El TJUE analitza si Gemini de Google va vulnerar Like Company entre 2023 i 2024
- L'advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, indica que els chatbots poden vulnerar els drets dels editors de premsa.
- El cas Like Company contra Google diferencia entre l'ús de fets (no protegits) i la reutilització de l'expressió periodística (protegida).
- S'analitza si la recuperació de continguts en temps real per generar respostes substitueix la lectura de l'article original.
- Les conclusions no són vinculants, però marquen el camí per a futures compensacions econòmiques per a els mitjans.
El conflicte entre la propietat intel·lectual i la intel·ligència artificial generativa ha trobat un nou escenari crític al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Maciej Szpunar, l'advocat general del tribunal, ha presentat les seves conclusions sobre el cas C-250/25, Like Company contra Google Ireland, un procés que podria redefineir la relació econòmica i jurídica entre els gegants tecnològics i els editors de premsa a tot el territori europeu.
El nucli de la disputa resideix en el funcionament de Gemini, el chatbot de Google. L'empresa hongaresa Like Company, propietària de diversos portals digitals, reclama que el sistema ha utilitzat els seus continguts sense autorització entre els anys 2023 i 2024. La demanda no només qüestiona l'ús de les notícies per a l'entrenament dels models de llenguatge, sinó també la manera com el chatbot recupera i presenta la informació en temps real per respondre les consultes dels usuaris.
La distinció entre el fet i la forma periodística
Un dels punts més rellevants de l'anàlisi de Szpunar és la separació conceptual entre la notícia com a esdeveniment i la notícia com a producte editorial. Segons el criteri exposat, els fets en si mateixos no estan protegits per els drets d'autor; ningú pot tenir el monopoli sobre una notícia. No obstant això, la forma concreta en què aquests fets són narrats, estructurats i presentats —l'expressió periodística— sí que gaudeix de protecció jurídica.
Aquest matís és fonamental per a les empreses de mitjans. Si un chatbot es limita a informar que ha passat un esdeveniment, no hi ha vulneració. Però, si la resposta del sistema reutilitza la redacció específica d'un article fins al punt de substituir la lectura de la font original, estem davant d'una possible infracció. Juan Ignacio Navas, soci director del despatx Navas & Cusí, ha destacat que el repte ara serà establir criteris verificables per determinar quan una resposta és una elaboració pròpia i quan és una reutilització il·lícita.
Recuperació en temps real i el mite del port segur
El cas Like Company és el primer sobre IA generativa que arriba a la cort de Luxemburg, i posa el focus en la recuperació de dades en temps real. A diferència de l'entrenament estàtic, on el model apren a predir paraules, la capacitat dels chatbots actuals de navegar per la web i extreure fragments específics per generar respostes immediates crea un risc directe per al trànsic i els ingressos dels editors.
L'opinió de Szpunar és important perquè es comença a reconèixer la responsabilitat de les empreses tecnològiques per l'ús de continguts protegits, deixant de veure aquesta tecnologia com un port segur davant la propietat intel·lectual.
Aquestes paraules de Jorge Corrales, director general de CEDRO, reflecteixen el sentiment del sector editorial. La tesi segons la qual la IA crea contingut nou i, per tant, està exenta de pagar drets, està començant a anar a poc a poc. Si el TJUE confirma aquestes conclusions, els editors tindran un suport jurídic sòlid per reclamar compensacions econòmiques per l'ús no autoritzat de les seves publicacions.
Entrenament vs respostes: dues vies diferents
És crucial entendre que l'advocat general ha proposat tractar el procés en dues vies separades. Per un costat, està l'ús de dades per entrenar el model (el procés d'aprenentatge de la IA). Per l'altre, està la generació de respostes concretes per a l'usuari final. En aquest litigi específic, Szpunar ha suggerit declarar inadmissibles les qüestions relacionades amb l'entrenament, considerant-les hipotètiques en el context d'aquesta demanda.
Això significa que el focus actual recau sobre el producte final: la resposta del chatbot. La qüestió és si el sistema ha eludit barreres tècniques per accedir al contingut i si la resposta final és tan detallada que l'usuari ja no sent la necessitat de visitar la web del editor. Aquest fenomen, conegut com a zero-click content, és el que realment amenaça la viabilitat econòmica de la premsa digital.
Criteris de revisió per a l'empresa que utilitza IA
Mentre s'espera la sentència definitiva del TJUE, les empreses que integren eines d'IA en els seus processos de creació de continguts o anàlisi de dades han de ser cauteloses. No es tracta d'una prohibició general dels chatbots, sinó d'una alerta sobre com s'utilitza la informació d'altres.
Per evitar riscos legals, és recomanable analitzar els següents punts:
- Identificar quines fonts consulta l'eina d'IA i com accedeix a elles.
- Verificar si els resultats generats reproduïen fragments reconegibles de contingut ajen o si aporten una síntesi original.
- Revisar les llicències d'ús i els controls de l'eina abans d'incorporar respostes de la IA a productes comercials.
- No assumir que citar la font d'origen actua com una autorització automàtica per a la reproducció del contingut.
L'estratègia de moltes empreses ha estat confiar en la neutralitat de l'eina, però el cas Like Company contra Google demostra que la responsabilitat pot recaure sobre qui distribueix o utilitza el contingut si aquest vulnera els drets d'autor.
Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes i espanyoles, aquesta notícia té una ressonància particular. Barcelona s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, amb un ecosistema vibrant de startups d'IA i una indústria editorial forta. La resolució final del TJUE marcarà el marc operatiu per a qualsevol empresa local que desenvolupi solucions de recuperació d'informació (RAG - Retrieval-Augmented Generation) o serveis de continguts automatitzats.
En el context de l'AI Act de la Unió Europea, que ja imposa obligacions de transparència sobre els continguts utilitzats per entrenar els models, la sentència del TJUE pot afegir una capa de complexitat costosa. Les empreses d'IA a Catalunya hauran de ser extremadament transparents sobre la procedència de les dades que els seus bots recuperen en temps real per evitar demandes massives de grup.
Per al mercat espanyol, on la premsa digital lluita per trobar models de monetització sostenibles, aquesta sentència podria obrir la porta a nous acords de llicències obligatòries. Si es confirma que la IA no és un port segur, els editors locals podrien negociar millors condicions amb els proveïdors de tecnologia, transformant un risc legal en una oportunitat de negoci. L'ecosistema d'empresa català, amb la seva tradició d'innovació i pragmatisme, haurà de pivotar cap a models d'IA que respectin la propietat intel·lectual per garantir la seva escalabilitat a nivell global.
Preguntes freqüents
Les conclusions de l'advocat general són una sentència definitiva?
No, les conclusions de Maciej Szpunar no són vinculants. Són una proposta jurídica que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea analitzarà abans de dictar la sentència final.
Què és exactament el que està protegit per la llei segons aquest cas?
No estan protegits els fets ni la informació factual, sinó la forma periodística, l'expressió i la redacció concreta dels articles.
Com afecta això a qui utilitza Gemini o altres chatbots per a la seva empresa?
Les empreses han de revisar si els resultats que utilitzen reproduïen continguts protegits d'altres i no han de considerar la citació de la font com una autorització automàtica d'ús.
Per què el cas Like Company és tan important?
Perquè és el primer procés sobre IA generativa que arriba al TJUE i pot establir el precedent sobre si els chatbots vulneren els drets d'autor en temps real.
Fonts: Lawyerpress, Cedro, Adaralegal ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
