L'estratègia d'IA d'Itàlia: un model de regulació i finançament per Europa
- Itàlia ha aprovat la llei 132/2025 per establir un marc normatiu nacional sobre la intel·ligència artificial.
- El govern italià destinarà fins a 1.000 milions d'euros a través de CDP Venture Capital per a startups i PIMEs.
- La normativa se centra en l'enfocament antropocèntric, la protecció contra deepfakes i els drets d'autor.
- El model busca complementar l'AI Act europeu, cobrint àrees com la defensa, la seguretat i la responsabilitat penal.
El panorama tecnològic europeu està patint una transformació accelerada, no només per l'aparició de nous models de llenguatge, sinó per la manera com els Estats membres decideixen gestionar la transició normativa. En aquest context, Itàlia ha donat un pas decisiu amb l'aprovació de la llei número 132 del 2025, un instrument jurídic que pretén posicionar el país com un protagonista estratègic en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) a nivell continental.
Aquesta iniciativa no es limita a una simple adhesió a les directrius de Brussel·les, sinó que proposa una via nacional específica. L'objectiu és crear un equilibri entre la competitivitat econòmica i la protecció dels drets dels ciutadans, assegurant que la tecnologia actui com una eina de suport i no com un substitut de la responsabilitat humana. Aquest enfocament, definit com a antropocèntric, busca blindar els sectors més sensibles de la societat davant l'automatització descontrollada.
La llei 132 del 2025 i el seu marc normatiu
L'aprovació d'aquesta norma pel Senat italià el passat 18 de setembre de 2025, amb 77 vots a favor, ha establert els principis nacionals per a la recerca i l'ús dels sistemes d'IA. El text, estructurat en 28 articles, aborda problemàtiques urgents que el mercat actual demanda resoldre amb celeritat. Entre els punts més destacats es troben les mesures de protecció contra els deepfakes i la salvaguarda dels drets d'autor, aspectes crítics per a la indústria creativa i la seguretat de la informació.
Un aspecte fonamental d'aquesta legislació és la seva naturalesa complementària respecte a l'AI Act de la Unió Europea. Mentre que el regulament comunitari estableix el marc general per a tot el mercat únic, la llei italiana s'adentra en competències que resten fora del rang de la UE. Es tracta especialment de la defensa, la seguretat nacional i la responsabilitat penal, àrees on cada Estat manté la seva sobirania i necessita regles clares per a l'implementació de sistemes autònoms o algorítmics.
Inversions massives per impulsar el teixit innovador
La regulació, però, no camina sola. El govern italià ha entès que sense un suport financer robust, la llei seria una carcassa burocràtica sense impacte real. Per això, l'article 23 de la norma preveu una dotació econòmica d'fins a un miliard d'euros. Aquests fons no es distribuiran de manera indiscriminada, sinó que es canalitzaran a través d'inversions en equity i quasi-equity, prioritzant el capital ràpid i el creixement escalable.
La gestió d'aquest capital recau sobre el Fondo di sostegno al venture capital i la societat CDP Venture Capital. L'objectiu és identificar i potenciar PIMEs innovadores i startups en diferents fases de maduritat. Aquest impuls financer no es limita estrictament a la IA, sinó que s'estén a tecnologies habilitadores que són el motor de la nova economia digital, com ara el computing quàntic, el 5G i l'edge computing, així com la ciberseguretat.
L'aplicació pràctica en els sectors públics i privats
El Consell de Ministres, sota la presidència de Giorgia Meloni, ha accelerat la implementació d'aquesta visió a través de decrets legislatius actiuapts. El 10 de juny de 2026, s'aprovaren en examen preliminar normatives que impacten directament en la vida quotidiana dels ciutadans i el funcionament de l'estat. La reforma no és homogenia, sinó que segmenta la regulació segons el sector d'aplicació per maximitzar l'eficiència i minimitzar els riscos.
L'objectiu principal és garantir un desenvolupament de la Intel·ligència Artificial fondat en un enfocament antropocèntric, en el qual la tecnologia representi un instrument al servei de l'home i no un substitut de les responsabilitats.
Aquest despleg normatiu es focalitza en quatre pilars essencials: l'educació, on es preveu una formació obligatòria per adaptar el sistema escolar; el mercat laboral, amb noves tuteles per als treballadors; la justícia, amb regles específiques per a la magistratura; i la seguretat, regulant l'ús de l'IA per part de la policia. Aquesta segmentació permet que el govern italià tingui un control granular sobre com l'algoritme afecta els drets fonamentals en cada context específic.
