Nova Llei d'IA a Espanya: obligació d'etiquetar continguts sintètics
- Espanya tramita una Llei Orgànica que obliga a identificar visual i auditivament tot contingut generat per IA.
- El Reglament Europeu (AI Act) ja és aplicable des d'agost per a chatbots i deepfakes, amb multes severes.
- Els textos hauran de portar la marca 'AI' i els vídeos/àudios hauran de tenir avisos permanents o initials.
- S'estableixen sancions d'fins al 7% del volum de negoci mundial per a les infraccions més greus.
El panorama regulatori de la tecnologia a Espanya està entrant en una fase decisiva. Mentre el sector empresarial acelera la integració de models generatius en els seus fluxos de treball, el Congres dels Diputats tramita actualment la Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la Intel·ligència Artificial. Aquest projecte normatiu no és un exercici teòric, sinó una resposta directa a la necessitat de diferenciar la realitat de la ficció sintètica en un mercat saturat de continguts automatitzats.
El projecte de llei, presentat al Congres el 28 de maig i publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 12 de juny, ha vist ampliat el seu termini per a la presentació d'esmenes fins al 2 de setembre de 2026. Aquesta data marca la recta final de la seva tramitació parlamentària abans de passar al debat i la votació definitiva. No obstant això, és crucial que els emprenedors i directius no confondin el calendari de la llei nacional amb les obligacions europees, que ja són imperatives.
La coexistència amb el Reglament Europeu de IA
Moltes empreses espanyoles cometent l'error de pensar que, mentre la llei nacional no estigui aprovada i publicada al BOE, no hi ha regles a seguir. La realitat és diferent. Des el passat 2 d'agost ha entrat en vigor l'article 50 del Reglament europeu de IA (AI Act), que ja imposa obligacions de transparència immediates. Aquest marc europeu exigeix que els chatbots s'identifiquin clarament com a tals i que els deepfakes estiguin etiquetats expressament.
La normativa europea no és una recomanació, sinó un imperatiu legal amb un règim sancionador contundent. El compliment d'aquestes normes de transparència és obligatori independentment de l'estat de la tramitació de la llei espanyola. El risc financer és elevat: el incompliment pot derivar en multes de fins a 15 milions d'euros o el 3% de la facturació mundial anual de l'empresa, aplicant-se sempre la xifra més alta.
Normes específiques per al marcatge de continguts
La futura Llei Orgànica espanyola busca anar un pas més enllà del marc europeu, detallant exactament com s'ha de realitzar l'identificació dels continguts. Segons el borrador del codi de bones pràctiques, la transparència no serà genèrica, sinó que s'adaptarà al format del contingut generat.
Per als textos, la norma preveu la obligació d'incloure les lletres 'AI' en una mida i posició determinades, perquè l'usuari final pugui detectar immediatament l'origen sintètic del missatge. En el cas dels vídeos, la distinció depèn del grau d'intervenció de la tecnologia: si el vídeo ha estat generat íntegrament per IA, l'avís ha de ser permanent durant tota la reproducció. Si, en canvi, el vídeo és real però conté fragments sintètics, bastarà amb una advertència al començament de la peça.
L'àudio seguirà una lògica similar. Les peces que combinin veus reals amb fragments generats hauran de presentar avisos tant al principi com a llarg de la reproducció si la peça és extensa. Aquests detalls pràctics estan encara subjectes a les observacions de l'audiència pública, però defineixen la direcció que pren l'estat espanyol per combatre la desinformació.
Pràctiques prohibides i el risc de manipulació
Més enllà de l'etiquetatge, la Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la IA defineix una llista de pràctiques estrictament prohibides. L'objectiu és protegir la integritat psíquica i física dels ciutadans, així com evitar discriminacions sistèmiques automatitzades. La normativa espanyola tipifica com a infraccions la manipulació enganyosa destinada a anular la voluntat de les persones, causant danys físics o psíquics.
També es prohibeix l'aprofitament de la discapacitat o l'edat per distorsionar conductes, així com l'ús de la classificació biomètrica i l'avaluació de conductes per imposar tractes desfavoribles. Un punt crític és la prohibició del reconeixement d'emocions en determinats contextos, evitant que la tecnologia es converteixi en una eina de control social o laboral injustificat.
Un règim sancionador d'impacte global
El projecte de llei no només defineix què està prohibit, sinó que estableix un sistema de sancions que pot posar en risc la viabilitat de companyies que ignorin el compliment normatiu. El Consell de Ministres ha remès al Congres un text que preveu multes d'fins al 7% del volum de negoci mundial per a les infraccions més greus.
L'objectiu de la norma és completar l'aplicació del Reglament Europeu a Espanya, identificant les autoritats responsables de la supervisió i establint un règim sancionador nacional propi.
Aquest percentatge del volum de negoci global és una eina de pressió per assegurar que tant les grans corporacions com les startups adopten protocols de governança de dades i IA des del primer dia. El projecte preveu sancions que poden arribar fins als 35 milions d'euros, depending del cas i la gravetat de la falta.
Calendari i passos per a l'empresa
Per a un empresari, la pregunta ja no és si ha d'utilitzar la IA, sinó com ho fa i s'està compliant amb la llei. El procés legislatiu segueix aquest itinerari:
- 26 de maig de 2026: Aprovació del Projecte de Llei Orgànica pel Consell de Ministres.
- 28 de maig de 2026: Presentació del projecte al Congres dels Diputats.
- 12 de juny de 2026: Publicació al Butlletí Oficial de les Corts Generals.
- 2 d'agost de 2026: Entrada en vigor de l'article 50 del Reglament Europeu (obligació de marcar chatbots i deepfakes).
- 2 de setembre de 2026: Tancament del termini per a la presentació d'esmenes al projecte espanyol.
Mentre s'espera l'aprovació definitiva i la publicació al BOE, les organitzacions han de realitzar una auditoria interna de les eines que utilitzen. És imperatiu saber quines eines de generació de continguts s'estan emprant en el màrqueting, la comunicació o l'atenció al client per evitar sancions immediates basades en el marc europeu, com s'explica a les claus de la nova normativa.
Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
L'arribada d'aquest marc regulatori té implicacions profundes per al teixit productiu espanyol, i especialment per a l'ecosistema tecnològic de Barcelona. Catalunya, com a hub d'IA i startup a Europa, es troba en una posició delicada: per un costat, la seguretat jurídica que aporta el AI Act pot atreure inversió estrangera que busca mercats regulats i previsibles; per l'altre, la burocràcia del marcatge de continguts pot suposar una càrrega operativa per a les pimes i autònoms.
Per a les empreses catalanes, l'adaptació no ha de ser vista com un obstacle, sinó com un avantatge competitiu. Aquelles companyies que implementin sistemes de traçabilitat i etiquetatge de continguts sintètics abans que la llei sigui definitiva, es posicionaran com a referents de confiança i ètica digital. El mercat espanyol, tradicionalment més lent en l'adopció de normatives tècniques, s'està veient obligat a accelerar la seva alfabetització en IA per no quedar fora de la competició europea.
L'impacte serà especialment notable en les agències de màrqueting i creadors de continguts a Barcelona, on la generació de imatges i textos per IA ja és una pràctica estàndard. La necessitat d'incloure la marca 'AI' i els avisos en vídeos i àudios obligarà a repensar el disseny gràfic i l'experiència d'usuari (UX) per integrar aquestes advertències sense degradar la qualitat estètica del producte. En definitiva, l'estat espanyol està traçant una línia clara: la innovació és benvinguda, però la transparència és innegociable.
Preguntes freqüents
Què passa si utilitzo IA per a un text però no el marco com a 'AI'?
Si la Llei Orgànica espanyola s'aprova tal com està el borrador, podries incorreure en una infracció. A més, si es tracta d'un chatbot, el Reglament Europeu ja obliga a la seva identificació des d'agost de 2026, amb multes significatives.
Quines són les multes màximes previstes a Espanya?
El projecte de llei preveu sancions d'fins a 35 milions d'euros o el 7% del volum de negoci mundial per a les infraccions més greus.
Com s'han de marcar els vídeos generats per IA?
Si el vídeo és 100% sintètic, l'avís ha de ser permanent. Si només conté fragments generats per IA, l'advertència ha de pojar al començament de la reproducció.
La llei espanyola ja està en vigor?
No, actualment és un projecte de llei en tramitació parlamentària. No obstant això, el Reglament Europeu de IA (AI Act) ja té parts aplicables, com l'obligació d'identificar chatbots i deepfakes.
Fonts: Malagaes, Moncloa, Ineaf ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
