Plena inclusión impulsa una IA inclusiva per a persones amb discapacitat intel·lectual, promovent el codisseny i l'ètica per evitar noves bretes digitals.

La acceleració de la intel·ligència artificial (IA) està transformant el teixit productiu i social, però el risc de crear noves barreres és real si el disseny no és universal. En aquest context, Plena inclusión ha posat sobre la taula una reflexió urgent: la necessitat d'una IA més humana que no només optimitzi processos, sinó que impulsi la inclusió real de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

El codisseny com a eix central de la tecnologia

Un dels punts més crítics analitzats en els recents encontres organitzats per l'entitat és la metodologia de creació de les eines tecnològiques. Enrique Galván, director de Plena inclusión España, ha estat clar en la seva postura: la tecnologia ha de millorar la vida de tothom, i per aconseguir-ho, les persones amb discapacitat intel·lectual han de participar activament en el procés de creació.

Aquesta visió trenca amb el model tradicional on l'usuari final és un receptor passiu d'una solució dissenyada per enginyers. El codisseny permet revisar si les eines són realment fàcils d'utilitzar i si resolen necessitats concretes. Sense aquesta validació directa, es corre el risc de desenvolupar sistemes que, tot i ser avançats tècnicament, resulten inaccessibles o inútils per a una part significativa de la població.

Rutes d'innovació a Madrid i Logroño

L'estratègia de Plena inclusión s'ha materialitzat en una sèrie de jornades clau. El passat 12 de maig de 2026, a Madrid, es va celebrar un primer encontre centrat en l'ús humà i ètic de les noves tecnologies. Aquest esbatell va reunir experts en tecnologia, universitats, administracions públiques i organitzacions del sector de la discapacitat per debatre sobre com evitar que la IA accentui la marginació.

Posteriorment, el 29 d'octubre de 2026, el centre Circular Universe de Logroño ha acollit la jornada IA+Humana: Tecnologia que incluye, personas que transforman. Aquest esdeveniment, organitzat conjuntament per Plena inclusión España i la delegació de La Rioja, ha servit com a espai de trobada entre el Tercer Sector, empreses tecnològiques i l'administració pública.

La conferència inaugural, a càrrec de José Gutiérrez, consultor especialitzat en IA, ha destacat com aquesta tecnologia pot ajudar a construir organitzacions més eficients però, sobretot, centrades en les persones. L'objectiu final és que la IA no sigui un obstacle, sinó un suport per millorar la qualitat de vida i l'autonomia personal.

Aplicacions reals i solucions tangibles

Més enllà de la teoria i l'ètica, la IA ja està oferint solucions concretes que transformen els cuidados i els suports diaris. Durant les jornades s'han presentat projectes que demostren que la digitalització pot tenir un impacte positiu directe en la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Entre les experiències destacades es troben:

• Evaluació cognitiva: Eines desenvolupades per NeuronUP que permeten un seguiment més precís i personalitzat.
• Monitorització no intrusiva: Solucions com IOT Sleep Sensor per supervisar activitats en el lar sense vulnerar la privacitat ni la dignitat de la persona.
• Digitalització de serveis: Projectes de Ideable i Cartif enfocats a millorar l'accés a serveis i la gestió de l'autonomia.

Aquestes eines demostren que la IA pot actuar com un pont per a la independència, permetent que les persones amb discapacitat intel·lectual gestionin millor el seu entorn i que els professionals tinguin dades més exactes per oferir suports personalitzats.

Els riscos d'una IA no inclusiva

No obstant això, la reflexió no ha estat exempta de warnings. Els experts han alertat sobre els perills d'una implementació precipitada de la IA. Un dels riscos principals és la creació d'una breta digital encara més profunda, on aquells que no poden adaptar-se a interfícies complexes queden totalment exclosos de serveis bàsics.

A més, s'ha debatgut sobre els biaixos algorítmics. Si els sistemes d'IA s'entrenen amb dades que no inclouen la diversitat cognitiva, els resultats poden ser discriminatòris o inadequats. Per això, Plena inclusión defensa una IA més humana, que consideri la diversitat des de la seva concepció i no com un ajust posterior.

La tecnologia ha de servir a totes les persones, i això implica que les persones amb discapacitat intel·lectual han de ser part del procés de disseny per garantir que les eines siguin realment útils.

L'impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses tecnològiques i els emprenedors, especialment en un hub d'innovació com Barcelona, aquesta tendència marca una oportunitat de mercat i un imperatiu ètic. L'ecosistema català, caracteritzat per la seva força en la salut digital i la healthtech, pot liderar el desenvolupament de solucions d'IA accessible.

L'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea imposa requisits estricts sobre la transparència i la no discriminació dels algorismes. Les empreses espanyoles que ignoren l'accessibilitat cognitiva en els seus productes no només estaran cometent un error social, sinó que podrien enfrentar obstacles regulatoris. El mercat espanyol té ara l'oportunitat de moure's cap a una innovació social on la rentabilitat business vagi de la mà amb l'impacte real.

L'integració de la IA en el Tercer Sector, com s'ha vist a Logroño i Madrid, obre una nova via per a les startups de tecnologia assistiva. El repte per a les empreses locals és deixar de veure la discapacitat com un nínxol i començar a veure-la com el test definitiu d'usabilitat: si una eina d'IA és usable per a una persona amb discapacitat intel·lectual, serà més eficient i intuïtiva per a qualsevol usuari.

Preguntes freqüents

---

Fonts: News, Plenainclusion (2) ·

glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →