Responsabilitat de Meta i Google: el nou front judicial a Espanya

El panorama legal per a les gegantes tecnològiques ha patit un gir dràstic durant l'últim any. El model de negoci basat en l'engajament infinit, que durant dècades ha operat sota un mantell d'impunitat relativa, s'enfronta ara a una amenaça concreta: la responsabilitat civil per danys a la salut mental. Dos veredicts històrics dictats per jurats dels Estats Units al març de 2026 han creat un precedent que ja ressona amb força en els tribunals i els gabinetes jurídics d'Europa, i concretament a Espanya.

El cop de gràcia als models addictius als EUA

La magnitud de les sancions recents marca un abisme amb el passat. En un procés sense precedents celebrat a Nou Mèxic, un jurat ha imposat a Meta una sanció civil de 375 milions de dòlars. El motiu és la presentació enganyosa de la seguretat dels menors dins les seves plataformes, una acció que ha estat considerada una violació de la llei estatal de protecció al consumidor. Aquest cas demostra que la justícia ja no accepta els arguments genèrics de seguretat quan les proves internes suggereixen el contrari.

Simultàniament, a Los Angeles, s'ha produït un fet encara més disruptiu. Per primera vegada, un jurat ha declarat que les empreses de xarxes socials són responsables per negligència i per l'omissió del deber d'advertir. La sentència s'estripa sobre el desenvolupament conscient de plataformes addictives que han perjudicat directament la salut mental de la demandant. Aquest enfocament és clau perquè no es centra només en la privacitat de les dades, sinó en el disseny del producte com a agent causant d'un dany psicològic.

La via judicial espanyola: oportunitats i obstacles

Aquesta tendència transatlàntica ha impulsat el debat a Espanya, culminant en el I Congrés Internacional Adicción a las redes sociales. A la UNED, un grup de juristes destacats ha analitzat si aquests models de demanda poden traslladar-se al context espanyol. Entre els intervinients es trobaven figures com Silvia Giménez-Salinas Colomer, exdecana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, i Ricard Martínez Martínez, professor de Dret Constitucional.

La conclusió dels experts és clara: és jurídicament possible demandar Meta, Google o altres plataformes per danys causats a menors a Espanya. No obstant això, el camí no és senzill. Els advocats assenyalen tres obstacles crítics que qualsevol demandant haurà de superar:

L'asimetria probatòria entre una família i una multinacional tecnològica és enorme, cosa que dificulta l'accés a les proves internes sobre el funcionament dels algorismes.

A més de l'accés a la prova, és imprescindible acreditar el dany real i, sobretot, construir el nexo causal. Això vol dir que no basta amb demostrar que un menor té una depressió o una addicció, sinó que s'ha de provar que aquesta condició és una conseqüència directa del disseny de la plataforma i no d'altres factors socials o psicològics.

Més enllà de la regulació administrativa

Durant anys, la resposta d'Europa ha estat predominantment normativa. S'ha debat sobre l'edat d'accés, el consentiment dels tutors, la verificació d'identitat i la protecció de dades. Però, com s'ha discutit en els fórums jurídics recents, la regulació no és suficient quan el dany ja s'ha produït. Confilegal destaca que el focus s'està desplaçant: ja no es tracta nomès de prohibir o limitar, sinó de reparar el dany a través de la via civil.

Aquest canvi de paradigma implica que les tecnològiques ja no poden amagar-se darrere de terms i condicions acceptats amb un clic. Si el producte està dissenyat per ser addictiu i això provoca un malestar clinicament demostrable, la responsabilitat legal empresarial (RLE) entra en joc. Aquest moviment s'alinea amb el que analitza el Business & Human Rights Resource Centre, que veu aquests veredicts com una eina per obligar les empreses a rendir comptes per els abusos dels drets humans, incloent-hi el dret a la salut.

L'efect domino en el sector tech global

Els veredicts contra Meta i YouTube no són casos aïllats, sinó que formen part d'una onada de litigis globals. Actualitzacions trimestrals sobre responsabilitat legal empresarial mostren que s'està obrint el camí per a nous perfils de demandes. No es tracta nomes de xarxes socials; el fenomen s'estén a altres sectors tecnològics i de serveis, on la transparència algorítmica i l'impacte social són els punts febles.

La pressió no prové només de les víctimes individuals, sinó de una infraestructura jurídica que comença a entendre la tecnologia no com una eina neutra, sinó com un producte amb eigències de seguretat simils a les de la indústria farmacèutica o automobils. Si un cotxe té un defecte de fabricació que causa un accident, el fabricant és responsable; la tesi actual és que si un algorisme té un defecte de disseny que causa una patologia mental, la responsabilitat és anàloga.

Impacte a Catalunya i Espanya: el repte per a l'ecosistema local

Per a les empreses tecnològiques de Catalunya i el mercat espanyol, aquest escenari representa un canvi de regles del joc. Barcelona, com a hub d'innovació i AI, s'està convertint en un centre on el desenvolupament de productes ha de començar a integrar l'ètica i la seguretat des del disseny (safety by design) per evitar futurs riscos legals.

L'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea complementa aquest moviment judicial. Mentre que l'AI Act estableix marcs de governança i prohibicions per a sistemes d'IA de risc inacceptable, els veredicts dels EUA i les possibles demandes a Espanya afegeixen una capa de risc financer directe. Les startups catalanes que desenvolupen aplicacions basades en l'economia de l'atenció hauran de ser extremadament cauteloses amb els mecanismes de recompensa dopaminèrgica i els bucles de retroalimentació algorítmica.

El mercat espanyol, amb una tradició jurídica que tendeix a ser protectora del consumidor, podria veure un augment de demandes col·lectives. Per a l'emprenedor local, això significa que la validació d'un producte ja no pot basar-se només en el creixement de l'usuari o la retenció, sinó en l'impacte biopsicosocial de l'eina. L'ecosistema d'empresa català té l'oportunitat de liderar una tecnologia més humana i sostenible, allunyant-se dels models extractius que ara estan portant Meta i YouTube davant els tribunals.

Preguntes freqüents

Fonts: Confilegal, Business-humanrights (2) ·