L'ús de la IA generativa en els despatis jurídics pot vulnerar el secret professional i el RGPD. Analitzem els riscos i les solucions per a les empreses.

L'adopció de la intel·ligència artificial generativa ha deixat de ser una curiositat tecnològica per convertir-se en una eina quotidiana dins dels despatis d'advocats i els departaments jurídics. La capacitat de sintetitzar contractes complexos o estructurar arguments en segons és temptadora, però el cost ocult d'aquesta eficiència pot ser la pèrdua del secret professional. Quan un professional copia i enganxa el text d'un expedient en una finestra de xat, no està interactuant amb una eina neutra, sinó que està transferint dades sensibles a servidors externs.

El perill invisible de l'entrenament de models

El problema fonamental no resideix en la IA com a tal, sinó en el model de negoci de moltes d'aquestes eines. Les versions gratuïtes i molts dels plans de pagament de ChatGPT permeten que OpenAI utilitzi les conversions dels usuaris per millorar i entrenar els seus futurs models. Això significa que la informació confidencial d'un client —noms, quantitats reclamades, estratègies de defensa o clàusules privades— pot acabar formant part del corpus de coneixement de la màquina.

Des un punt de vista tècnic, l'enviament de dades a una empresa amb seu a San Francisco implica que la informació surt de l'entorn controlat delDespatx i es sotmet a la legislació dels Estats Units. Aquesta cessió de dades a un tercer sense una base jurídica suficient constitueix una vulneració directa del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), posant en risc no només la privacitat del client, sinó la integritat legal del professional que gestiona la informació.

L'estat de la qüestió segons el marc deontològic espanyol

A Espanya, el secret professional no és només una norma d'ètica, sinó una obligació legal estrictament regulada. L'article 542.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i l'article 22 del Codi Deontològic de l'Advocacia Espanyola protegeixen la confidencialitat de la relació entre advocat i client. Qualsevol filtració, encara que sigui accidental i provocada per l'ús d'una eina de productivitat, pot tenir conseqüències greus.

El Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE) va publicar el gener de 2026 una nota informativa on alertava explicitament sobre aquests riscos. La vulneració del secret professional a través de la IA pot derivar en tres tipus de responsabilitats: sancions disciplinaries per part del Col·legi professional, responsabilitat civil per danys causats al client i, en casos extremment greus, responsabilitat penal. L'anàlisi dels límits deontològics deixa clar que la comoditat tecnològica no pot prevaler sobre el deber de discreció.

Privacitat i percepció social a Espanya

La inquietud dels professionals no és un cas aïllat, sinó que reflecteix un sentiment generalitzat a la societat espanyola. Segons l'Observatori Anual IAON 2026, comentat per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) el 3 de novembre, la privacitat encapçala les preocupacions dels ciutadans davant la IA. El 52,9% dels enquestats identifica la privacitat com el seu principal temor, superant altres riscos com la pèrdura d'empllecs (51,2%) o la desinformació i els deepfakes (49,4%).

Aquesta dada és crucial per als empresaris i advocats, ja que els clients actuals són precisament aquestes persones que esperen una discreció absoluta. L'AEPD ha recordat la necessitat de realitzar avaluacions d'impactu abans d'implementar aquestes eines, subrayant que el dever de secret professional va més enllà dels principis generals del RGPD.

Diferències entre confidencialitat i privilegi legal

És vital no confondre el deber de confidencialitat amb el privilegi advocat-client. Mentre que la confidencialitat és un deber més ampli que abasta tota la informació dels negocis d'un client, el privilegi protegeix específicament les comunicacions realitzades amb l'objectiu de buscar o brindar assessorament legal. L'anàlisi sobre el privilegi legal indica que l'ús de la IA no destrueix automàticament aquest dret, però el posa en perill si no s'apliquen proteccions adequades.

L'anàlisi jurídic pertinent depèn των circumstàncies, incloent el propòsit de la divulgació i les salvaguardes que l'envolten.

No es pot afirmar categòricament que l'ús de ChatGPT renunci sempre al privilegi, però tampoc es pot assumir que tenir un compte empresarial protegeixi automàticament aquest dret. La clau resideix en la transparència amb el client i en la seguretat del sistema utilitzat.

Estratègies per a una implementació segura de la IA

Per evitar que la IA es converteixi en una vulnerabilitat, els despatis i empreses han de migrar cap a entorns controlats. No es tracta de prohibir la tecnologia, sinó de professionalitzar el seu ús a través de protocols estrictes. La solució passa per evitar les versions públiques i adoptar infraestructures on el proveïdor no pugui utilitzar les dades per entrenar els seus models.

Les alternatives tècniques viables inclouen:

• ChatGPT Enterprise: Versions corporatives amb polítiques de privacitat més restrictives.
• Azure OpenAI: El desplegament de models a través de la núvol de Microsoft, que permet un control més gran sobre la residència i el tractament de les dades.
• Models on-premise: Instal·lació de models de llenguatge en servidors propis, eliminant totalment la sortida de dades cap a l'exterior.
• Acords de Tractament de Dades (DPA): Signatura obligatòria d'un contracte d'encarregat de tractament conforme a l'article 28 del RGPD.

Qualsevol professional que decideixi integrar aquestes eines ha de revisar si el seu contracte de serveis amb el proveïdor de IA garanteix que la informació no serà reutilitzada. Enganyar-se pensant que una eina gratuïta és segura pot costar la carrera professional d'un advocat.

Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes, especialment en un hub tecnològic com Barcelona, aquest debat és urgent. L'ecosistema d'emprenedoria i les startups de LegalTech a Catalunya estan en una posició privilegiada per liderar la transició cap a una IA compliant. Amb l'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea, la classificació dels sistemes d'IA segons el seu risc obligarà les empreses a ser molt més rigoroses amb la governança de les dades.

En el mercat espanyol, on la cultura del secret professional és molt arrelada, la pressió de l'AEPD i el CGAE accelerarà l'adopció de solucions de IA privades. Les empreses que vulguin mantenir un avantatge competitiu no seran aquelles que utilitzin la IA més ràpidament, sinó aquelles que ho facin garantint la seguretat jurídica dels seus clients. El risc de sancions disciplinaries i la pèrdua de confiança del client són costos que cap empresa a Catalunya o Espanya es pot permetre en la seva estratègia de digitalització.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Economistjurist, Iayderecho, Sanitized ·

glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →