L'estratègia de l'IA a l'empresa: el risc de la bretxa de lideratge
- Només el 12% dels directius italians es sente preparat per la transformació tecnològica de l'IA.
- Existeix una gran disparitat entre la voluntat dels treballadors (79%) i la visió dels líders.
- L'adopció d'agents intel·ligents és molt més lenta que la mitjana global.
- La manca de competències i de comunicació interna frena el creixement empresarial.
La velocitat a la qual l'intel·ligència artificial (IA) s'està integrant en els processos productius no té precedents. Tanmatei, el desplegament tecnològic no és un procés homogeni i depèn, més que de la disponibilitat del software, de la capacitat de gestió humana. Un recient estudi de The Adecco Group, titulat 'The human premium: Leadership beyond the algorithm', ha posat de manifest una fractura preocupant entre la base laboral i la cúpula directiva, amb dades que serveixen d'advertència per a tot el mercat europeu.
La recerca, realitzada entre desembre de 2025 i gener de 2026, ha analitzat les opinions de 2.000 directius de nivell C-suite en tretze països, inclosos nou d'Europa. Els resultats dibuixen un escenari on l'entusiasme per la tecnologia no es tradueix necessàriament en una preparació real. El cas d'Itàlia és especialment revelador, ja que es posiciona a l'últim lloc en quant a la confiança dels seus líders en les pròpies competències d'adaptació a l'IA.
La paradoxa de la voluntat sense guia
Un dels punts més impactants de l'estudi és la contradicció interna dins les organitzacions. Mentre que el 79% dels treballadors es mostra disposat a adaptar-se a l'impacte de l'IA, la resposta des de la direcció és inadequada. Només el 24% dels líders empresarials disposa d'una estratègia clara per comunicar les oportunitats d'aquesta transformació als seus equips. Aquesta xifra queda lluny de la mitjana global del 36%.
Aquesta situació genera un buit de lideratge on el capital humà està obert al canvi, però no rep la direcció necessària per executar-lo. La tecnologia, per tant, corre el risc d'arribar a entorns laborals on els empleats estan disposits a aprendre, però els seus superiors no saben com guiar-los ni quins objectius marcar. El resultat és un deficit de preparació que pot comprometre la competitivitat a llarg termini.
L'arribada dels agents intel·ligents
L'IA agentica, aquella capacitat a realitzar tasques autònomes i complexes sense supervisió constant, és la propera frontera. No obstant això, la percepció sobre la seva imminència varia dràsticament segons la geografia i el rol professional. A nivell global, el 45% dels directius preveu l'entrada d'aquests agents en els processos de treball en menys d'un any, mentre que només el 30% dels empleats comparteix aquesta visió.
Si mirem els dades específiques del mercat italià, la bretxa és encara més profunda. Només el 25% dels directius preveu l'arribada d'agents intel·ligents en els pròxims dotze mesos, una diferència de 20 punts percentuals respecte a la mitjana internacional. Aquesta lentitud en la previsió suggereix una falta de comprensió sobre la velocitat de l'evolució tecnològica actual.
Competències futures i desconfiança directiva
La capacitat de desenvolupar habilitats 'a prova de futur' és el pilar de qualsevol transformació digital exitosa. Tanmatei, la percepció de seguretat és alarmantment baixa. A nivell general, només el 22% dels directius creu que la seva empresa s'està preparant realment per a la transformació tecnològica.
En el cas dels líders italians, aquesta xifra cau fins al 12%. Aquest dato és crucial perquè indica que la gran majoria de la direcció reconeix, implicitament, que no té les eines ni els coneixements per gestionar el canvi. Aquesta desconfiança es tradueix en un enfocament defensiu, especialment en el departament de Recursos Humans, on l'IA es veu més com una amenaça o una eina de control que com un motor de creixement i innovació.
L'IA corre, les empreses investeixen, però la tecnologia podria arribar trobant-se davant d'empleats i directius totalment impreparats per utilitzar-la eficientament.
El cost de la confusió en la gestió
La confusió dels managers no és només una qüestió de falta de cursos tècnics, sinó un problema de visió estratègica. Quan el lideratge no sap comunicar els avantatges de l'IA, es crea un clima d'incertesa. L'estudi subratlla que les organitzacions que han trobat una fórmula eficace per integrar l'IA són aquelles que han prioritzat la comunicació transparent i la formació continuada.
La manca de competències actua com un fre que neutralitza la curiositat dels treballadors. Si el 79% està obert al canvi però només el 12% de la direcció se sent preparada, l'empresa entra en un estat de paralisi operativa. La tecnologia s'adquireix, però la cultura organizacional no es pot comprar; s'ha de construir mitjançant un lideratge actiu que no tingui por de reconèixer la pròpia ignorància per començar a aprendre.
Implicacions per a Catalunya i Espanya
Tot i que les dades detallades de l'estudi se centren en el context italià i global, les conclusions són directament aplicables a l'ecosistema empresarial català i espanyol. Espanya, i especialment Barcelona, s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, amb una força vibrant de startups i centres de recerca en IA. No obstant això, el risc de reproduir el model de 'lideratge defensiu' és real en el teixit de la petita i mitjana empresa (PIME), que és la columna vertebral de l'economia local.
L'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea adds una capa de complexitat addicional. Les empreses catalanes no només han de preocupar-se per la implementació tècnica, sinó per complir un marc normatiu estrict que exigeix transparència i gestió de riscos. Un directiu que no se sent 'preparat per al futur' tindrà moltes dificultats per adaptar la seva empresa a les exigències legals europees, cosa que podria generar sancions o bloquejar la innovació.
Per a les empreses de Barcelona, el repte és transformar la curiositat en competència. L'ecosistema local té l'avantatge de tenir una proximitat excepcional entre la universitat, la indústria i el sector tech. Però, com demostra el cas analitzat, la clau no està en el software, sinó en la capacitat dels managers per liderar la transició. Si els líders espanyols no abandonen l'enfocament defensiu i no desenvolupen una estratègia de comunicació clara, es quedaran llert a la mitjana global, malgrat tenir el talent humà disposat a evolucionar.
Preguntes freqüents
Què és l'IA agentica esmentada a l'estudi?
Es refereix a sistemes d'IA capaços de realitzar tasques de manera autònoma, actuant com agents que poden prendre decisions i executar processos complexos sense la necessitat d'una instrucció constant per a cada pas.
Quina és la principal contradicció trobada en les empreses?
La gran disparitat entre la disposició dels treballadors a adaptar-se a l'IA (79%) i la manca d'una estratègia de comunicació i preparació per part dels líders (només el 24% té una estratègia clara).
Per què es parla d'un enfocament defensiu per part dels directius?
Perquè molts líders, especialment en l'àrea de Recursos Humans, veuen l'IA com una amenaça o una eina de reducció de costos en lloc de veure-la com una oportunitat per potenciar el talent humà i la productivitat.
Fonts: Monetaweb, Ilsole24ore, Ictbusiness ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
