L'IA generativa arriba al Japó: el 85,8% dels desenvolupadors l'utilitza
- L'85,8% dels desenvolupadors japonesos utilitza ara l'IA generativa, un salt massiu respecte al 51% de l'any anterior.
- El 63% dels professionals integra aquestes eines en la seva rutina laboral diària per optimitzar processos.
- L'aplicació va més enllà de l'art, abastant la programació, la correcció d'errors i tasques administratives.
- Existeix una discrepància entre l'ús individual dels treballadors i l'adopció oficial a nivell corporatiu.
La indústria del videojoc al Japó, tradicionalment conservadora en els seus mètodes de producció, està vivint una transformació accelerada. Les dades recents publicades per la Computer Entertainment Supplier’s Association (CESA) revelen que l'adopció de la intel·ligència artificial generativa ha superat totes les previsions, convertint-se en una eina omnipresent en els estudis de desenvolupament del país nipó.
Un salt quantitatiu sense precedents en l'adopció
L'augment en la penetració de la IA generativa és sorprenent per la seva velocitat. Segons l'estudi presentat durant el Tokyo Game Show i recollit en el CESA Video Game Industry Report 2026, el 85,8% dels desenvolupadors entrevistats ja utilitzen eines basades en IA. Aquest xifra no és només alta, sinó que representa un creixement vertiginosos si es compara amb els registres de l'any anterior, quan la taxa d'adopció se situava al voltant del 51%.
Aquesta acceleració indica que la tecnologia ha deixat de ser una curiositat per a convertir-se en un estàndard operatiu. El sondeig, que ha comptat amb la participació de 1.349 professionals durant la conferència CEDEC, mostra que la IA s'ha instal·lat profundament en el flux de treball. De fet, el 63% d'aquests desenvolupadors afirma utilitzar aquestes eines cada dia, mentre que un 22,8% ho fa de manera ocasional. Aquest patró suggereix que la IA no s'està utilitzant només per a proves aïllades, sinó que forma part de la infraestructura productiva diària.
Més enllà de la generació d'imatges i l'art
Quan es parla de IA generativa en els videojocs, és habitual centrar l'atenció en la creació de concept art o textures. No obstant això, la realitat dels estudis japoneses és molt més complexa i diversificada. Les eines s'estan aplicant en araves crítiques de la producció, des de la programació pura fins a la gestió administrativa.
L'ús de sistemes com ChatGPT o Copilot s'ha generalitzat per a la detecció d'errors en el codi i l'optimització de scripts, reduint el temps que els programadors dediquen a tasques repetitives o de depuració. Aquesta versatilitat permet que l'impacte de la tecnologia arribi a tots els departaments d'un estudi, no només als artistes. L'integració d'aquestes eines busca optimitzar els cicles de desenvolupament, que en els últims anys s'han tornat excessivament llargs i costosos per a les grans produções.
L'impacte en la creativitat i les barreres tècniques
Els professionals entrevistats han destacat beneficios tangibles en la seva capacitat de treball. Un total de 837 participants han assenyalat que la IA ha augmentat les seves possibilitats creatives, permetent explorar conceptes que anteriorment serien massa costosos o complexos de prototipar. Paral·lelment, 738 desenvolupadors han reportat una reducció significativa de les barreres tècniques, facilitant que perfils menys especialitzats puguin executar tasques complexes o que els experts puguin centrar-se en l'arquitectura de nivell superior.
Tot i aquest optimisme operatiu, hi ha un contrast interessant respecte a l'usuari final. Només 147 entrevistats han afirmat que l'ús de la IA ha millorat directament l'experiència del jugador. Això indica que, per ara, la IA generativa actua principalment com un motor d'eficiència interna i reducció de costos, més que com una eina per crear noves mecàniques de joc o experiències interactives revolucionaries per a qui sosté el mànic.
