L'IA generativa s'estén per la indústria del videojou al Japó
- L'ús de la IA generativa a Japó ha augmentat del 51% al 85,8% en només un any.
- El 63% dels estudis nipoons integren aquestes eines en el seu flux de treball diari.
- L'objectiu principal és l'optimització de costos i la reducció dels temps de desenvolupament.
- La supervisió humana segueix sent total; no s'utilitza codi generat per IA sense revisió.
La indústria del videojou japonesa, coneguda per la seva tradició i, sovint, per una certa resistència als canvis disruptius en els mètodes de producció, ha experimentat un gir radical. Les dades recents presentades durant el Tokyo Game Show 2026 revelen una acceleració massiva en l'adopció de la intel·ligència artificial generativa, transformant la manera com es conceben i construeixen els títols en el país asiàtic.
Un salt quantitatiu sense precedents en un any
L'estudi elaborat per la Computer Entertainment Supplier's Association (CESA) mostra una tendència ascendent que deixa stuporeds. Si el 2025 el percentatge de desenvolupadors que admetien utilitzar eines d'IA generativa era del 51%, actualment aquesta xifra ha pujat fins al 85,8%. Aquest increment de gairebé 35 punts percentuals en un sol exercici indica que la tecnologia ha deixat de ser una curiositat experimental per convertir-se en un estàndard operatiu.
Aquesta adopció no és superficial ni es limita a uns pocs estudis independents. En l'enquesta han participat gegants del sector com Capcom, Sega, Konami, Square Enix i Level-5. El fet que empreses amb una identitat visual i tècnica tan arrelada acceptin aquestes eines suggereix que la pressió per optimitzar la producció ha superat les reticències creatives.
La freqüència d'ús i la integració en el flux de treball
Més enllà del simple fet d'utilitzar la tecnologia, és rellevant analitzar la intensitat d'aquesta integració. D'aquells desenvolupadors que ja fan servir la IA, el 63% afirma utilitzar-la diàriament. Aquest dany indica que la IA s'ha convertit en una eina de treball tan habitual com el motor gràfic o l'editor de codi. El restant, un 22,8%, la fa servir de manera ocasional per a tasques específiques.
Aquesta normalització del flux de treball diari permet a els estudis abordar projectes més ambiciosos o, almenys, gestionar millor la complexitat dels títols actuals, on el volum de dades i d'actius digitals és cada vegada més elevat. La IA no actua aquí com a substitut del creador, sinó com a un accelerador de processos que permet orquestrar millor el talent humà.
Eficiència operativa: el motor del canvi
Per què s'han rendit els estudis nipoons a la IA? La resposta és pràctica i econòmica. Els motius més reiterats en el document de la CESA són l'estalvi de temps i la reducció de costos. En una indústria on els pressupostos dels títols AAA han augmentat exponencialment, la capacitat de reduir els cicles de desenvolupament és una ventaja competitiva crítica.
L'aplicació de la IA s'està centrant principalment en:
La detecció i correcció d'errors, la realització de proves automatitzades i l'optimització de diversos processos interns de treball.
Aquest enfocament és clau: la tecnologia s'està utilitzant per eliminar el treball més repetitiu i tedios, permetent que els programadors i artistes es concentrin en les decisions creatives de nivell superior.
El blindatge contra l'automatització total
Malgrat l'entusiasme pels números, existeix una línia vermella molt clara en el desenvolupament japonès. La majoria dels participants en l'estudi descarten rotundament l'ús directe de codi generat per IA sense cap mena de filtrat. No es tracta de copiar i enganxar resultats d'un model de llenguatge, sinó d'utilitzar-los com a base o suggeriment.
Tots els resultats generats per la IA són revisats, modificats i supervisats per professionals humans. Aquest model de supervisió assegura que la qualitat final del producte no es degradi i que la propietat intel·lectual es mantingui sota control. A més, les empreses han començat a establir límits interns estrictes sobre quines eines es poden utilitzar i fins a quin punt poden fer-ho, garantissant que la decisió creativa final recau sempre en l'humà.
