El CEPD regula les ulleres intel·ligents en la declaració del 13 d'octubre de 2026
- El Comitè Europeu de Protecció de Dades alerta sobre el risc de vigilància invisible i la falta de transparència en les ulleres intel·ligents.
- Google i Samsung lancen noves muntures amb Gemini, mentre que STASIS aposta per sensors de fatiga ocular sense càmeres.
- La responsabilitat legal canvia si l'ús del dispositiu és domèstic o professional, subjectant-se estrictament al RGPD.
- L'ecosistema empresarial català ha de navegar entre l'eficiència de la IA portable i les restrictives normatives de l'AI Act.
La frontera entre l'accessori de moda i l'eina de vigilància s'està esborrant amb una rapidesa inquietant. Les ulleres intel·ligents, que durant anys es van mantenir com a curiositats tecnològiques o productes de nichi, han entrat definitivement en la fase de consum massiu. No obstant això, aquesta evolució no arriba sola; ve acompanyada d'una preocupació creixent per la privadesa i d'una resposta regulatoria europea que busca evitar que el nostre camp visual es converteixi en un instrument de recollida de dades descontrolat.
El retorn de la visió artificial i el trauma de Google Glass
Per entendre el moment actual, cal mirar enrere. Ja al 2013, el llançament de les Google Glass va generar una onada de rebuig social i legal. La capacitat de gravar sense el consentiment de l'interlocutor va provocar prohibicions immediates en espais sensibles, com els casinos de Las Vegas i Atlantic City o els locals d'alterne. Aquella primera experiència va demostrar que la societat no estava preparada per a una càmera invisible integrada en la mirada, portant Google a discontinuar el producte per al públic general el 2015 i a cessar tot suport finalment al març de 2023.
Avui, la història sembla repetir-se però amb una potència computacional infinitament superior. Les Ray-Ban Meta han normalitzat la captura de vídeos en alta resolució i l'ús d'assistents d'IA, però la seva aparença convencional és precisament el que genera alarmisme. La dificultat de saber si estem sentint el focus d'una lent en espais íntims, com vestidors o banys, converteix aquests dispositius en una amenaça potencial per a la intimitat personal.
La resposta del Comitè Europeu de Protecció de Dades
La reacció institucional no s'ha fet esperar. El 13 d'octubre de 2026, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) va aprovar una declaració específica sobre els reptes que representen aquests dispositius. El nucli del problema és la transparència, un dels pilars fonamentals del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). A diferència d'una càmera de seguretat, que és visible i sovint està senyalitzada, les ulleres intel·ligents poden passar inadvertides, permetent una vigilància pràcticament invisible.
El CEPD ha posat el focus especialment en tres àrees crítiques:
L'ús d'aquestes tecnologies en centres sanitaris, educatius o entorns laborals pot derivar en la captació de dades de salut, converses confidencials o situacions privades sense cap base legal que ho justifiqui.
Aquesta preocupació s'estén també als menors d'edat, on la difusió de imatges capturades amb aquests dispositius a través de xarxes socials pot tenir conseqüències irreversibles per a la privadesa dels més joves.
Gemini i la aposta per la transparència tècnica
En aquest context, Google i Samsung han intentat llançar una proposta que mitigui els riscos legals. Les noves ulleres amb Android XR, que integren les capacitats multimodals de Gemini, busquen ser un assistent contextual que projecti informació directament al camp visual. Amb preus des de 395 dòlars i compatibilitat amb iPhone, aquestes muntures —dissenyades amb Warby Parker i Gentle Monster— intenten integrar-se en la rutina diària sense forçar l'usuari a mirar constantment el mòbil.
Per evitar els errors del passat, Google ha implementat mesures de blindatge de privadesa. Segons la companyia, les imatges processades per Gemini no s'emmagatzemen a l'historial personal ni s'utilitzen per entrenar models d'IA o segmentar publicitat. A més, han inclòs mecanismes automàtics per difuminar els rostres dels transeünts i una llum indicadora externa que s'activa sempre que s'està gravant o fent una foto. Aquesta estratègia busca pacificar els reguladors mentre s'expandeix el mercat de la computació portable.
