La Comissió Europea prohibirà xarxes socials als menors de 13 anys

La Comissió Europea ha donat un pas decidit per transformar la governança del món digital per als més joves. El 17 de setembre de 2026, s'ha adoptat la proposta del EU KIDS Act, una normativa amb l'objectiu d'enfortir la seguretat en línia dels infants a tot el territori de la Unió. Aquesta iniciativa no es limita a una simple recomanació, sinó que busca establir un marc regulatori coherent que obligui les gegants tecnològiques a prioritzar el benestar dels menors per sobre de les mètriques d'engradament.

Un accés gradual basat en l'edat

El nucli de la proposta és la implementació d'un sistema d'accés escalonat, que reconeix que la maduresa digital s'adquireix progressivament. Segons el projecte de llei, els infants menors de 13 anys tenen prohibit l'accés a les xarxes socials. No obstant això, es permet l'ús de serveis de compartició de vídeos específicament dissenyats per a infants, sempre que es faci a través de comptes gestionats per tutors legals i amb un límit estricti d'una hora al dia.

Per als adolescents situats en la franja entre els 13 i els 15 anys, la normativa preveu la creació de minicomptes. Aquests perfils no seran autònoms, sinó que estaran vinculats al compte del tutor, permetent que els pares controlin l'activitat, limitin els contactes socials i mantinguin el tope d'una hora de consum diari. Només a partir dels 15 anys els joves podran obrir i gestionar el seu propi compte de manera independent.

La inversió de la càrrega de la prova

Un dels aspects més disruptius del EU KIDS Act és el canvi en la responsabilitat jurídica. Fins ara, el control recauia majoritariament en l'usuari o els seus tutors. Amb la nova normativa, la Comissió Europea inverteix la càrrega de la prova: ara seran els proveïdors de serveis qui hauran de demostrar que les seves plataformes són segures per disseny i adequades per a l'edat dels seus usuaris.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió, ha assenyalat que la tecnologia actual no va ser creada pensant en el benestar dels infants i que, per aquest motiu, és hora de posar els pares al volant, proporcionant-los les eines necessàries per navegar en un entorn digital més segur.

Lluita contra els mecanismes addictius

La normativa ataca directament el model de negoci basat en l'economia de l'atenció. Les plataformes hauran de desactivar per defecte funcions que fomentin l'ús excessiu. Això inclou la prohibició de l'scroll infinit, els trucs de recompensa i l'enviament de notificacions push durant les hores de descans nocturn. A més, els perfils dels menors hauran de ser privats per defecte i s'hauran d'ofer mètodes senzills per bloquejar o silenciar altres usuaris.

Aquest enfocament busca mitigar l'impactió en la salut mental, evitant que els algorismes manipulin la dopamina dels adolescents per mantenir-los connectats el màxim temps possible. La llei també obliga a prohibir qualsevol contacte no sol·licitat per part d'estranys, tancant la porta a moltes de les vies d'exposició a riscos en línia.

El nou rol dels chatbots i la IA

El EU KIDS Act no només afecta a les xarxes socials tradicionals, sinó que s'estén a serveis de jocs en línia i, especialment, als sistemes d'intel·ligència artificial. Els companions i chatbots d'IA hauran d'estar desactivats per defecte per als menors. La normativa és clara en aquest punt: aquests sistemes no podran actuar de manera que generin una dependència emocional en els infants.

Aquesta mesura respon a la preocupació per la capacitat de la IA generativa per simular empatia i crear vincles pseudo-afectius que poden ser perillosos per al desenvolupament psicològic d'un menor. La regulació busca que la IA sigui una eina d'aprenentatge o entreteniment, però mai un substitut de la interacció humana o un mecanisme de manipulació emocional.

Verificació d'edat i privacitat

Per garantir que aquestes regles es compleixin, les botigues d'aplicacions i els serveis en línia hauran d'implementar eines de verificació d'edat. Per evitar que això es converteixi en una nova font de recollida de dades sensibles, la UE proposa l'ús d'una aplicació de verificació d'edat de la UE que no conservi documents d'identitat ni dades biomètriques dels usuaris.

L'objectiu és crear un equilibri entre la seguretat i la privacitat, evitant que les plataformes tinguin accés a la documentació oficial dels menors, però assegurant que el filtre d'edat sigui real i no una simple declaració en el formulari de registre. La verificació serà obligatòria cada vegada que s'obri un compte nou en serveis de xarxes socials o plataformes de vídeo.

Impacte en l'ecosistema digital de Catalunya i Espanya

La implementació del EU KIDS Act tindrà repercussions directes en el teixit empresarial tecnològic espanyol i, especialment, en el hub d'innovació de Barcelona. Les startups de l'ecosistema català que desenvolupen EdTech, aplicacions de gaming o serveis basats en IA hauran de repensar la seva arquitectura de producte per complir amb el concepte de seguretat per disseny.

Aquest marc s'està sumant a la implementació de l'AI Act, creant un entorn regulatori molt exigent per a qualsevol empresa que interactui amb menors. Per a les empreses locals, això significa un augment dels costos de compliment (compliance), però també una oportunitat competitiva: desenvolupar productes que siguin nativament segurs podria convertir a les empreses espanyoles en referents de l'ètica digital a nivell global.

A més, el mercat espanyol, amb una penetració molt alta de xarxes socials entre els adolescents, veurà un canvi brusc en els hàbits de consum. Les agències de màrqueting digital a Barcelona i Madrid hauran de pivotar les seves estratègies, ja que el segment de 13 a 15 anys deixarà de ser un públic objectiu directe i autònom, passant a ser un segment filtrat pel control parental. La clau per a les empreses locals serà l'adaptació ràpida a aquests nous límits per evitar sancions severes i perdre la confiança dels usuaris.

Per entendre millor el context de la proposta, es pot consultar la informació detallada a la pàgina oficial de la Comissió Europea o seguir el seguiment de la normativa a través de mitjans locals com 3CatInfo.

Preguntes freqüents

Fonts: Digital-strategy, Sofiaglobe, Commission ·