Incertesa legal de la IA a Espanya: el buit normatiu i el risc del 2026

- El Projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la IA ha caducat després de la dissolució de les Corts Generals.
- Espanya careix actualment d'una norma nacional que designi definitivement les autoritats de supervisió i el règim sancionador.
- Les obligacions del Reglament Europeu d'IA (AI Act) segueixen sent exigibles i obligatòries per a les empreses.
- Les sancions previstes podrien arribar fins als 35 milions d'euros o el 7% del volum de negoci global.
El panorama regulatori de la intel·ligència artificial a Espanya ha patit un gir imprevist que deixa els empresaris i els departaments jurídics en una zona de penombra. El Projecte de Llei Orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial, que havia d'adaptar el marc nacional al Reglament Europeu d'IA, ha caducat a causa de la dissolució de les Corts Generals acordada el passat 5 d'octubre. Aquesta situació crea un escenari paradoxal: mentre la norma nacional que havia de concretar qui multa i com ho fa ha desaparegut del taullet legislatiu, les obligacions europees continuen sent plenament exigibles.
Un buit legislatiu que no eximeix el compliment
La caducitat del projecte de llei orgànica significa que Espanya es queda, de moment, sense la norma que pretendia designar formalment les autoritats nacionals de supervisió i establir el règim sancionador específic per al territori. No obstant això, és un error interpretar aquest buit com una llicència per a la inacció. El Reglament Europeu de IA, conegut com l'AI Act i vigent des d'agost de 2024, té aplicació directa. Això vol dir que les empreses espanyoles han de complir les seves directCions independentment de si el Congres dels Diputats ha aprovat o no la seva adaptació local.
La pregunta que ara es planteja és quina autoritat pot sancionar els incompliments en aquest moment, especialment pel que fa a l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA). L'absència d'una llei orgànica definitiva genera una incertesa sobre la capacitat sancionadora immediata de determinades entitats, però no elimina la responsabilitat jurídica de les organitzacions que desplieguen sistemes d'IA en el seu operative diari.
El cost del risc: sancions i transparència
Quan el projecte de llei encara estava en tramitació, es van establir figures sancionadores extremadament severes per desincentivar el mal ús de la tecnologia. Les multes més greus podrien arribar fins als 35 milions d'euros o, en el cas d'empreses amb una facturació elevada, fins al 7% del volum de negoci global. Aquestes xifres no són meres amenaces, sinó que reflecteixen la voluntat de la Unió Europea de tractar la governança de la IA amb la mateixa rigorositat que la protecció de dades personals.
Més enllà de l'aspecte econòmic, la normativa imposa un nou estàndard de governança digital. Les empreses ja no poden limitar-se a utilitzar eines d'IA com a caixes negres. Ara s'exigeix demostrar amb precisió com s'utilitza la tecnologia, quines dades s'alimenten en els sistemes, qui són els proveïdors externs i quins controls de supervisió humana s'han implementat. Aquesta transparència és crucial en sectors on la IA ja està integrada, com el màrqueting, la gestió de recursos humans o l'atenció al client.
Calendari d'obligacions i pràctiques prohibides
L'implementació de l'AI Act no ha estat un esdeveniment únic, sinó un procés escalonat. Algunes obligacions ja són exigibles, especialment aquelles relacionades amb les pràctiques prohibides i la necessitat d'alfabetització en IA per al personal. Altres requisits han començat a ser exigibles a partir del 2 d'agost de 2026. Per a un empresari, això implica que el temps de la simple experimentació ha acabat i ha començat el temps de l'auditoria interna.
L'ús de la IA en processos de selecció de personal, la redacció de borradors de contractes o el filtratge de currículums són activitats que poden entrar en categories de risc que requereixen una vigilància especial. Les organitzacions han de ser capaces d'identificar cada sistema d'IA que utilitzen i determinar la seva classificació jurídica segons el risc que representin per als drets fonamentals dels ciutadans.
L'estat actual de la legislació espanyola no és un semàfor en verd per a les empreses, sinó un recordatori de que la compliant normativa europea és l'únic escut real davant les possibles sancions.
La gestió operativa davant la incertesa
Per navegar aquest període de transition i buit normatiu, les empreses han de adoptar una actitud proactiva. No es tracta d'esperar a que el nou govern o les noves Corts aprovin una llei, sinó de basar la seva estratègia en el text del Reglament Europeu. L'anàlisi jurídic actual suggereix que la identificació dels sistemes d'IA és el primer pas crític per evitar riscos.
Les pimes i els autònoms, que sovint utilitzen eines de tercers (com models de llenguatge gran o generadors d'imatges), no estan exempts de responsabilitat. Encara que no desenvolupin la tecnologia, el fet de desplegar-la en un context professional els converteix en usuaris subjectes a la normativa. La clau resideix en la documentació: tenir un registre clar de les eines utilitzades i la finalitat de cada una d'elles.
Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a l'ecosistema d'empresa català, i especialment per al hub tecnològic de Barcelona, aquesta situació representa un repte de competitivitat. Barcelona s'ha posicionat com un centre neuràlgic de la IA a Europa, atrayent startups i centres de recerca. La manca d'una llei orgànica clara a Espanya pot generar una inseguretat jurídica que afecti a la inversió, ja que les empreses prefereixen mercats on les regles del joc, incloent el règim sancionador, estiguin definides amb precisió.
No obstant això, el mercat espanyol té l'oportunitat de liderar la implementació del AI Act si les empreses adopten estàndards d'ètica i governança superiors als mínims exigits. La capacitat de demostrar que un producte d'IA és segur i transparent pot convertir-se en un avantatge competitiu per a les empreses catalanes que exportin serveis a la resta de la Unió Europea. En resum, mentre l'estat espanyol resolveix la seva arquitectura legislativa, la responsabilitat recau directament sobre l'emprenedor, que ha de garantir que la seva transformació digital no sigui un risc legal, sinó un motor de creixement sostenible.
Per a més detalls sobre com afecta aquest marc a la gestió empresarial, es pot consultar la informació sobre la regulació de la IA a Espanya i els seus possibles impactes en el teixit productiu.
Preguntes freqüents
Què passa ara que el Projecte de Llei Orgànica de IA ha caducat?
Espanya es queda temporalment sense una norma nacional que detalli les autoritats de supervisió i el règim sancionador, però el Reglament Europeu d'IA (AI Act) segueix sent obligatori i aplicable.
Quines són les multes previstes per incomplir la normativa d'IA?
Les sancions poden arribar fins als 35 milions d'euros o el 7% del volum de negoci global de l'empresa, depenent de la gravetat de la infracció.
Les pimes estan obligades a complir l'AI Act encara que no desenvolupin la IA?
Sí, qualsevol empresa que utilitzi sistemes d'IA en el seu operative professional ha de classificar aquests sistemes i complir les obligacions de transparència i governança.
Què haurien de fer les empreses ara mateix?
Identificar tots els sistemes d'IA utilitzats, determinar el seu nivell de risc segons l'AI Act i documentar els proveïdors i els controls de supervisió humana implementats.
Fonts: Economistjurist, Europapress, Ineaf ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email


