AI Act: nous obligacions d'etiquetatge per continguts generats per IA
- L'article 50 de l'AI Act obliga a declarar clarament quan un contingut és generat per intel·ligència artificial.
- Les mesures inclouen des de marques visuals visibles fins a metadades tècniques i watermarking.
- La data clau per a la implementació d'aquestes obligacions de transparència és el 2 d'agost de 2026.
- L'objectiu principal és evitar que els usuaris confondin continguts sintètics o deepfakes amb realitats autèntiques.
La regulació europea de la intel·ligència artificial ha deixat de ser una discussió teòrica per convertir-se en un calendari d'implementació rigorós. L'entrada en vigor de l'AI Act, concretament el Regolament (UE) 2024/1689, marca un abocament cap a una transparència total en la creació de continguts. El nucli de la qüestió resideix en l'article 50, que estableix que qualsevol persona o entitat que generi continguts sintètics mitjançant IA ha de comunicar-ho de manera explícita.
Aquest marc normatiu no busca limitar la creativitat ni la productivitat, sinó mitigar el risc que un usuari interactui amb un sistema automàtic sense saber-ho o que accepti com a autèntic un contingut artificial. La distinció entre el que és real i el que és generat per una màquina es torna, així, una obligació legal per a proveïdors, deployers, mitjans de comunicació i creadors de continguts.
La clau de la transparència i l'article 50
L'article 50 de l'AI Act és la pedra angular de les noves obligacions. Aquest apartat no és una suggerència, sinó un mandat que exigeix que els continguts generats per IA siguin identificables. Per concretar aquestes directives, la Comissió Europea va publicar el 10 de juny de 2026 el Codi de conducta sobre la transparència dels continguts generats per la IA. Aquest document actua com un manual d'instruccions operatiu per traduir la norma jurídica en mesures tècniques concretes.
L'objectiu és evitar la manipulació de l'opinió pública i protegir la integritat de la informació. En un entorn on la qualitat dels models generatius permet crear imatges i textos gairebé indistingibles de la realitat, la normativa europea aposta per un sistema d'etiquetatge que permeti al ciutadà saber exactament d'on prové la informació que consumeix.
Metodes d'identificació: des del bollino fins al watermark
La implementació de la transparència no és uniforme, ja que depèn del tipus de contingut i del canal de distribució. No és el mateix un text d'un blog que un vídeo hiperrealista. Les empreses hauran de navegar entre diferents nivells de marcació per complir la llei.
Per a les imatges i els vídeos, s'establirà l'ús de marques visuals, anomenades col·loquialment bollini, que siguin clarament visibles per a l'usuari final. Tanmateix, la transparència no s'atura a la superfície. S'exigirà la implementació de watermarking, marques d'aigua digitals invisibles que permetin traçar l'origen del contingut encara que la marca visual sigui eliminada manualment.
En el cas dels textos, l'obligació es torna més complexa però igual d'estricta. Els sistemes de IA que generen text per a finalitats professionals o informatives hauran de disposar de mecanismes que indiquin la seva natura sintètica. Això implica que els proveïdors de sistemes d'IA han de facilitar eines perquè els deployers puguin etiquetar els resultats correctament.
El calendari crític i la data del 2 d'agost de 2026
Moltes empreses s'han preguntat si l'obligació d'etiquetar serà universal i immediata. La resposta és que existeix una data límit molt concreta: el 2 d'agost de 2026. A partir d'aquest dia, les noves obligacions per a imatges, textos, chatbot i deepfakes entraran plenament en vigor per a molts sectors, incloent els llocs editorials i els comerços electrònics.
És important matisar que no s'està creant un dever generalitzat d'afegir manualment dades EXIF a cada imatge publicada a la web, ni que qualsevol text generat per IA hagi de portar una etiqueta sense context. L'obligació se centra en reduir el risc de confusió. Per entendre millor aquest procés, es pot consultar la guia sobre com aniran etiquetats els continguts per evitar interpretacions excessivament extensives que podrien saturar la web d'avisos innecessaris.
Diferències entre proveïdors i deployers
Per aplicar correctament l'AI Act, és fonamental entendre la distinció jurídica entre qui crea la tecnologia i qui l'utilitza. Aquesta separació determina qui és el responsable de quina part de l'etiquetatge.
