Inversions en IA a Europa: el domini de pocs i l'ascens de Barcelona
- Les startups d'IA a Europa han captat 6.000 milions d'euros al primer semestre de 2026, però el 43% s'ha concentrat en només tres operacions.
- Destaquen Ineffable Intelligence, Advanced Machine Intelligence i Mistral AI com els principals receptors de capital.
- Barcelona es posiciona com la tercera ciutat mundial i la primera de la UE en captació de projectes d'inversió estrangera en IA.
- L'ecosistema català ja compta amb prop de 500 empreses d'IA i una facturació agregada superior als 2.155 milions d'euros.
El panorama del capital ràpid per a la intel·ligència artificial a Europa presenta una paradoxa numerical. Mentre que el volum total de finançament indica un sector en plena ebullició, la distribució d'aquests recursos revela una concentració extrema. Segons les dades del Funding Explorer de Tech.eu, les startups europees d'IA han aconseguit recaptar prop de 6.000 milions d'euros durant el primer semestre de 2026. Tot i aquesta xifra impactant, el repartiment del botí no és equitatiu: tres operacions de gran envergadura sumen uns 2.500 milions d'euros, el que representa gairebé el 43% de tot el capital mobilitzat al continent.
La concentració del capital en tres noms clau
L'anàlisi del mercat mostra que el capital tendeix a fluir cap a figures amb una trajectòria consolidada en els laboratoris de recerca més prestigiosos del món. El cas més destacat és el d'Ineffable Intelligence, fundada a Londres per David Silver, exresponsable de la recerca en reinforcement learning a DeepMind. Aquesta startup ha captat una ronda de 936 milions d'euros (1,1 milions de dòlars) amb el suport de gegants com NVIDIA i Sequoia.
En una línia similar, Advanced Machine Intelligence, nascuda a París a carretera de Yann LeCun després de deixar Meta, ha obtingut uns 885 milions d'euros (1,03 milions de dòlars). L'objectiu d'aquesta companyia és moure's més enllà dels models lingüístics convencionals per centrar-se en capacitats de raonament i planificació. Aquest moviment indica un canvi de paradigma en la recerca europea, buscant alternatives a la hegemonia dels LLM.
Per altra banda, Mistral AI ha optat per una via financera diferent. En lloc de capital ràpid de venture capital, la firma francesa ha aconseguit un préstec de 722 milions d'euros a través de set bancs, incloent-hi la MUFG japonesa. Aquests fons estan destinats a la construcció del seu primer centre de dades propi a Bruyères-le-Châtel, prop de París, marcant una distància estratègica respecte als fons de capital dels Estats Units.
Un mapa europeu desigual en el finançament tech
El repartiment geogràfic del capital segueix patrons estables però desiguals. El Regne Unit es manté com el líder indiscutible en captació de fons, seguit per Alemanya i França. Aquesta triada domina el flux financer, deixant a la margins altres economies europees. En aquest context, el rapport de Tech.eu no esmenta la participació d'Itàlia, reforçant la tesi d'un mercat on el capital es concentra en poques mans i en pocs territoris.
Aquesta tendència s'inscreu en un marc més ampli. Si mirem els dades de l'any anterior, el 2025 va ser un any record amb inversions que van arribar als 21.000 milions d'euros, segons es pot llegir en Studiocafasso. Tot i aquest creixement, la bretxa entre les startups miliardàries i el teixit empresarial emergent continua sent un repte per a la competitivitat global de la Unió Europea.
Barcelona com a epicentre global d'atracció
Malgrat la concentració de capital en els grans hubs del nord, Barcelona ha aconseguit posicionar-se com un actor imprescindible. Segons l'estudi Global Location Trends d'IBM Consulting i Moody's, la capital catalana és la tercera ciutat del món que més projectes d'inversió estrangera capta en IA, situada només per darrere de Londres i Singapur. Aquesta posició la consolida com la primera ciutat de la Unió Europea en aquesta categoria per segon any consecutiu.
L'atracció de Barcelona no és casual, sinó el resultat d'una combinació de talent científic, infraestructures i una estratègia activa. Projectes recents d'empreses com HP, NTT Data i Sanofi —que ha impulsat un hub global d'innovació en IA i ciència de dades al districte 22@— demostren que la ciutat és vista com un entorn idòni per a la implementació de tecnologies avançades. Aquest posicionament ha permès que Catalunya es converteixi en un pol d'activitat tecnològica a escala internacional.
L'ecosistema català en xifres
El creixement de la capital es reflecteix en tot el territori català. L'estudi d'ACCIÓ revela que Catalunya ja compta amb prop de 500 empreses dedicades a la intel·ligència artificial. Aquest sector no només és innovador, sinó que té un pes econòmic tangible: la facturació agregada d'aquestes companyies supera els 2.155 milions d'euros i genera prop de 14.500 llocs de treball.
A més de la creació de noves startups, s'observa una integració progressiva de la IA en el teixit empresarial existent. El 30,4% de les empreses catalanes amb més de nou treballadors va invertir en tecnologies d'IA, inclosa la generativa, durant el 2025. Aquesta xifra mostra una acceleració notable si es compara amb el 24% del 2024 i el 12,6% del 2023, evidenciant que la tecnologia ha deixat de ser un experiment per convertir-se en una eina de gestió empresarial.
L'estratègia d'atracció d'inversió, sumada a la capacitat científica i el talent local, ha permès a Catalunya competir en sectors tecnològics avançats, mantenint Barcelona com el referent europeu en IA.
Impacte per a les empreses a Catalunya i Espanya
Per a l'empresari local, aquest escenari presenta oportunitats i reptes específics. La consolidació de Barcelona com a hub global facilita l'accés a talent i a col·laboracions amb multinacionals, però també augmenta la competició pel capital humà. L'ecosistema català, amb la seva base de 500 empreses d'IA, està ben posicionat per aprofitar la implementació de l'AI Act europeu, que busca regular la tecnologia sense asfixiar la innovació.
En el mercat espanyol, la disparitat és evident. Mentre que Barcelona lidera la captació de projectes internacionals, altres regions encara lluiten per digitalitzar els seus serveis bàsics. L'estratègia catalana demostra que la combinació de suport institucional i un entorn urbà atractiu pot compensar la tendència europea de concentrar el capital en poques mans. Per a les pimes espanyoles, el camí passa per l'adopció de la IA no només com a producte, sinó com a optimització de processos, seguint la tendència creixent d'inversió observada en el teixit productiu català.
En conclusió, mentre que el gran capital europeu es divideix entre Londres, París i Berlín, Barcelona s'ha creat el seu propi carril, convertint-se en la porta d'entrada de la IA a la Unió Europea. El repte ara és democratitzar aquest èxit perquè no es limiti a unes pocs projectes miliardaris, sinó que regui tot el teixit empresarial local.
Preguntes freqüents
Quantes inversions s'han fet en IA a Europa al primer semestre de 2026?
S'han recaptat prop de 6.000 milions d'euros, tot i que gairebé la meitat s'ha concentrat en tres operacions principals.
Quina posició ocupa Barcelona en la captació d'inversió estrangera en IA?
Barcelona és la tercera ciutat del món, per darrere de Londres i Singapur, i la primera de la Unió Europea.
Quines empreses han invertit recentment en IA a Catalunya?
Entre els projectes més destacats es troben Sanofi, HP i NTT Data.
Quina és la situació de les empreses catalanes respecte a la adopció de la IA?
El 30,4% de les companyies catalanes de més de nou treballadors va invertir en IA durant el 2025, un augment significatiu respecte als anys anteriors.
Fonts: Tomshw, Msn, Studiocafasso ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
