La crisi energètica i el futur de la ceràmica: lessons from Cersaie
- La fira Cersaie 2026 confirma que l'energia segueix sent el principal obstacle per a la competitivitat industrial europea.
- El sector ceràmic italià creix en volum de producció però perd marginalitat a causa dels costos operatius.
- La competència de productors low-cost de Xina i Índia s'intensifica mentre els aranzels dels EUA augmenten.
- Existeix un debat obert sobre la necessitat de reformar el sistema ETS de la UE per evitar la desindustrialització.
El tancament de la 43a edició de Cersaie a Bolònia ha deixat clar que la indústria de la ceràmica, un dels pilars del sector manufacturer europeu, es troba en una encruïata estratègica. Amb 95.000 visitants i gairebé 600 expositors de 24 països, l'esdeveniment ha servit no només com a vitrina comercial, sinó com a fòrum de denúncia sobre una realitat econòmica insostenible: el cost de l'energia.
L'energia com a barrera a la competitivitat
El nucli del debat durant la fira ha estat la disparitat dels costos energètics entre Europa i la resta del món. Segons Augusto Ciarrocchi, president de Confindustria Ceramica, els productors europeus paguen tres vegades més per l'energia que els seus competidors globals. En el cas específic d'Itàlia, la situació és encara més crítica, amb costos que superen en un 50% els de la resta dels productors de la Unió Europea.
Aquesta brecha no és un simple detall comptable, sinó un factor que frena directament la capacitat d'inversió de les empreses. Quan el cost de l'electricitat i del gas absorbeix una part desproporcionada dels ingressos, la innovació tecnològica i la modernització de les plantes es tornen objectivament més difícils de finançar. La dependència de fonts energètiques externes i la volatilitat dels mercats internacionals han convertit l'energia en el principal risc operatiu del sector.
Paradoxa industrial: més volum, menys benefici
Les dades del sector ceràmic italià per a l'any 2025 revelen una tendència preocupant que serveix d'indicador per a tota la indústria pesada europea. Les empreses de rajoles han aconseguit augmentar la seva producció en un 5,7%, arribant als 390,9 milions de metres quadrats. Les vendes també han pujat un 2,3%, situant-se en 386,9 milions de metres quadrats.
No obstant això, aquest creixement en volum no s'ha traduït en un augment de la riquesa. El facturat global ha registrat una lleu caiguda del 0,4%, situant-se en 6.000 milions d'euros. Aquesta disparitat demostra que el sector està treballant més per guanyar menys, absorbint l'augment dels costos industrials per no perdre quota de mercat, una estratègia que erosiona la marginalitat a llarg termini.
La pressió dels mercats externs i els aranzels
Mentre Europa lluita amb els seus costos interns, la competència internacional es torna més agressiva. Els productors de baix cost, especialment de Xina i, cada vegada més, d'Índia, estan pressionant els preus a la baixa, aprofitant estructures de costos energètics molt més favorables.
A aquest escenari s'hi suma la complexitat geopolítica. L'augment dels aranzels dels Estats Units, fixats al 15% davant del 8,6% anterior, complica l'accés a un dels mercats més estratègics per a l'exportació. La combinació de costos de producció elevats a casa i barreres comercials a l'exterior crea un efecte de pinçes que posa en perill la sostenibilitat del model de negoci basat en l'excel·lència i la qualitat.
El debat sobre el sistema ETS i la transició ecològica
Un dels punts més calents de Cersaie ha estat la crítica al sistema d'intercanvi de drets d'emissió (ETS) de la Unió Europea. Durant el congrés Energia sostenibile per la competitività, figures com el ministre Adolfo Urso han qüestionat la rigidesa de les normatives de Brussel·les.
L'Europa ha de defensar el Made in Italy i la seva indústria davant el cappio dels costos energètics, buscant un pragmatisme que no sacrifiqui la competitivitat en nom d'una transició ecològica mal planificada.
La demanda del sector és clara: neutralitat tecnològica i una revisió dels mecanismes de penalització per emissions que, en l'actualitat, semblen castigar la producció europea mentre permeten que productes importats amb una empremya de carboni potencialment més alta entrin al mercat sense restriccions similars. La indústria no nega la necessitat de la descarbonització, però alerta que sense un suport energètic coherent, la transició portarà simplement a la desindustrialització del continent.
Xifres clau de la filiera ceràmica italiana (2024-2025)
Per entendre la magnitud del sector que està alertant sobre aquests riscos, és necessari observar la seva estructura econòmica:
- Facturació total (2025): 7.500 milions d'euros.
- Empreses actives: 242 companyies.
- Massa laboral: Més de 25.500 treballadors directes (amb pics de fins a 40.000 segons diverses estimacions del sector).
- Exportacions: Saldo comercial actiu de 5.000 milions d'euros en 2024.
- Superfície expositiva a Cersaie: 145.000 metres quadrats en 16 pavellons.
Impacte per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Tot i que els dades provenen del mercat italià, el fenomen és sistèmic i afecta directament a les empreses industrials de Catalunya i de la resta d'Espanya. El sector ceràmic espanyol, molt present en regions com Castelló, comparteix exactament els mateixos nodes crítics: la dependència del gas natural i la pressió dels productors asiàtics.
Per a l'empresari català, especialment en el teixit industrial de Barcelona i el seu cinturó, aquesta notícia subratlla la urgència de pivotar cap a models d'eficiència energètica extrema. En el context de l'AI Act i la digitalització, l'oportunitat resideix en l'aplicació de la intel·ligència artificial per a l'optimització dels processos tèrmics i la gestió de la demanda energètica en temps real, reduint així la dependència de la volatilitat del mercat.
A més, el debat sobre el sistema ETS a la UE és vital per a les pimes industrials catalanes. Si la normativa europea no evoluciona cap a un model més flexible o protector, el risc de deslocalització augmentarà. L'ecosistema d'empresa de Catalunya ha de liderar la transició cap a una indústria 4.0 on la sostenibilitat no sigui un cost addicional, sinó un avantatge competitiu basat en la tecnologia i no només en el volum de producció. La lecció de Cersaie és clara: la qualitat del producte ja no és suficient si el cost de l'energia trenca l'equilibri financer de l'empresa.
Preguntes freqüents
Per què la producció augmenta però els beneficis baixen?
Perquè l'increment dels costos de l'energia i les matèries primeres absorbeix el valor additonal generat per l'augment de les vendes i la producció.
Què és el sistema ETS que es critica a la fira?
És el sistema d'intercanvi de drets d'emissió de la UE, que imposa costos a les empreses per a les seves emissions de CO2, cosa que el sector ceràmic considera excessivament punitiva i poc competitiva.
Com afecta la competència asiàtica al sector europeu?
Productors de Xina i Índia tenen costos energètics molt més baixos, cosa que els permet oferir preus més competitius, forçant les empreses europees a reduir els seus marges per mantenir els clients.
Fonts: Design, Ilsole24ore, Lapressa ·
glacom · Configurador de producte 3D glacom: el client compon, tu pressupostes →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
