La UNESCO defineix el futur de l'IA en l'educació: humans al comandament

- Més de 25 ministres d'Educació han signat una declaració conjunta a París per preservar l'educació com un dret humà i un bé comú.
- Es prioritza la governança deliberativa i la supervisió humana per evitar que la IA substitueixi el judici professional dels docents.
- La declaració estableix vuit accions prioritàries, centrades en la protecció dels menors, el pensament crític i la formació prèvia del professorat.
- Es reconeix que la majoria d'eines d'IA actuals no han estat dissenyades originalment amb finalitats formatives.
La integració de la intel·ligència artificial en les aules ha deixat de ser una previsió per convertir-se en una realitat disruptiva que altera la manera com els alumnes processen la informació i com els professors avaluen l'aprenentatge. Davant aquest escenari, la UNESCO ha organitzat a París la Setmana de l'Aprenentatge Digital 2026, un fòrum que ha rebut més de 1.500 participants presencials i milers més via telemàtica, incloent experts tecnològics, docents i representants governamentals.
El punt culminant de l'esdeveniment ha estat la signatura d'una declaració conjunta per part de més de 25 ministres d'Educació, entre els quals s'inclouen països com el Regne Unit, Brasil, Egipte i Honduras. Aquest document no és una simple recomanació, sinó un crida a l'acció per garantir que l'educació es mantingui com un dret human i un bé comú, evitant que la tecnologia converteixi l'aprenentatge en un procés automatitzat desvinculat de la supervisió humana.
L'educació com a bé comú davant l'automatització
El lema de la Setmana de l'Aprenentatge Digital, La educació en l'era de la IA: Hechos | Fricciones | Fronteras, reflecteix la tensió existent entre el potencial d'expansió de l'accés al coneixement i els riscos inherents a una implementació sense controls. Els signants de la declaració reconeixen que la IA pot ampliar el suport als estudiants, però adverteixen que aquests beneficis estan condicionats a una governança deliberativa i a una rendició de comptes pública.
Un dels punts més crítics del debat a París ha estat la defensa de les relacions humanes. La declaració és taxativa: l'aprenentatge no es veu afavorit quan la IA substitueix el criteri humà o els vincles afectius i professionals entre mestre i alumne. La tecnologia ha de funcionar com a un augment, no com a un substitut del judici professional, preservant la capacitat d'acció dels docents i la solidaritat dins de l'ecosistema educatiu.
Vuit prioritats per a una governança responsable
La declaració ministerial no es limita a principis abstractes, sinó que defineix vuit accions prioritàries per orientar la transició digital. L'objectiu és assegurar que el desplegament de la IA no sigui heterogeni ni deixi cap sector enrere, especialment en regions amb menys recursos tecnològics.
Entre aquestes prioritats, destaca la necessitat de garantir condicions d'interès públic en l'ús de la IA. Això implica la implementació de sistemes que siguin supervisables i que permetin la transferència de dades, evitant el tancament dels alumnes en ecosistemes propietaris que limitin la seva autonomia. A més, s'ha posat un accent especial en la protecció del desenvolupament cognitiu dels menors, assegurant que les eines digitals no erosionin la capacitat de reflexió profunda.
La manera en que integrem la intel·ligència artificial en l'educació és una qüestió de decisió pública i de rendició de comptes, no una simple evolució tècnica del mercat.
El repte del pensament crític i la formació docent
Un dels diagnòstics més inquietants presentats durant la Setmana de l'Aprenentatge Digital és que la majoria d'eines d'IA disponibles actualment no han estat concebudes amb finalitats formatives. Moltes d'aquestes tecnologies s'han desenvolupat per a la productivitat general o l'entreteniment, i la seva aplicació a l'educació s'ha fet de manera orgànica, però sense un disseny pedagògic previ.
Aquesta mancança de focalització educativa posa en risc el pensament crític. Per contrarestar-ho, els ministres s'han compromès a invertir massivament en la formació del professorat. La tesi és clara: la formació dels docents ha de ser una condició prèvia a l'adopció de la IA, i no un procés posterior per intentar solucionar els problemes generats per una implementació precipitada.
Protecció del menor i vigilància del desenvolupament cognitiu
La preocupació per l'impacte de la IA en el cervell dels més joves ha estat un eix central de les discussions. Segons s'ha reportat a través de Infobae, els països signataris s'han compromès a vigilar estrictament l'ús d'aquestes eines per protegir els interessos dels menors. El risc no és només la privacitat de les dades, sinó la possible degradació de les habilitats cognitives si l'estudiant delega la resolució de problemes complexos a un algorisme sense un procés de reflexió intermedi.
Aquest compromís implica que els governs hauran de crear marcs regulatoris que obliguin els proveïdors de tecnologia a adaptar els seus productes a les necessitats del desenvolupament infantil i juvenil, prioritzant la pedagogia sobre la optimització del temps o la facilitat de resposta.
Impacte en l'ecosistema empresarial i educatiu de Catalunya i Espanya
Per a les empreses tecnològiques i les EdTech basades a Barcelona i en el mercat espanyol, aquest gir de la UNESCO marca una direcció clara: el mercat de la IA educativa es mou cap a la regulació i la certificació pedagògica. El context espanyol, ja marcat per la implementació de l'AI Act de la Unió Europea, veu ara una pressió addicional per assegurar que les solucions d'IA no siguin caixes negres, sinó sistemes transparents i supervisables.
L'ecosistema d'emprenedoria català, especialment potent en el sector de la IA i el software, té aquí una oportunitat estratègica. Les empreses que deixin de vendre la IA com una eina de substitució i comencin a dissenyar solucions que potencin el rol del docent i protegeixin el pensament crític tindran un avantatge competitiu. La demanda dels centres educatius espanyols no serà només la d'eines eficients, sinó la d'eines que compleixin amb els estàndards de governança i ètica promovuts internacionalment.
Així mateix, el mercat espanyol haurà de gestionar la bretxa de formació docent. Les empreses de consultoria i formació digital trobaran un camp d'actuació vast, ja que la declaració de la UNESCO posa la capacitat del professorat com a pedra angular de qualsevol transformació digital exitosa. En definitiva, l'èxit de la IA en l'educació a Espanya no dependrà de la potència dels models de llenguatge, sinó de la capacitat d'integrar aquests models en un marc de dret humà i supervisió humana constant.
Preguntes freqüents
Què és la Declaració Ministerial de la UNESCO de 2026?
És un document signat per més de 25 ministres d'Educació a París que reclama que l'educació segueixi sent un dret humà i un bé comú, establint prioritats per a una integració ètica i supervisada de la IA a les aules.
Quins són els riscos principals que alerta la UNESCO sobre la IA en l'educació?
Els riscos principals inclouen la substitució del judici i les relacions humanes per l'automatització, l'erosió del pensament crític i l'ús d'eines que no han estat dissenyades originalment amb finalitats formatives.
Quina condició s'estableix per a l'adopció de la IA a les escoles?
La declaració estableix que la formació prèvia i adequada del professorat és una condició indispensable abans de procedir a l'adopció de tecnologies d'IA.
Com afecta això als menors segons els acords?
Els països s'han compromès a vigilar l'ús de la IA per protegir el desenvolupament cognitiu dels menors i assegurar que la tecnologia no substitueixi els processos mentals essencials per a l'aprenentatge.
Fonts: Unesco (2), Infobae ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email