació i actors clau en la consulta

Perquè aquestes directives siguin viables, la Comissió ha convidat a una gamma molt ampla d'experts. No es tracta només d'una conversa entre reguladors i empreses, sinó que s'inclouen organitzacions de la societat civil i periodistes. La visió d'aquests últims és crucial, ja que són els principals usuaris dels repositoris per a la investigació de campanyes d'influència o publicitat política.

Els proveïdors de VLOPs i VLOSEs també tenen un paper actiu, ja que hauran de desplegar les solucions tècniques per complir aquests nous estàndards. La coordinació entre la estratègia digital de la UE i la realitat tècnica de les plataformes serà el punt més crític de la negociació durant els propers dos anys.

Impacte per a les empreses i l'ecosistema digital a Catalunya i Espanya

Per a l'ecosistema empresarial català i espanyol, aquesta notícia té implicacions indirectes però profundes. Tot i que les obligacions de mantenir repositoris recauen sobre les VLOPs i VLOSEs (les gegantes tecnològiques), el mercat publicitari local es veurà afectat per un canvi en les regles del joc de la transparència.

A Barcelona, un hub tecnològic on proliferen agències de màrqueting digital i startups d'AdTech, la implementació d'aquestes directives obligarà a repensar les estratègies de segmentació. Si els criteris de targetització es tornen més transparents i auditables, les empreses locals hauran de prioritzar la qualitat i l'ètica dels seus segments per evitar possibles crisis de reputació o sancions derivades de la supervisió de la DSA.

A nivell nacional, el mercat espanyol, molt dependent de la publicitat en plataformes globals, guanyarà una eina de competència més justa. La possibilitat de veure exactament com la competència global segmenta el mercat espanyol permetrà a les PIMES locals optimitzar les seves inversions basant-se en dades més transparents. A més, en el context de l'AI Act, la combinació de la transparència publicitària amb la regulació de la intel·ligència artificial crearà un marc on l'automatització de la publicitat haurà de ser explicable, evitant sesgos algorítmics que puguin perjudicar determinats col·lectius en el territori espanyol.

Preguntes freqüents

Fonts: Digital-strategy (2), Euagenda ·