Lideratge i IA: el risc de quedar enrere en la transformació digital
- Només el 12% dels directius italians es considera preparat per la transformació de la IA, la xifra més baixa entre 13 països.
- Existeix una contradicció internally: el 79% dels treballadors està obert al canvi, però el lideratge no sap comunicar les oportunitats.
- La implementació d'agents d'IA és més lenta en el mercat italià (25%) comparada amb la mitjana global (45%).
- Preval un enfocament defensiu a nivell executiu que frena el desenvolupament de competències a prova de futur.
La velocitat a la qual l'intel·ligència artificial (IA) s'està integrant en els teixits productius no és només una qüestió de programari o d'infraestructura, sinó un repte de mentalitat executiva. Un recient estudi global titulat 'The human premium: Leadership beyond the algorithm', dut a terme per The Adecco Group, ha posat el focus sobre una vulnerabilitat sistèmica: la manca de confiança i preparació de la cúpula directiva per gestionar aquest canvi.
La recerca, que ha analitzat el sentiment de 2.000 directius de nivell C-suite en tretze països (nou d'ells europeus), revela que mentre el desig d'adopció de la tecnologia és generalitzat, la capacitat real d'execució és alarmantment desigual. El cas de determinants mercats europeus, com l'itallian, serveix com a mirall per a altres economies basades en PIMEs, on la bretxa entre la base laboral i el lideratge s'està convertint en un coll d'ampolla per a la productivitat.
La paradoxa del lideratge: confiança i competències
El dato més impactant de l'estudi és la disparitat entre la disposició dels treballadors i la seguretat dels seus caps. En el cas italià, el 79% dels empleats es declara llest per adaptar-se a la IA, mostrant una obertura cultural cap a la innovació. No obstant això, només el 12% dels managers es considera realment preparat per conduir aquesta transformació. Aquesta xifra col·loca el país en l'últim lloc en termes de confiança en les competències d'adaptació a la IA entre els països analitzats.
Aquesta situació crea un escenari on la força laboral està preparada per saltar, però qui ha de donar la senyal i traçar la ruta no sap per on començar. La falta de competències tècniques i estratègiques a nivell directiu no només frena la implementació de noves eines, sinó que genera una inèrcia que pot deixar les empreses fora de joc davant de competidors internacionals més decidits.
L'arribada dels agents d'IA i el retard operatiu
L'estudi diferencia entre l'ús general de la IA i l'adopció d'agents d'IA, sistemes capaços de realitzar tasques autònomes en els processos de treball. A nivell global, el 45% dels directius espera que aquests agents entrin en joc en el curt termini, és a dir, en menys d'un any. Tanmateix, aquesta visió no és compartida per tots els mercats.
En el context italià, només el 25% dels líders preveu l'arribada d'agents intel·ligents en els propers dotze mesos, una diferència de 20 punts percentuals respecte a la mitjana global. Aquesta lentitud suggeritiva indica que la IA es veu encara com una eina de suport puntual i no com un canvi estructural en el flux de treball operatiu. La resistència no sembla venir d'una falta d'interès, sinó d'una incapacitat de planificar la transició tècnica.
Un problema de comunicació estratègica
Més enllà de la tecnologia, el problema és la gestió del capital humà. La recerca de The Adecco Group subratlla una falla crítica en la comunicació interna. Mentre la majoria de treballadors volen evolucionar, només el 24% dels líders italians té una estratègia clara per comunicar les oportunitats que la IA ofereix als seus equips.
Aquesta xifra és significativament inferior a la mitjana global del 36%. Quan el lideratge no sap explicar el perquè i el com de la IA, el resultat és la confusió. La falta d'una narrativa clara transforma l'oportunitat de creixement en una font d'incertesa, augmentant el risc que la tecnologia s'implementi de manera fragmentada o ineficient, sense un objectiu de negoci definit.
L'enfocament defensiu contra la visió de futur
L'estudi defineix l'actitud de molts directius com un enfocament defensiu. En lloc de veure la IA com un motor de creixement o una manera de potenciar el talent humà, es tendeix a veure-la com un risc a gestionar o una obligació a la qual s'ha de respondre amb el mínim esforç possible. Aquesta mentalitat és especialment visible en el departament de Recursos Humans, on la IA s'està adoptant més per optimitzar tasques administratives que per redessenyar l'experiència del treballador.
L'empresa que no desenvolupa capacitats a prova de futur entre els seus empleats està condemnada a dependre de solucions externes sense tenir el control intern del procés.
Només el 22% dels directius a nivell global creu que la seva empresa s'està preparant realment per a la transformació tecnològica. En el cas italià, aquesta percepció cau fins al 12%. Això significa que la gran majoria de l'alta direcció és conscient de la seva pròpia fragilitat, però no està prenent les mesures necessàries per corregir-la a través de la formació executiva.
Impacte en el teixit empresarial de Catalunya i Espanya
Tot i que els dades específiques de l'estudi es centren en una mostra global amb un focus detallat en Itàlia, les conclusions són directament aplicables al mercat espanyol i, especialment, a l'ecosistema empresarial català. Espanya comparteix amb Itàlia una estructura productiva dominada per PIMEs, on el lideratge sol recaure en figures amb una forta visió de negoci però, sovint, amb un retard en la formació digital avançada.
A Catalunya, i concretament a Barcelona, existeix un ecosistema de startups i centres de tecnologia d'avantguarda que podria compensar aquesta manca de visió executiva. No obstant això, el risc és que es creï una fractura entre les empreses born-digital i el teixit industrial tradicional. Per a aquestes últimes, l'implementació de l'AI Act de la Unió Europea no ha de ser vista com una barrera normativa, sinó com un marc de seguretat que pot incentivar l'adopció d'una IA ètica i transparent.
Per a l'empresari català, la lecció d'aquest informe és clara: la IA no és un problema de departament d'IT, sinó un problema de lideratge. Si el 79% de la força laboral està preparada per al canvi, el creixement de l'empresa depèn ara exclusivament de la capacitat del directiu per deixar l'enfocament defensiu i adoptar una estratègia de comunicació i formació activa. La competitivitat de Barcelona com a hub tecnològic depèn de que el lideratge de les empreses tradicionals s'alineï amb la voluntat d'innovació dels seus treballadors.
Preguntes freqüents
Què és l'IA agentica esmentada a l'estudi?
Es refereix a sistemes d'IA capaços de realitzar tasques de manera autònoma per assolir un objectiu, anant més enllà de la simple resposta a preguntes per intervenir directament en els processos de treball.
Per què hi ha una bretxa entre managers i treballadors?
L'estudi indica que els treballadors tenen una actitud més oberta i curiosa cap al canvi, mentre que els managers pateixen una manca de competències tècniques i una incapacitat de comunicar la visió estratègica de la IA.
Quina és la situació de la preparació empresarial a nivell global?
La confiança és generalment baixa; només el 22% dels directius globals creu que la seva empresa està desenvolupant capacitats a prova de futur per a els seus empleats.
Fonts: Ilsole24ore, Ictbusiness, Agenziagiornalisticaopinione ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