El filtre humà com a garantia de qualitat
L'entrada massiva de la IA no ha eliminat la necessitat de supervisió. Al contrari, les empreses japoneses han implementat protocols estrictes per mitigar els riscos associats a la generació automàtica de continguts. La CESA ha subratllat que l'ús de la tecnologia va acompanyat d'un control humà constant.
Tsutomu Masuda, director executiu de la CESA, ha assenyalat que aquests dades demostren que la IA generativa s'està adoptant de manera cada vegada més ampla i constant en els entorns de desenvolupament.
Les pràctiques més comunes per garantir la qualitat inclouen la correcció manual dels resultats produïts per la màquina i la imposició de limitacions estrictes sobre quines eines es poden utilitzar. En molts casos, existeix una prohibició explícita d'inserir material generat per IA directament en el producte final sense una revisió exhaustiva, evitant així problemes de coherència o possibles conflictes de propietat intel·lectual.
La bretxa entre l'empleat i la política corporativa
Un dels aspectes més reveladors de l'estudi és la diferència entre l'ús individual i l'adopció institucional. Mentre que el 85,8% dels professionals afirma utilitzar la IA, una enquesta separada realitzada a les empreses associades a la CESA mostra un panorama molt més dividit. En aquest grup, 26 societats han declarat utilitzar la IA generativa, mentre que 27 han responès que no ho fan.
Aquesta discrepància suggereix la existència d'un fenomen de shadow IT, on els desenvolupadors integren eines d'IA en el seu flux de treball personal per augmentar la seva productivitat, encara que l'empresa no hagi oficialitzat l'ús d'aquestes tecnologies o no disposi de polítiques corporatives definides al respecte. L'invasió de la IA és, per tant, un moviment impulsat des de la base professional més que una directriu imposada des de la direcció de les grans companyies.
Implicacions per a l'ecosistema tech a Catalunya i Espanya
El cas japonès serveix com a mirall per a l'ecosistema d'empreses tecnològiques a Espanya i, específicament, per al hub digital de Barcelona. La tendència mostra que la IA generativa no és una amenaça de substitució immediata, sinó un catalitzador de productivitat que redefineix el rol del treballador del coneixement.
Per a les empreses catalanes, especialment aquelles enfocades al desenvolupament de software i videojocs, aquest escenari planteja reptes regulatoris i operatius. L'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea obliga les companyies a ser transparents sobre l'ús de continguts generats per IA, una pràctica que els estudis japonesos ja estan adoptant a través de la supervisió humana. L'ecosistema d'empresa català, caracteritzat per una gran quantitat de startups i estudis indie, pot trobar en la IA una oportunitat per competir en escala amb grans corporacions, reduint els costos de producció i accelerant el time-to-market.
El mercat espanyol ha de vigilar aquesta transició per evitar que la bretxa entre l'ús informal dels desenvolupadors i la política oficial de l'empresa creï vulnerabilitats en la seguretat de la dades o en la propietat dels actius intel·lectuals. La clau, com demostra l'exemple de la CESA, resideix en crear marcs de governança que permetin l'experimentació creativa sense renunciar al control de qualitat final.
Preguntes freqüents
Quin percentatge de desenvolupadors japonesos utilitza la IA generativa?
El 85,8% dels desenvolupadors entrevistats en l'estudi de la CESA utilitza aquestes eines.
En quines tasques s'aplica la IA a part de la creació artística?
S'utilitza per a la programació, la detecció d'errors, tasques administratives i l'ús d'assistents com ChatGPT o Copilot.
Hi ha una diferència entre l'ús individual i el corporatiu?
Sí, mentre que la majoria de professionals l'utilitzen, les empreses associades a la CESA estan dividides gairebé a parts iguals entre les que l'adopten oficialment i les que no.
Com gestionen els estudis japonesos els riscos de la IA?
Apliquen supervisió humana constant, corregeixen els resultats i limiten les eines utilitzables per evitar l'ús directe d'outputs no revisats.
Fonts: Everyeye, Techgaming, Uagna ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
