L'informe PISA 2025 revela mínims històrics en lectura, matemàtiques i ciències a Espanya, mentre l'estudiantat lidera l'ús d'IA per a les tasques escolars.

L'educació espanyola s'enfronta a un mirall inquietant. L'últim informe PISA 2025, publicat per l'OCDE, no només mostra un retrocess, sinó un desplom que col·loca el país en una situació crítica. Per primera vegada des que Espanya va començar a participar en aquestes avaluacions l'any 2000, s'ha registrat un descens simultani en les tres competències principals: lectura, matemàtiques i ciències. Aquests resultats no són una fluctuació puntual, sinó el producte d'un deteriorament sostingut que s'ha accelerat especialment des de 2015.

Mínims històrics en el rendiment acadèmic

Les xifres són contundents i preocupants per a qualsevol analista del capital humà. Els alumnes de 15 anys han obtingut 451 punts en lectura, 457 en matemàtiques i 477 en ciències. El dato més alarmant és la trajectòria descendent: des de 2015, Espanya ha perdut 45 punts en lectura i prop de 30 en matemàtiques. Aquestes xifres allunyen dràsticament el sistema educatiu espanyol de potències globals com ara Corea del Sud o el Japó, evidenciant una bretxa de competències que podria comprometre la competitivitat futura del mercat laboral.

En el cas de la lectura, el resultat de 2025 es situa deu punts per sota del mínim anterior registrat el 2006 i 23 punts per sota de les dades de 2022. Només un 2% de l'estudiantat aconsegueix arribar als nivells més alts de competència. Aquest fenomen s'estén a les ciències, on el país es manté per sota de la mitjana de l'OCDE, tot i que algunes comunitats autònomes com Madrid, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria mostren resultats superiors a la mitjana nacional.

L'emergència dels lectors apresurats

Un dels aspectes més reveladors de l'informe és l'aparició d'un perfil d'estudiant anomenat lector apresurat. Es tracta d'aquells alumnes que responen amb rapidez però acumulen errors per falta de profunditat. Aquest grup ha passat del 6,6% el 2018 al 11,4% el 2025, segons detalla El Periódico. El problema rau en la incapacitat de mantenir l'atenció més enllà de la primera frase d'un text.

Aquesta deficiència en la comprensió lectora actua com un coll d'ampolla per a totes les altres matèries. Si l'estudiant no és capaç de processar i analitzar la informació escrita, el rendiment en matemàtiques i ciències es ressent inevitablement. La lectura no és només una assignatura, sinó la porta d'accés a tot el coneixement tècnic i científic, i aquesta porta s'està estrechant perillosament per a la majoria de l'estudiantat espanyol.

Paradoxes del sistema: equitat i clima escolar

No obstant això, l'informe no és totalment negatiu. Espanya presenta una paradoxa: mentre el rendiment baixa, la justícia social dins les aules millora o es manté robusta. El país destaca positivament per la seva equitat, amb diferències entre alumnes rics i pobres, o entre natius i migrants, molt més baixes que la mitjana europea i de l'OCDE. Això indica que el sistema és capaç d'integrar l'alumnat independentment del seu origen socioeconòmic.

A més, el clima a les escoles és un dels punts forts. Els estudiants espanyols reporten un sentit de pertinença molt elevat i se senten acollits en els seus centres. De fet, Espanya es posiciona com un dels països amb els índexs d'assetjament escolar més baixs del món. Aquesta cohesió social és un actiu valuós, però resulta insuficient per compensar la caiguda en els resultats acadèmics estrictes.

L'estudiantat espanyol i l'adopció de la IA

Un dels dades més sorprenents per a l'ecosistema tech és el comportament de l'estudiantat respecte a la tecnologia. Espanya s'ha convertit en un pioner en l'ús d'eines de Intel·ligència Artificial per a l'estudi i la realització de tasques. La freqüència d'ús, tant setmanal com diària, és molt superior a la de la resta de països de la UE i l'OCDE, tal com indica l'informe de Stecyl.

Tanmateix, existeix una desconnexió crítica entre l'ús que fan els alumnes i la infraestructura dels centres. Els directors escolars consideren que els recursos digitals i la preparació dels centres estan per sota de la mitjana internacional. Això suggereix que l'estudiantat està impulsant la transformació digital des de la base, mentre que les institucions no segueixen el ritme, deixant l'ús de la IA en un terreny no regulat ni integrat pedagògicament.

Debilitats estructurals i suport familiar

L'informe PISA 2025 també posa el focus en problemes crònics que el sistema no ha sabut resoldre. Espanya manté una taxa de repetició de curs considerablement més alta que la mitjana internacional, especialment en els centres públics. Aquesta pràctica, lluny de corregir el retard acadèmic, sembla no estar donant els resultats esperats en comparació amb altres models educatius.

Així mateix, s'ha detectat un augment de l'absentisme, sent més habitual faltar a classe un dia sencer a Espanya que en la resta de països de l'OCDE. A tot això s'hi suma un descens generalitzat en el suport percebut a casa per part de les famílies, un factor clau que tradicionalment ha sostingut el rendiment dels alumnes.

L'estudiant espanyol utilitza la IA amb més freqüència que el seu company europeu, però ho fa en un entorn escolar que els directors consideren insuficientment equipat.

Impacte per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a un emprenedor o un directiu a Barcelona o Madrid, aquests resultats no són només una notícia educativa, sinó un indicador de risc empresarial a llarg termini. La caiguda en matemàtiques i comprensió lectora impacta directament en la qualitat del talent jove que entrarà al mercat laboral. En un moment on l'economia catalana i espanyola volen pivotar cap a la digitalització i la innovació, la manca de competències STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) podria crear un coll d'ampolla en la contratació de perfils tècnics.

L'alta adopció de la IA per part dels alumnes, tot i la manca de guia institucional, crea un escenari ambivalent. Per un costat, tenim una generació amb una curiositat natural i una agilitat digital superior; per l'altre, hi ha el risc que aquesta tecnologia s'utilitzi per substituir el procés de pensament crític en lloc d'ampliar-lo, especialment given la crisi de comprensió lectora. Per a les empreses locals, això significa que els processos de formació interna i onboarding hauran de ser més intensius per compensar les llacunes formatives.

A més, el marc regulatori de l'AI Act de la Unió Europea planteja reptes addicionals. Si el sistema educatiu no és capaç d'integrar la IA de manera ètica i estructurada, l'estudiantat podria desenvolupar hàbits d'ús que xoquen amb els estàndards de governança de dades i transparència que les empreses hauran d'aplicar. L'ecosistema d'emprenedoria de Barcelona, hub tecnològic de referència, necessita que el talent local no només sàpiga utilitzar l'eina, sinó que entengui la lògica matemàtica i analítica que hi ha darrere per poder innovar i no només consumir tecnologia.

En resum, Espanya destaca per la seva capacitat d'integració i el seu clima social, però el desplom acadèmic és un senyal d'alerta. La capacitat de resposta de l'estat i les comunitats autònomes per revertir aquesta tendència determinarà si el país pot mantenir el ritme de la revolució industrial 4.0 o si quedarà relegat a un rol de simple usuari de solucions desenvolupades en altres mercats.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Stecyl, Es, Elperiodico ·

glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →