Mario Draghi i el repte de la IA: creixement i sobirania per l'UE

L'Europa es troba en una encruïlla econòmica on la productivitat s'ha convertit en el gran taló d'Aquiles. En un recent article publicat al Financial Times, Mario Draghi, exgovernador del BCE i expremier italià, ha posat sobre la taula una anàlisi contundent: la intelligençia artificiale és l'instrument més potent per relançar el creixement del continent, però el seu èxit depèn d'una condició crítica: el control de la cadena de valor.

El coll d'estrangulament de la productivitat europea

La bretxa entre l'economia europea i la nord-americana s'ha ampliat de manera alarmant després de la pandèmia. Segons les dades analitzades per Draghi, la diferència de productivitat per hora entre l'eurozona i els Estats Units ha passat de 9 dòlars el 2018 a 21 dòlars el 2025. Aquesta tendència és insostenible per a un bloc que necessita creixer per finançar el seu model social i afrontar les noves demandes ambientals i tecnològiques.

L'estancament és evident. Des del 2022, el creixement de la productivitat total dels factors ha estat pràcticament nul. En aquest context, els escenaris del BCE suggereixen que una adopció ràpida i generalitzada de la IA podria aportar entre 0,3 i 0,4 punts percentuals anuals a aquest indicador. No es tracta només d'una millora tècnica, sinó d'una necessitat vital per mantenir la competitivitat global.

La dependència tecnològica i el risc de sobirania

L'optimisme sobre el potencial de la IA xoca amb una realitat material dura: l'Europa no té el control de l'infraestructura. Draghi adverteix que el continent corre el risc de perdre la seva sobirania si continua depenent totalment de proveïdors externs per al processament de la informació. La situació és crítica en dos fronts principals: els laboratoris d'avantguarda i el hardware.

Els centres de recerca europeus no poden competir financerament amb els gegants dels Estats Units i la Xina, on les inversions en IA es mesuren en quantitats que eclipsen qualsevol pressupost públic europeu. A més, la producció de xips avançats, el cervell físic de la IA, està molt retardada respecte als líders asiàtics i nord-americans. Aquesta dependència crea una vulnerabilitat estratègica que podria condicionar les decisions polítiques i econòmiques de la Unió.

L'estratègia dels dades com a actiu sovereignty

Si la fabricació de hardware i els models fundacionals estan dominats per altres, on pot competir l'Europa? Per a Draghi, la resposta és clara: els dades. Aquest és l'únic sector on el continent encara pot exercir una sobirania real i on resideix el major potencial de creixement.

L'economia de les dades no és una promesa abstracta, sinó un mercat amb xifres concretes. Les estimacions de la Comissió Europea preveuen que, per al 2030, aquest sector superi els 800.000 milions d'euros, el que representaria més del 5% del PIB de la Unió. Però per materialitzar aquest valor, l'Europa ha de deixar de ser un simple generador de dades per convertir-se en el gestor i processador d'aquestes.

L'Europa no ha de triar entre creixement, sobirania i els seus propis valors. Pot tenir la IA sense oligarcs.

La urgència de la capacitat de càlcul

El control dels dades és inútil si no hi ha on processar-los. Aquí és on Draghi posa l'accent en la necessitat urgent d'augmentar la capacitat de càlcul i desenvolupar centres de dades a gran escala dins del territori europeu. La disparitat actual és brutal: l'Unió Europea acull menys del 5% de la potència de càlcul mundial dedicada a la IA, mentre que els Estats Units concentren el 75%.

Aquesta asimetria significa que la majoria de les empreses europees, des de les startups fins a les grans industrials, estan llogant 'intel·ligència' i capacitat de processament a núvols americans. L'inversió en infraestructures és, per tant, l'única via per evitar que la IA es converteixi en un impost permanent pagat a les Big Tech.

Un model de creixement sense desigualtats

Un dels punts clau de la reflexió de l'exgovernador del BCE és la voluntat de traçar un camí diferent al de models com el xinès o l'estatunidenc. L'objectiu és aconseguir un creixement tecnològic que no repliqui els costos socials de la desigualtat extrema ni els danys ambientals massius.

L'IA ha de servir per finançar el model social europeu, no per desmantellar-lo. Això implica que la transició cap a una economia automatitzada ha de ser gestionada per evitar que la productivitat augmenti només per a els propietaris del capital, mentre que la força laboral queda obsoleta. La sobirania digital és, en última instància, la capacitat de decidir com s'aplica la tecnologia per millorar la vida dels ciutadans sense cedir el control a entitats privades transnacionals.

Impacte per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes i espanyoles, les advertències de Draghi tenen una lectura molt directa. Barcelona s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, amb un ecosistema de startups i centres de recerca que són referents en IA. No obstant això, la majoria d'aquestes empreses operen sobre infraestructures que no són europees.

L'aplicació de l'AI Act a nivell comunitari ja marca el marc regulatori, però el repte ara és l'execució material. Per a l'empresari local, això significa que hi ha una oportunitat imminent en el desenvolupament de serveis basats en la sobirania de les dades. Les empreses que siguin capaces d'oferir solucions de tractament de dades segures, locals i compliant amb la normativa europea trobaran un mercat en expansió.

A més, l'impuls cap a nous centres de dades a Espanya podria atreure inversions massives d'infraestructura, convertint el territori en un node estratègic de càlcul per a la Sud-Europa. El mercat espanyol, amb una base industrial forta, pot utilitzar la IA per tancar la bretxa de productivitat que Draghi descriu, però només si l'adopció no és passiva, sinó que es basa en la creació de valor propi i no noments en el consum de licències de software extern.

Preguntes freqüents

Fonts: Tgcom24, Msn, Corriere ·