Imaginare l'alternativa: la guia al pensament de Mark Fisher
- El realisme capitalista és la percepció que el sistema actual és l'únic possible, bloquejant la visió d'un futur diferent.
- Mark Fisher proposa combatre la desesperació col·lectiva recuperant la capacitat d'imaginar alternatives sistèmiques.
- L'acceleracionisme d'esquerres suggereix utilitzar el desenvolupament tecnològic per emansipar l'ésser humà, contraposant-se al model de la Silicon Valley.
- El concepte de comunisme àcid busca un retorn a la vitalitat i a la possibilitat de transformar la realitat econòmica i social.
La capacitat d'imaginare un futur diferent no és només un exercici de creativitat, sinó una necessitat vital per a qualsevol persona que busqui transformar la seva entorn professional i social. En el context de l'economia actual, ens trobem sovint davant d'una paret invisible: la sensació que, per molt que innoviem, el marc general del sistema no pot canviar. Aquest fenomen és el que el teòric Mark Fisher va anomenar realisme capitalista.
Què és el realisme capitalista i com opera
El realisme capitalista no es defineix com una ideologia tradicional, sinó com una visió del món on s'ha instal·lat la creença que el sistema actual és l'únic possible. Segons Fisher, la victòria del capitalisme no ha estat convèncer tothom de la seva superioritat, sinó convèncer-nos de que no existeix cap alternativa viable. Això crea un estat de stagnació cultural on el futur es percebeix simplement com una versió més ràpida o amb millor resolució de pantalla del present.
Aquest sistema opera a través de la normalització de la precarietat i la transformació de la depressió en una patologia privada, quan en realitat Fisher argumentava que és una condició col·lectiva cultivada pel poder. Per a l'emprenedor, això es tradueix en una pressió constant per optimitzar processos sense mai qüestionar la finalitat última de saida de aquests processos, quedant atrapats en el que l'autor anomenava un present escombrat, ple de restes de futurs que mai arribaren a materialitzar-se.
La paradoxa de l'escassetat i els espais buits
Un dels aspects més inquietants de l'anàlisi de Fisher és la seva reflexió sobre la vacuïtat. En la seva obra The Weird and the Eerie, l'autor explora com certs espais urbans reflecteixen la fragilitat del sistema. Un exemple clar són els gratacels residencials que romanen buits, funcionant només com actius financers en carteres d'inversió, mentre la demanda d'habitatge real segueix sense satisfer.
Aquesta escassetat artificial és el que Fisher descriu com a fantasmes. Trobar contenidors plens de menjar comestible o productes nous destinats al llavador mentre milions de persones passennecessitats no és un error del sistema, sinó una característica intrínseca. Aquesta disconnectió entre la capacitat de producció i la distribució real és el que bloqueja la nostra capacitat d'imaginare una economia orientada al benestar general en lloc de l'acumulació de profit per a uns pocs.
L'acceleracionisme: dues visions tecnològiques
Per entendre com es pot sortir d'aquest bloqueig, és fonamental diferenciar les dues corrents de l'acceleracionisme. Aquest moviment proposa que la solució no és tornar enrere, sinó accelerar els processos tecnològics per arribar a un punt de ruptura del sistema.
D'una banda, trobem l'acceleracionisme de dreta, vinculat a figures com Nick Land i impulsat per els anomenats broligarcas de la Silicon Valley, com Elon Musk o Peter Thiel. Aquesta visió busca utilitzar la tecnologia per intensificar la lògica del capital, eliminant les friccions humanes i optimitzant el profit a nivells extremment agressius. D'altra banda, l'acceleracionisme d'esquerres, on s'emmarca Fisher, proposa utilitzar el desenvolupament tecnològic accelerat com una eina d'emancipació humana, posant la innovació al servei de la societat per superar el capitalisme des de dins.
El comunisme àcid com a tònic vital
Hacia el final de la seva vida, Fisher va desenvolupar la proposta del comunisme àcid. Aquest concepte no s'ha de prendre literalment com a un retorn a models econòmics del segle XX, sinó com a una invitació a recuperar la vitalitat, el desig i la capacitat de somiar amb el que podria ser.
El comunisme àcid ens recorda que imaginar com podrien ser les coses és un tònic vital contra la desesperació.
Aquest enfocament suggereix que per trencar el realisme capitalista cal recuperar una certa dosis de hedonisme i optimisme col·lectiu. No es tracta d'una utopia naïva, sinó d'un exercici conscient de resistència mental. Quan acceptem que el sistema actual és el sol possible, el nostre cervell deixa de buscar solucions creatives; quan començàrem a imaginar alternatives, la realitat comença a tornar-se maleable.
Com triar un enfocament innovador i conscient
Per a qui gestiona negocis o projectes tecnològics, aplicar el pensament de Fisher implica canviar la pregunta: en lloc de preguntar com puc fer que aquest producte sigui més rentable, preguntar quin problema real de l'ésser humà estic resolent i com podria aquest projecte contribuir a un model menys basat en l'escassetat artificial.
L'elecció d'un model d'empresa conscient passa per integrar elements que desafïin la lògica del profit a curt termini. Això pot incloure la implementació de models de govern compartit, la priorització de la sostenibilitat real per sobre del maquillatge ecològic o la creació de productes amb una vida útil prolongada, combatant la obsolescència programada que alimenta el cicle del consum constant.
Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes i el dinàmic ecosistema de Barcelona, les tesis de Fisher tenen una rellevància especial. Barcelona s'ha consolidat com un hub de tecnologia i innovació, però també com un centre de moviments socials que qüestionen el model de ciutat i de negoci. L'aplicació de l'AI Act a nivell europeu és un exemple de com s'intenta posar un marc ètic i regulador a la tecnologia per evitar que l'acceleracionisme de dreta domini completament el mercat.
Les startups catalanes tenen l'oportunitat de liderar un model d'empresa que no sigui només escalable, sinó regeneratiu. En un mercat espanyol on la precarietat laboral ha estat normalitzada durant dècades, adoptar una visió que combati el realisme capitalista significa crear estructures de treball més justes i menys basades en el stress crònic. L'ecosistema d'empresa de Catalunya pot ser el terreny on es provin aquests models alternatius, integrant la alta tecnologia amb una visió social que permeti, finalment, imaginar un futur on el progrés no sigui sinònim d'esgotament humà o ambiental.
Preguntes freqüents
Què és exactament el realisme capitalista?
És la creença generalitzada que el capitalisme és el sol sistema econòmic possible i que no existeix cap alternativa viable per organitzar la societat.
En què es diferencia l'acceleracionisme d'esquerres del de dreta?
El de dreta busca optimitzar la tecnologia per augmentar el profit i el poder dels oligarcas; el d'esquerres vol utilitzar la tecnologia per emansipar l'ésser humà i superar el sistema capitalista.
Què aporta el concepte de comunisme àcid?
Proposa recuperar la capacitat de desig, l'optimisme i la vitalitat per poder imaginar i construir alternatives reals al sistema actual.
Com pot un emprenedor aplicar aquestes idees?
Qüestionant la finalitat del seu negoci, evitant crear escassetats artificials i buscant models de govern i producció que prioritzin el benestar col·lectiu sobre el profit exclusiu.
Fonts: Jacobinitalia, Domusweb, Lettera43 ·
glacom · IA per a empreses i pimes: per on es comença de debò →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