El paper de les startups i la robotica avançada
Dins de l'estratègia d'inversió, Itàlia ha posat el focus en projectes de vanguardia que poden generar un avantatge competitiu a llarg termini. El govern ha identificat sis startups clau sobre les quals apostar, cobrint un espectre que va des de la robòtica humanoide fins al desenvolupament de fàrmacs quàntics. Aquesta aposta per la convergència entre la IA i la biotecnologia o la mecatrònica demostra que la visió italiana no és nomès de programari, sinó de hardware i aplicacions físiques.
Aquesta aposta per la robòtica i la salut quàntica busca crear un ecosistema on la IA no sigui només un xatbot, sinó un motor de producció industrial i de recerca mèdica. En integrar la ciberseguretat com a component transversal, l'estat intenta evitar les vulnerabilitats que han plagues altres implementacions tecnològiques a nivell global, assegurant que la infraestructura digital sigui resilient davant atacs externs.
Un model de referència per a la governança digital
La rapidesa amb què Itàlia ha passat de la proposta legislativa a l'establiment d'un sistema normatiu orgànic la posiciona entre els primers països europeus en tenir un marc tan detallat. Mentre moltes nacions encara debaten sobre els principis ètics, l'estat italià ha optat per una ruta pragmàtica: definició de regles, assignació de fons i decrets d'aplicació sectorials.
Aquest model serveix de cas d'estudi per a altres governs europeus que busquen implementar l'AI Act sense asfixiar la innovació local. La clau ha estat la creació d'un canal de finançament directe a través de venture capital públic, que permet al sector privat prendre riscos tecnològics amb una xarxa de seguretat financera, tot mentre es mantenen els estàndards de seguretat i ètica exigits per la nova llei.
Impacte per a les empreses de Catalunya i Espanya
L'estratègia italiana té implicacions directes per a l'ecosistema d'empreses a Espanya i, especialment, per al hub tecnològic de Barcelona. En primer lloc, la creació d'un marc normatiu nacional que complementa l'AI Act europeu marca el camí que podria seguir l'administració espanyola per a concretar la regulació en sectors estratègics com la defensa o la seguretat, on el regulament comunitari és més genèric.
Per a les startups catalanes, l'exemple italià subratlla la importància de la coordinació entre la regulació i el capital. Barcelona, com a centre d'innovació, disposa d'un talent excepcional, però la competència per atraure inversions es tornarà més ferotge si països veïns implementen fons de venture capital públics d'un miliard d'euros específicament destinats a la IA i tecnologies habilitadores. Les empreses locals hauran de navegar en un entorn on l'estàndard de conformitat (compliance) amb l'AI Act serà el mínim, però on la competitivitat es decidirà per la capacitat d'integrar la IA en processos industrials reals, tal com fa Itàlia amb la robòtica.
A més, el focus italià en la protecció dels drets d'autor i els deepfakes podria accelerar la implementació de normatives similars a Espanya, afectant directament a les agències de màrqueting i productores audiovisuals de Catalunya. El mercat espanyol, que ja està adaptant la seva estructura a les directives europees, trobarà en el model italià un referent sobre com gestionar la responsabilitat penal i civil dels sistemes d'IA, un camp que encara genera molta incertesa jurídica per als emprenedors locals.
Preguntes freqüents
Quina és la llei principal que regula l'IA a Itàlia?
Es tracta de la llei número 132 del 2025, aprovada pel Senat el 18 de setembre de 2025, que estableix els principis nacionals per a la recerca i l'ús de la intel·ligència artificial.
Quant diners ha destinat el govern italià al sector?
S'han previst inversions de fins a un miliard d'euros, gestionades a través del Fondo di sostegno al venture capital i CDP Venture Capital.
En què es diferencia aquesta llei de l'AI Act europeu?
La llei italiana és complementària a l'AI Act; mentre que el regulament europeu és general, la norma italiana cobreix àrees específiques de competència nacional com la defensa, la seguretat i la responsabilitat penal.
Quins sectors públics es veuen afectats pels decrets d'aplicació?
La reforma impacta directament en l'educació (formació obligatòria), el treball (tuteles per als treballadors), la justícia (magistratura) i la seguretat (policia).
Fonts: Democrata, Avalw, Lamilano ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
