L'EDPB fixa el 13 d'octubre els límits de privacitat per a les smart glasses
- L'EDPB publica el rapport 'The connected gaze' sobre els riscos de privacitat de les smart glasses.
- S'exigeix que els dispositius indiquin clarament quan estan gravant mitjançant llums LED o senyals acústics.
- La responsabilitat del tractament de dades recau tant en fabricants com en usuaris segons el context d'ús.
- Es posa èmfasi en la protecció de menors i la restricció en entorns sensibles com hospitals o escoles.
La convergència entre la moda i la tecnologia ha trobat el seu punt màxim en les smart glasses, dispositius que, tot i mantenir l'estètica de unes ulleres convencionals, amaguen una potentia capacitat de captació de dades. Aquest fenomen ha impulsat el Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB) a publicar un document clau per definir els límits d'un hardware que pot convertir qualsevol mirada en un acte de vigilància.
El 13 d'octubre de 2026, l'EDPB ha adoptat una declaració oficial i ha presentat el rapport titulat 'The connected gaze. Video recording, surveillance and administering evidence in the age of smart glasses'. Aquest document, fruit del programa Support Pool of Expert (SPE), no és només una anàlisi tècnica, sinó una advertència directa sobre com la invisibilitat de les càmeres i els micròfons integrats pot erosionar els drets fonamentals dels ciutadans europeus.
La invisibilitat del hardware i el risc de la gravació secreta
El nucli del problema resideix en la morfologia dels dispositius. Com ha assenyalat Anu Talus, presidenta de l'EDPB, aquestes ulleres semblen ordinàries però estan connectades a internet i poden gravar sense que l'entorn s'adoni d'això. Aquesta característica ha generat una onada de preocupació pública, especialment després de diversos casos de gravacions secretes a dones i nois que han posat en evidència la vulnerabilitat de la privacitat en l'espai públic.
Per combatre aquesta opacitat, el regulador europeu sosté que els dispositius han de proporcionar avisos clars i fiables quan s'està capturant imatge o so. No es tracta d'una suggerència estètica, sinó d'una necessitat funcional per garantir que el consentiment o la consciència de la gravació siguin possibles. L'EDPB proposa solucions concretes per fer evident l'activitat del dispositiu:
Les smart glasses haurien de fer que la gravació fos obvia, per exemple amb llums LED brillantes, senyals d'àudio, indicadors d'activació per veu, notificacions en el smartphone o dissenys únics que no enganyin l'observador.
Aquestes alertes han de ser, segons el regulador, difícils d'ignorar i estar constantment actualitzades per evitar que el programari o el desgast del hardware anul·lin la seva eficàcia.
Entorns sensibles i la vulnerabilitat dels menors
L'impacte de les smart glasses no és homogeni en tots els espais. L'EDPB ha identificat zones on el risc de violació de la privacitat s'amplifica dràsticament. Els hospitals, les escoles i els centres de treball són considerats entorns sensibles on la recollida de dades pot tenir conseqüències greus per a la dignitat i els drets laborals o sanitaris de les persones.
A més, el rapport posa un accent especial en la protecció de la infància. Els nens són considerats especialment vulnerables, tant quan són els usuaris del dispositiu —podent processar dades d'altres sense entendre les implicacions legals— com quan són els objectes de la gravació. La facilitat amb què el contingut capturat es pot difondre a xarxes socials augmenta l'exposició dels menors a riscos de seguretat i privacitat.
La distribució de responsabilitats sota el GDPR
Un dels punts més complexos de la nova guia és la determinació de qui és el responsable del tractament de dades. L'EDPB clarifica que la responsabilitat no és unívoca, sinó que depèn estrictament de l'ús que se li doni al dispositiu. L'EDPB estableix una distinció clara entre l'ús domèstic i l'ús professional o públic.
