GenAI4Earth: la IA generativa arriba a les ciències de la Terra

La recerca científica sobre el nostre planeta s'enfronta a un volum de dades cada vegada més massiu i complex. En aquest context, l'estudi del sistema terrestre requereix eines que no només processin informació, sinó que facilitin la interpretació i la gestió d'aquests actius digitals. El projecte europeu GenAI4Earth neix precisament per respondre a aquest repte, proposant la integració de la intel·ligència artificial generativa en la rutina diària dels científics.

Aquesta iniciativa, finançada a través del programa Horizonte Europa, compta amb la participació de 17 socis procedents de nou països europeus. L'objectiu central és desenvolupar serveis i eines basades en IA generativa que s'incorporin al treball habitual dels investigadors, optimitzant tant l'ús com la preparació de dades científiques per a futures aplicacions tecnològiques.

L'IFCA i el motor de la innovació a Cantàbria

L'Institut de Física de Cantàbria (IFCA, CSIC-UC) s'ha posicionat com un dels socis principals d'aquesta operació. La seva implicació no és casual, ja que l'institut ha demostrat una capacitat constant per connectar la computació avançada amb les necessitats de la ciència experimental. La reunió de llançament del projecte s'ha celebrat entre el 21 i el 23 de setembre a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), a Santander, on els membres del consorci han definit les primeres tasques i coordinat la feina per als propers tres anys.

La visió de l'IFCA és clara: l'IA generativa no ha de ser una eina aïllada, sinó un component transversal que ajudi a entendre millor els canvis que experimenta la Terra. Això implica crear un pont entre la capacitat de generació de llenguatge i patrons de la IA i el rigor metodològic de les ciències del sistema terrestre.

Optimització del cicle de vida de les dades científiques

Un dels punts més crítics de la recerca actual és la gestió de les dades. Molts investigadors dediquen una part desproporcionada del seu temps a tasques administratives o de formateig de dades abans de poder analitzar-les. GenAI4Earth vol atacar exactament aquest coll d'ampolla.

El projecte es centrarà en desenvolupar serveis que assisteixin els científics en diverses etapes:

• Elaboració de plans de gestió de dades més eficients.
• Incorporació automatitzada d'informació i metadades.
• Preparació de conjunts de dades perquè siguin compatibles i útils per a nous models d'IA.

Aquesta aproximació permet que el personal investigador es centri en la generació d'hipòtesis i l'anàlisi de resultats, delegant la part més repetitiva i tècnica de la cura de dades a agents intel·ligents.

Sinergies amb el projecte EOSC-ARENA

GenAI4Earth no és un esforç aïllat, sinó que s'inscreu en una tendència europea de crear infraestructures de computació obertes. En aquest sentit, el Grup de Computació Avançada i e-Ciència de l'IFCA també participa en EOSC-ARENA (AI Research Enhancement through Networked Agents).

Mentre que GenAI4Earth es focalitza en les ciències de la Terra, EOSC-ARENA busca construir una infraestructura europea oberta i sobirana. Aquest projecte, que compta amb 18 institucions, vol crear un catàleg d'agents d'IA integrats en la Núvol Europea de Ciència Oberta (EOSC). L'objectiu és cobrir tot el procés científic: des de la revisió bibliogràfica i la generació d'hipòtesis fins a l'elaboració d'informes i la traçabilita de les dades.

L'objectiu principal és desenvolupar un catàlog d'agents de IA integrat en el context de la Nube Europea de Ciencia Abierta (EOSC), de forma que siguin confiables i segueixin els estàndards.

L'estratègia europea per a una IA sobirana i científica

La aposta de la Unió Europea per finançar aquests projectes a través de Horizonte Europa revela una voluntat política i tecnològica: no dependre exclusivament de models de IA tancats o proprietaris, sovint desenvolupats fora del continent. La creació d'entorns de IA oberts i sobirans és fonamental per garantir que la recerca científica no estigui condicionada per algorismes opacs.

La coordinació tècnica i científica, liderada en el cas d'EOSC-ARENA per professionals com Álvaro López García i Judith Sáinz-Pardo Díaz de l'IFCA, assegura que les eines desenvolupades siguin realment útils per als científics i no simples exercicis de programació. La implementació de casos d'ús pilot és la clau per validar que l'IA generativa pot, efectivament, accelerar el descobriment científic sense comprometre la precisió.

Impacte en l'ecosistema d'empreses i recerca a Espanya i Catalunya

L'impuls de projectes com GenAI4Earth i EOSC-ARENA té implicacions directes per al teixit empresarial i tecnològic de l'estat espanyol i, especialment, per al pol d'innovació de Barcelona i Catalunya. L'ecosistema català, caracteritzat per una forta presència de startups de deeptech i centres de recerca de primer nivell, pot trobar en aquestes infraestructures una oportunitat de creixement.

Per a les empreses locals que desenvolupen solucions de software per a la sostenibilitat o l'anàlisi ambiental, l'estandarització de la gestió de dades mitjançant IA generativa facilita la interoperabilitat. A més, l'adopció d'estàndards europeus alineats amb l'AI Act és crucial. El marc normatiu europeu exigeix transparència i traçabilitat, aspectes que projectes com els de l'IFCA ja esten integrant en el disseny de les seves plataformes.

El mercat espanyol, i concretament el sector de la consultoria tecnològica a Catalunya, pot beneficiar-se de la transferència de coneixements generada per aquests consorcis. La capacitat de gestionar grans volums de dades científiques mitjançant agents intel·ligents és una competència transferible a sectors com l'agricultura de precisió, la gestió hídrica o l'energia, sectors on Catalunya és un referent. En definitiva, la transició cap a una IA generativa aplicada a la ciència no només avança el nostre coneixement sobre la Terra, sinó que professionalitza i escala la capacitat tècnica de les empreses del territori.

Preguntes freqüents

Fonts: Europapress, Ifca (2) ·