La GBTA preveu que la despesa en viatges d'afers arribi a 1,71 bilions de dòlars al 2026
- El mercat global de viatges d'afers mostra una resiliència robusta amb una despesa prevista de 1,71 bilions de dòlars per al 2026.
- L'exemple d'Itàlia, quarta potència europea del sector, revela que el business travel actua com una infraestructura econòmica real.
- Es detecta un canvi de paradigma: passar del simple control dels costos a la governança del valor generat per la mobilitat.
- A Espanya i Catalunya, el model de gestió es basat en figures polivalents (HR, Finances) a diferència del model especialitzat anglosaxó.
La mobilitat professional ha deixat de ser una simple partida de despeses en el balanç anual per convertir-se en un motor d'economia real. Les dades recents presentades per Suzanne Neufang, CEO de la Global Business Travel Association (GBTA), dibuixen un panorama on el sector no només es recupera, sinó que s'expandeix amb una força considerable. Amb una previsió de despesa global que arribarà als 1,71 bilions de dòlars per al 2026, el business travel s'està consolidant com una eina estratègica per a qualsevol empresa que busqui competitivitat en un mercat interconnectat.
L'impacte econòmic com a infraestructura de creixement
Quan analitzem el sector dels viatges d'afers, és fàcil cometre l'error de mirar només el cost del bitllet d'avió o la reserva de l'hotel. No obstant això, la visió de la GBTA proposa un canvi de perspectiva: el business travel és, en realitat, una infraestructura econòmica. Cada desplaçament professional activa una cadena de valor que inclou aeroports, xarxes ferroviàries, hosteleria, restauració i serveis tecnològics de suport.
L'exemple del mercat italià és revelador per entendre aquesta dinàmica. Amb un valor de 38,2 milions d'euros per al 2026 i un creixement previst de la despesa del 7%, Itàlia s'ha posicionat com el quart mercat europeu i un dels deu primers a nivell mundial. A la ciutat de Milà, per exemple, l'impacte econòmic directe s'estima en 5,63 milions de dòlars. Aquests números demostren que la mobilitat no és un cost aïllat, sinó un vehicle que permet a les empreses invertir en la seva presència en nous mercats i consolidar relacions amb clients i proveïdors.
De la reducció de costos a la governança del valor
Durant dècades, la gestió dels viatges d'afers s'ha centrat en una pregunta elemental: com podem gastar menys? Aquesta mentalitat, centrada exclusivament en l'estalvi, està sent substituïda per una visió més sofisticada que busca governar el valor generat. La qüestió ja no és quant costa el viatge, sinó quina és la capacitat de l'empresa per romandre competitiva gràcies a aquest desplaçament.
Aquest canvi implica integrar conceptes com el T-ROI (Return on Investment del Travel), que analitza el cost de la performance i la lucidesa del professional durant el viatge. La complexitat i la incertesa dels mercats actuals obliguen les organitzacions a deixar de veure el travel management com una funció administrativa per entendre-la com una gestió d'actius humans i relacionals. Travel for Business destaca que la maduresa d'un mercat es mesura precisament per la seva capacitat de transformar la despesa en valor tangible per al territori i la companyia.
La resiliència del sector davant la incertesa
Malgrat els canvis en els hàbits de treball i l'auge de les videoconferències, el business travel ha demostrat una resiliència sorprenent. Suzanne Neufang ha insistit que el sector és capaç de s'adaptar perquè la necessitat de contacte humà i la presència física en projectes industrials són insubstituïbles. La mobilitat és el lubricant que permet que les fileres productives atravesin fronteres i territoris.
La missió actual de la GBTA és educar els actors del mercat per diferenciar clarament el business travel del turisme de lleure. Mentre que el segon es mou per el desig i el temps lliure, el primer respon a objectius de negoci, necessitats de procurement i estratègies de creixement. Aquesta distinció és crucial per implementar polítiques de viatges que no només siguin sostenibles, sinó eficients des d'un punt de vista operatiu.