Si un usuari utilitza les ulleres per gravar membres de la família en un context privat o per traduir textos personalment, s'aplica l'exempció domèstica i el GDPR no és aplicable. No obstant això, la situació canvia radicalment quan el contingut es publica en xarxes socials o quan el dispositiu s'utilitza en activitats polítiques, professionals o oficials. En aquests casos, l'usuari assumeix el rol de responsable del tractament de dades (data controller).
Per la part dels fabricants i proveïdors de serveis, el regulador és taxatiu: no poden transferir les seves obligacions legals als usuaris. El fabricant és responsable de dissenyar el producte seguint els principals de privacitat des del disseny, assegurant que el hardware i el software compleixin la normativa europea abans d'arribar al mercat.
L'impacte en la innovació i el mercat tecnològic
Tot i les advertències, l'EDPB reconeix que les smart glasses obrin oportunitats formidables per a la innovació, l'assistència a persones amb discapacitats i la millora de la comunicació. El repte per a les empreses tecnològiques és integrar aquestes funcions sense vulnerar els drets individuals. La guia actua com un marc preliminar per orientar tant els fabricants com els proveïdors de serveis d'IA que alimenten aquests dispositius.
La pressió regulatoria s'estén també a la manera com s'administren les proves i la vigilància. El rapport 'The connected gaze' analitza com el vídeo capturat per aquests dispositius podria ser utilitzat com a prova, plantejant dubtes sobre la legalitat de la recollida de dades sense consentiment en contextos judicials o administratius.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial a Catalunya i Espanya
Per a les empreses tecnològiques de Barcelona i el mercat espanyol, aquestes directives marquen una ruta clara de compliment. Catalunya, com a hub d'innovació en IA i hardware, veu com el marc regulatori de la Unió Europea es torna més específic. La implementació de l'AI Act, sumada a aquestes guies de l'EDPB, obliga les startups catalanes a no considerar la privacitat com un annex, sinó com el nucli del desenvolupament de producte.
Les empreses locals que desenvolupen solucions de realitat augmentada o assistents visuals per a la indústria han de revisar els seus protocols de captació de dades. En un mercat on la protecció de dades és rigorosa, qualsevol dispositiu que no inclogui mecanismes de notificació visuals o acústics clarament identificables podria enfrentar sancions severes o el bloqueig de la seva comercialització.
Així mateix, per a les empreses espanyoles que adopten aquestes tecnologies per a la productivitat interna —com l'assistència remota en manteniment industrial—, és imperatiu establir polítiques internes de govern de dades. L'ús de smart glasses en el lloc de treball a Espanya no només està subjecte al GDPR, sinó també a la normativa laboral i a les lleis penals sobre la privacitat, cosa que requereix una coordinació estreta entre els departaments d'IT i els de Recursos Humans.
Finalment, la tendència marca que el mercat espanyol s'ha d'adaptar a un model de transparència total. Les empreses que siguin capaces d'implementar solucions de privacitat innovadores, que no sacrificin l'experiència d'usuari però que garantineixin el dret a la imatge, tindran un avantatge competitiu significatiu en el mercat europeu, on la confiança del consumidor és el principal motor de creixement.
Preguntes freqüents
Què passa si uso les smart glasses només amb la meva família?
En aquest cas, s'aplica l'exempció domèstica i el GDPR no és aplicable, tot i que l'ús encara pot estar subjecte a lleis civils o penals locals.
Quins avisos haurien de tenir les ulleres segons l'EDPB?
Haurien de tenir llums LED brillantes, senyals d'àudio, indicadors de veu o notificacions en el smartphone que indiquin clarament que s'està gravant.
Qui és el responsable si publico un vídeo fet amb smart glasses a Instagram?
En aquest escenari, l'usuari és considerat el responsable del tractament de dades (data controller) segons el GDPR.
On està prohibit o restringit l'ús d'aquestes ulleres?
L'EDPB alerta especialment sobre els riscos en entorns sensibles com hospitals, escoles, llocs de treball i platges.
Fonts: Edpb, Europrivacy, Lemonde ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