STASIS: una alternativa sense càmeres
Mentre els gegants tecnològics lluiten amb la regulació de les càmeres, han sorgit alternatives que canvien el focus: de mirar cap a l'exterior a mirar cap a l'interior de l'usuari. És el cas de STASIS, unes ulleres que no graven res del voltant, sinó que analitzen el comportament dels ulls. Aquest dispositiu utilitza sis sensors per registrar la freqüència de parpelleig i els moviments oculars per mesurar la fatiga visual i la càrrega cognitiva.
L'objectiu de STASIS és optimitzar el rendiment humà. Amb un entrenament basat en 550.000 milions de punts de dades, la companyia afirma detectar el cansament amb una precisió superior al 90%. En lloc de projectar imatges, l'informació es consulta a través d'una aplicació mòbil que ofereix recomanacions sobre quan descansar la vista o desconnectar abans de dormir. Aquesta és una via d'innovació que esquiva gran part dels conflictes de privadesa externa, però que obre un nou debat sobre la recollida de dades biomètriques íntimes.
La responsabilitat legal segons l'ús del dispositiu
Un dels punts més complexos per a l'empresari i l'usuari és determinar qui és el responsable legal de les imatges capturades. La normativa europea estableix una distinció clara basada en la finalitat de l'ús. Si les ulleres s'utilitzen exclusivament per a activitats personals o domèstiques, pot aplicar-se l'excepció del RGPD per a ús privat. No obstant això, aquesta immunitat desapareix en el moment en què el contingut es publica en xarxes socials obertes o s'utilitza el dispositiu en un context professional.
Quan el dispositiu s'integra en una activitat empresarial, l'empresa passa a ser el responsable del tractament de dades. Això implica que disposar de la tecnologia no significa tenir l'autorització legal per utilitzar-la. Qualsevol empresa que implementi aquests dispositius per a els seus treballadors haurà de realitzar una anàlisi d'impacto sobre la protecció de dades per evitar sancions severes. La línia entre l'eficiència operativa i la invasió de la privadesa és extremadament fina i el compliment normatiu és l'única garantia de sostenibilitat.
Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes, especialment en el hub tecnològic de Barcelona, l'arribada d'aquestes eines representa una oportunitat d'optimització, però també un risc jurídic elevat. L'ecosistema d'emprenedors locals, molt orientat a la salut digital i la logística, podria trobar en dispositius com STASIS una manera de millorar la seguretat laboral reduint accidents causats per la fatiga.
No obstant això, el mercat espanyol s'està movent en un entorn on l'AI Act de la Unió Europea serà el marc referencial. Les empreses que vulguin adoptar ulleres intel·ligents per a la formació de personal o l'assistència tècnica en temps real hauran de ser extremadament cauteloses amb la recollida de dades biomètriques i la vigilància dels treballadors. A Catalunya, on la cultura de la innovació és forta, el repte serà implementar aquestes tecnologies sense vulnerar els drets fonamentals, assegurant que la digitalització no es tradueixi en un control excessiu de l'activitat laboral. La clau per a l'empresari local no estarà en la compra del hardware, sinó en el disseny d'una política de privadesa robusta que anticipi les exigències dels reguladors europeus.
Preguntes freqüents
Les ulleres intel·ligents són legals a Espanya?
Sí, però el seu ús està subjecte al RGPD. L'ús privat és generalment permès, però l'ús professional o la publicació de dades d'altres persones sense consentiment pot anar contra la llei.
Quina diferència hi ha entre les ulleres de Google/Samsung i les de STASIS?
Les de Google i Samsung integren càmeres i IA (Gemini) per interactuar amb l'entorn, mentre que STASIS no té càmeres i utilitza sensors per analitzar la fatiga i la concentració de l'usuari.
Què passa si una empresa obliga els seus empleats a usar ulleres intel·ligents?
L'empresa es converteix en responsable del tractament de dades i ha de complir amb totes les obligacions del RGPD i l'AI Act, incloent la transparència i la protecció de la privadesa dels treballadors i tercers.
Fonts: Legaltoday, Protecciondata, Rapinformes ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