Diferències en la gestió: el model llatí vs el model anglosaxó
Un dels punts més interessants de l'anàlisi de la GBTA és la observació sobre com s'organitza la gestió dels viatges segons la geografia. Existeix una bretxa clara entre els països anglosaxons (com els Estats Units o el Regne Unit) i els països llatins, on s'inclouen Itàlia i Espanya.
La nostra missió és educar els actors del mercat del business travel, compartint amb la nostra comunitat les millors pràctiques sobre els temes centrals del sector.
En els mercats anglosaxons, és comú trobar la figura del Travel Manager a temps complet, un professional dedicat exclusivament a l'optimització de la mobilitat. En canvi, a les economies llatines, on el teixit productiu està dominat per petites i mitjanes empreses, el Travel Manager sol ser una figura polivalent. Aquest professional assumeix funcions que abasten el recurs humà (HR), el procurement i les finances. Aquesta multidisciplinaritat, tot i que pot semblar una manca d'especialització, reflecteix la realitat organitzativa de les Pimes, on la flexibilitat és la clau de la supervivència.
L'evolució del rol professional en el Travel Management
El paper de qui gestiona els viatges d'afers està canviant més ràpidament que mai. Ja no es tracta només de reservar vols o hotels, sinó de gestionar el risc, la sostenibilitat i l'experiència del viatger. La digitalització ha permès automatitzar les tasques més repetitives, però ha augmentat la necessitat de competències estratègiques per analitzar dades i optimitzar el valor del desplaçament.
Aquest nou perfil professional ha de saber navegar entre la normativa fiscal, la reforma de les flotes d'empresa i les exigències de sostenibilitat. La capacitat d'integrar aquests elements en una estratègia coherent és el que diferencia una empresa que simplement gasta en viatges d'una que utilitza la mobilitat com una arma competitiva. Per a més detalls sobre la visió de la CEO de la GBTA, es pot consultar l'anàlisi de Missionline.
Perspectives per a Catalunya i el mercat espanyol
Per a les empreses catalanes i espanyoles, les tendències globals descrites per la GBTA tenen una lectura molt específica. Barcelona, com a hub tecnològic i centre de negocis internacional, es troba en una posició privilegiada per liderar la transformació del business travel a través de la tecnologia. L'ecosistema d'empresa català, caracteritzat per una forta presència de startups i Pimes innovadores, coincideix amb el model de gestió polivalent esmentat anteriorment.
L'implementació de l'AI Act a la Unió Europea afectarà directament les eines de gestió de viatges. L'automatització intel·ligent i l'anàlisi predictiva de dades permetran que els gestors polivalents de les empreses espanyoles puguin optimitzar els costos sense perdre de vista el valor estratègic. En un mercat on el teixit productiu és fragmentat, l'adopció de tecnologies d'IA per a la governança de la mobilitat pot ser el factor que permeti a una PME catalana competir en igualtat de condicions amb una gran corporació internacional.
A més, la resiliència del sector a Espanya es veu reforçada per la nostra capacitat d'atreure esdeveniments MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions), que són el motor del business travel. El repte per a l'empresari local és deixar de veure el viatge d'afers com un cost operatiu i començar a gestionar-lo com una inversió en capital relacional, alineant la mobilitat amb els objectius de sostenibilitat i eficiència que el mercat global ja està demandant.
Preguntes freqüents
Quina és la despesa global prevista per al business travel al 2026?
Es preveu que la despesa global arribi als 1,71 bilions de dòlars.
Quina és la diferència principal entre el Travel Manager llatí i l'anglosaxó?
El model anglosaxó tendeix a tenir Travel Managers a temps complet, mentre que en països com Espanya o Itàlia, el rol és polivalent i inclou tasques de HR, Finances i Procurement.
Què significa que el business travel sigui una infraestructura econòmica?
Significa que no és només un cost per a l'empresa, sinó que activa una cadena de valor que genera economia real en sectors com el transport, l'hoteleria i la tecnologia.
Quin impacte té el business travel a Itàlia segons la GBTA?
Itàlia és el quart mercat europeu, amb un valor de 38,2 milions d'euros per al 2026 i un creixement de la despesa del 7%.
Fonts: Travelforbusiness (2), Missionline ·
glacom · IA per a hotels: reserves directes i assistència 24h →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