L'AI Act no és una norma que s'hagi de recepcionar per cada estat membre, ja que, en ser un Reglament de la Unió Europea, té aplicació directa i immediata en tot el territori de la UE.
El proveïdor és l'entitat que desenvolupa el model d'IA. La seva responsabilitat és crear el sistema de manera que permeti l'etiquetatge. El deployer, per contra, és l'empresa que utilitza aquest sistema per oferir un servei o producte al mercat. El deployer és qui ha de garantir que l'usuari final rebi la informació de transparència. Si una agència de màrqueting a Barcelona utilitza un model extern per crear una campanya, l'agència és la responsable de que el client i el públic sàpiguen que el contingut és sintètic.
Impacte en mitjans, influencers i e-commerce
Els sectors més exposits a aquestes noves normes són aquells que informen el públic o gestionen la percepció de productes. Els mitjans de comunicació i els creadors de continguts professionals, inclosos els influencers, hauran de revisar els seus processos interns per assegurar que el públic no sigui enganyat per continguts generats per IA.
Els e-commerce també entren en el radar. Si una botiga utilitza models d'IA per crear imatges de productes que no existeixen físicament o per generar descripcions automàtiques que puguin inducir a error, hauran d'aplicar els criteris de transparència. L'objectiu és evitar que el consumidor confongui una fotografia real d'un producte amb una representació sintètica optimitzada per algoritmes.
Per profunditzar en els detalls tècnics d'aquestes obligacions, és recomanable revisar els noves obligacions per a proveïdors i creadors, ja que el compliment normatiu evitarà sancions severes que el Reglament pot imposar.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
L'impacte de l'AI Act en el mercat espanyol, i especialment en el hub tecnològic de Barcelona, és significatiu. Catalunya s'ha consolidat com un centre d'innovació en IA, amb un teixit dens de startups i agències de transformació digital que serveixen clients a tot el món. Per a aquestes empreses, l'adaptació a l'article 50 no és només una qüestió de compliment legal, sinó una oportunitat de competitivitat.
Les empreses catalanes que desenvolupen solucions de IA poden diferenciar-se integrant nativament les eines de transparència i watermarking en els seus productes, facilitant així la vida dels seus clients (els deployers). En el mercat espanyol, on el sector del comerç i el turisme té un pes enorme, l'ús de continguts sintètics per a el màrqueting és massiu. L'implementació d'aquestes normes obligarà a una professionalització de l'ús de la IA generativa, passant d'un experiment orquestrat a un procés industrial regulat.
A més, la data del 2 d'agost de 2026 actua com un rellotge per a els departaments legals i de producte de les empreses a Espanya. Aquelles que ignoren aquests terminis s'exposen a riscos reputacionals i sancions econòmiques. L'ecosistema d'empresa català, amb la seva vocació exportadora, ha de veure l'AI Act com el nou estàndard global: així com el RGPD va definir la privacitat, l'AI Act definirà la confiança digital en la generació de continguts.
Finalment, és crucial que les Pimes espanyoles no vegin aquestes obligacions com una càrrega burocràtica, sinó com una garantia de qualitat. En un mercat saturat de continguts artificials, la marca que sigui transparent sobre el seu ús de la tecnologia generarà una confiança més sòlida amb el consumidor final. Per més detalls sobre els terminis d'aplicació, es pot consultar la guia sobre els obligacions d'etiquetatge.
Preguntes freqüents
Què passa si utilitzo IA només per a correccions gramaticals?
L'AI Act es centra en continguts sintètics que puguin ser confusions amb realitats autèntiques. Les correccions gramaticals simples generalment no requereixen etiquetatge, però la generació completa de textos o imatges sí.
L'etiqueta ha de ser visible en tot moment?
Sí, per a continguts visuals s'exigeix una marca visible, però també s'està impulsant l'ús de metadades i watermarking per a una traçabilitat tècnica.
L'AI Act s'aplica només a les grans empreses tecnològiques?
No, s'aplica a qualsevol proveïdor o deployer que operi dins la Unió Europea, incloent-hi startups, agències de màrqueting i e-commerce.
Quan comencen a ser obligatòries aquestes mesures d'etiquetatge?
La data clau per a moltes d'aquestes obligacions de transparència és el 2 d'agost de 2026.
Fonts: Agendadigitale, Infodata, Ilsoftware ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
