La UE reforma la contractació pública: preferència europea i adéu al preu
- La Comissió Europea proposa un reglament únic per substituir tres directives i simplificar la burocràcia.
- S'establix que el 30% de la puntuació s'assigni a criteris de qualitat, superant el preu com a únic factor.
- Es preveu restringir l'accés a licitacions per a empreses de països (especialment xineses) sense reciprocitat.
- Es crearà una plataforma digital única per interoperar els sistemes d'e-procurement nacionals.
La Comissió Europea ha posat sobre la taula una reforma amb ambicions tectòniques per transformar la contractació pública al continent. En un sector que representa el 15% del producte interior brut de la Unió i que movilitza uns 2.500 milions de milions d'euros anualment, Brussel·les busca acabar amb la fragmentació del mercat únic. L'objectiu és clar: convertir la compra pública en una eina estratègica per reforçar la indústria pròpia i reduir la dependència de tercers.
Un reglament únic per eradicar la burocracia
L'estratègia de la Comissió, presentada el passat 9 de setembre de 2026, consisteix en la substitució de les tres directives europees actuals per un sol Reglament. A diferència de les directives, que requereixen un procés de transposició a la legislació interna de cada estat membre —el que sovint genera interpretacions divergents i obstacles administratius—, el Reglament és directament aplicable. Aquesta simplificació busca reduir els costos de gestió tant per a les administracions com per a les empreses que volen licitar.
El vicepresident executiu de la Comissió, Stéphane Séjourné, ha destacat que la reforma pretén fer els contractes més eficaços per a compradors i venedors. Per assolir-ho, s'està impulsant la interoperabilitat de les plataformes nacionals d'e-procurement. La meta final és una plataforma digital única on s'habilitin totes les licitacions de la UE, facilitant que una pyme de Barcelona o Madrid pugui accedir a contractes en altres estats amb la mateixa ease que si fossin locals.
La qualitat s'imposa sobre el cost
Durant dècades, la contractació pública ha estat dominada per la lògica del preu més baix, una pràctica que sovint ha compromès la sostenibilitat i la innovació dels projectes. La nova proposta canvia el paradigma: s'estableix que, com a mínim, el 30% de l'assignació de la puntuació s'ha de basar en criteris de qualitat. Europa deixarà enrere el preu com a únic criteri per prioritzar el valor real i l'eficiència a llarg termini.
Aquest canvi és vital per a les empreses tecnològiques i d'enginyeria, on la innovació i la durabilitat dels materials tenen un cost inicial més elevat però un rendiment superior. En valorar la qualitat, la UE busca que els contractes públics serveixin també per impulsar objectius ambientals i socials, alineant la despesa pública amb les metes de la transició verda i digital.
Restriccions a les firmes xineses i reciprocitat
Un dels punts més sensibles de la reforma és la voluntat de protegir el teixit industrial europeu davant la competència desleial. La Comissió proposa restringir l'accés als contractes públics de les empreses xineses i d'altres països que no garanteixin un accés simètric per a les companyies europees. La UE proposa restringir l'accés de les firmes xineses en sectors considerats estratègics, sempre que no existeixin acords de reciprocitat prèvios.
La norma permetrà rebutjar ofertes de països que no garanteixin un accés simètric per a les empreses europees, reforçant així la indústria del continent i reduint la dependència de subministraments externs.
Aquesta mesura no s'interpreta com un proteccionisme cec, sinó com una defensa de la competència justa. L'objectiu és evitar que empreses amb subsidis estatals massius desplacin la innovació europea en projectes d'infraestructures o tecnologia crítica.
Facilitats per a les startups i pimes
La reforma no només mira els gegants industrials, sinó que inclou mecanismes per facilitar la participació de les empreses emergents. Les startups, que sovint no disposen de la solvència financera o l'experiència documentada que requereixen els pliegos tradicionals, trobaran un camí més accessible gràcies a la simplificació dels procediments administratius i a la nova valoració de la innovació.
L'estratègia es basa en tres pilars operatius:
- Reducció dels oners administratius per disminuir la barrera d'entrada per a les pimes.
- Interconnexió de plataformes digitals per augmentar la visibilitat de les licitacions.
- Implementació de procediments de contractació més flexibles i ràpids.
L'impacte en el mercat únic europeu
La fragmentació actual del mercat de la contractació pública és un cost ocult per a l'economia europea. Cada estat membre ha interpretat les directives a la seva manera, creant un laberint de normatives que desincentiva la internacionalització de les empreses. Amb un reglament únic, s'espera que el flux de prestadors de serveis entre països augmenti, fomentant una competència més sana i transparent.
Aquesta reforma s'inscreu en un context on la UE vol recuperar la seva autonomia estratègica. En controlar millor qui construeix les seves xarxes i qui proveeix la seva tecnologia, la Unió no noments busca estalviar costos a llarg termini, sinó garantir la seguretat dels seus actius crítics. La proposta ha de ser ara aprovada pel Parlament Europeu i pel Consell per entrar en vigor.
Què significa aquesta reforma per a Catalunya i Espanya?
Per a l'ecosistema empresarial català, i especialment per al hub tecnològic de Barcelona, aquesta reforma representa una oportunitat d'expansió sense precedents. Les empreses d'IA i tech catalanes, que sovint excel·leixen en qualitat i innovació però pateixen davant la competència de preus aggressiva de mercats no europeus, trobaran en el criteri del 30% de qualitat un aliat estratègic.
En el mercad espanyol, la simplificació burocràtica és una demanda històrica. La substitució de directives per un Reglament únic limitarà la discrecionalitat en la transposició nacional, oferint una seguretat jurídica major per a les empreses que operen a nivell estatal i europeu. A més, la interoperabilitat de les plataformes digitals permetrà que el teixit industrial espanyol, molt basat en pimes, pugui escalar els seus serveis cap al nord d'Europa amb menys friccions.
Finalment, la coordinació amb el marc normatiu de l'AI Act serà clau. A mesura que la contractació pública comenci a integrar solucions d'intel·ligència artificial, el fet de prioritzar la qualitat i la procedència europea garantirà que les solucions adoptades per les administracions compleixin amb els estàndards ètics i de seguretat de la Unió, beneficiant directament els desenvolupadors locals que ja treballen sota aquests paràmetres.
Preguntes freqüents
Quina és la principal diferència entre una directiva i un reglament en aquesta reforma?
La directiva requereix que cada país l'adapti a la seva llei interna, cosa que crea diferències entre estats. El reglament és directament aplicable a tota la UE, unificant les regles i simplificant la burocràcia.
Com afectarà la nova norma a les empreses xineses?
Es proposa limitar el seu accés a contractes públics si el seu país d'origen no permet que les empreses europees participin en concursos simils amb les mateixes condicions (reciprocitat).
Què passa amb el criteri del preu més baix?
No desapareix, però deixa de ser l'únic factor. Ara, almenys el 30% de la puntuació s'ha d'assignar a criteris de qualitat, valorant millor la innovació i el rendiment.
Com es facilitarà l'accés a les pimes i startups?
Mitjançant la reducció de la burocràcia, la creació d'una plataforma digital única per a totes les licitacions de la UE i la valoració de la qualitat per sobre del preu.
Fonts: Quifinanza, Edilportale, Ilsole24ore ·
glacom · IA per a empreses i pimes: per on es comença de debò →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