Anàlisi de l'adopció segons el tipus d'estudi
L'estudi de la CESA no diferencia dràsticament entre l'escala de les empreses, cosa que suggereix que la IA és democràtica en el seu accés. Tant els petits estudis indie com les grans editorials estan traient profit d'aquestes eines. Per a un estudi petit, la IA pot significar la capacitat de competir en qualitat visual amb una empresa més gran; per a una gran empresa, significa reduir el risc financer de projectes que duren anys en desenvolupament.
Aquest fenomen pot ser analitzat a través de la comparativa de dades recollides per diversos mitjans especialitzats:
| Indicador | Dades 2025 | Dades 2026 (TGS) | Variació |
|---|---|---|---|
| Adopció general de IA | 51% | 85,8% | +34,8% |
| Ús diari (sobre total usuaris) | No especificat | 63% | N/A |
| Ús ocasional (sobre total usuaris) | No especificat | 22,8% | N/A |
Impacte i reflex per a l'ecosistema empresarial a Catalunya i Espanya
L'explosió de la IA a Japó no és un fet aïllat, sinó un senyal per a les empreses tecnològiques i d'entreteniment a Espanya, i especialment a Catalunya. Barcelona s'ha consolidat com un hub de videojous i tech a Europa, amb un ecosistema d'estudis que oscila entre el talent indie i centres de producció internacionals. La notícia japonesa confirma que la IA generativa ja no és una opció, sinó una necessitat per mantenir la competitivitat en costos i temps de sortida al mercat.
No obstant això, el context europeu presenta un desafiament addicional: l'AI Act. Mentre que a Japó l'adopció sembla ser impulsada per l'eficiència operativa amb supervisió humana, les empreses catalanes i espanyoles han de navegar per un marc regulatori molt més estricte. La transparència sobre l'ús de continguts generats per IA i la gestió de les dades d'entrenament seran factors determinants per a qualsevol estudi a Barcelona que vulgui implementar aquests fluxos de treball sense riscos legals.
Per a l'emprenedoria local, el model japonès ofereix una lecció valuosa: la IA és més potent quan s'utilitza per a la correcció d'errors i l'automatització de tasques tècniques que quan s'intenta substituir la creativitat. Les empreses espanyoles que integrateixin la IA com a eina de suport tècnic, mantenint el control humà total sobre el producte final, seran les que millor s'adaptin a aquesta nova era de la producció digital.
En conclusió, el salt del 51% al 85,8% a Japó és un avis per a tot el sector global. La velocitat d'adopció és vertiginosa i el benefici en productivitat és innegable. Per a les empreses de la península, el repte ara és escalar aquesta tecnologia mantenint la compliant amb la normativa europea i preservant l'essència creativa que defineix el sector.
Per a més detalls sobre aquestes tendències, es poden consultar anàlisis detallats en portals com Vandal o ComputerHoy.
Preguntes freqüents
Quin percentatge de desenvolupadors japonesos utilitza la IA generativa actualment?
Segons l'estudi de la CESA presentat al Tokyo Game Show 2026, el 85,8% dels desenvolupadors ja utilitzen aquestes eines.
Quines empreses reconegudes participen en aquesta tendència?
Entre les companyies que formen part de l'estudi es troben gegants com Capcom, Sega, Konami, Square Enix i Level-5.
La IA substitueix els programadors humans en la creació de codi?
No. L'estudi indica que gairebé tots els participants descarten l'ús directe de codi generat per IA; s'utilitza principalment per detectar errors i optimitzar processos, sempre sota supervisió humana.
Quins són els principals beneficis reportats pels estudis?
Els motius principals són l'augment de l'eficiència i la productivitat, així com la reducció dels costos i dels temps de desenvolupament.
Fonts: Vandal, Computerhoy, Infobae ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
