IA i despitges laborals: el precedent judicial del TSJM a Espanya
- El TSJM ha avalat un ERE motivat per la incorporació de IA generativa i crisis econòmiques en el sector dels videojocs.
- La justícia considera que la IA permet un canvi del model productiu, reduint la necessitat de certs perfils tècnics.
- S'ha reconegut la procedència del despitge d'una animadora 3D, tot i que un cas concret ha estat declarat improcedent per motius formals.
- El cas marca un precedent sobre com la tecnologia pot justificar la reorganització de plantilles a Espanya.
La transformació digital ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en una realitat jurídica amb conseqüències directes sobre el contracte de treball. Recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha dictat una sentència que marca un abans i un després en la jurisprudència laboral espanyola: s'ha avalat, per primera vegada, un Expedient de Regulació d'Empleu (ERE) on la implementació de la intel·ligència artificial (IA) actua com un dels motors de la reorganització de la plantilla.
Un canvi en el model productiu dels videojocs
El cas gira entorn d'una empresa dedicada al desenvolupament de videojocs que, a finals de 2024, va posar en marxa un ERE per extingir 13 contractes de treball d'una plantilla total de 83 empleats. La companyia no només s'estava enfrontant a una crisi financera, sinó que havia decidit transformar radicalment la seva manera de produir continguts mitjançant l'ús d'eines de IA generativa.
Segons els arguments presentats davant el tribunal, l'adopció d'aquestes tecnologies permetia generar imatges amb una qualitat visual superior i, sobretot, reduir dràsticament el temps necessari per desenvolupar cada escena del joc. Aquesta eficiència tecnològica va fer que certes funcions, especialment en l'àrea de la producció gràfica i creativa, deixessin de ser essencials en el volum anterior.
La fragilitat econòmica com a catalitzador
És crucial entendre que la IA no va actuar sola. El tribunal ha analitzat la situació financera de l'empresa, que mostrava un deteriorament alarmant en pocs mesos. El contrast entre els exercicis fiscals és contundent: mentre que el 2023 la companyia registrava uns beneficis de 646.297 euros, el 2024 va tancar l'any amb pèrdues de 3.546.027 euros.
Aquesta caiguda econòmica es va veure reflectida també en la seva xifra de negocis, que va desplomar-se dels 7,99 milions d'euros als 4,59 milions. En aquest context, la justícia ha considerat que la combinació de pèrdues financeres i la possibilitat de optimitzar processos gràcies a la IA justificava la reorganització organitzativa i productiva de la companyia.
El destí de l'animadora 3D i els perfils sènior
Un dels punts més rellevants de la sentència és la distinció entre els perfils laborals. La companyia va decidir despitjar una animadora 3D, argumentant que les seves tasques podien ser assumides per la IA. No obstant això, l'empresa va optar per conservar dos especialistes 3D de nivell sènior.
Aquesta decisió estratègica es basava en la consciència que la tecnologia, tot i la seva potència, no és omnipotent. Els professionals sènior van ser mantenius per desenvolupar personatges complexos, crear recursos que la IA encara no pot generar i, principalment, per gestionar les demandes específiques dels clients que requereixen un toc humà i tècnic sofisticat. El TSJM ha avalat aquesta lògica, confirmant que el despitge de l'animadora era procedent.
Nuances jurídiques i el cas del despitge improcedent
Tot i l'aval general a l'ERE, el cas no ha estat exempt de complexitats. Una de les treballadores va aconseguir que el seu despitge fos declarat improcedent, però no per culpa de la IA, sinó per qüestions de conflicte laboral previ. Aquesta treballadora havia presentat una demanda al març de 2024 reclamant una categoria professional superior.
La justícia ha determinat que, tot i que el model productiu havia canviat, existien elements que feien que aquest despitge concret no s'ajustés estrictament a la normativa, obligant l'empresa a pagar una indemnització addicional de 3.267,98 euros.
Aquest detall és fonamental per als empresaris: la implementació de la IA pot justificar un canvi de plantilla, però no serveix com a escut per solucionar conflictes laborals preexistents o per evitar obligacions contractuals individuals. Com ha assenyalat Stella Luna, experta en tecnologia, el tribunal no veu la IA com la causa directa, sinó com la conseqüència d'un canvi en el model de producció.
L'impactat en la gestió de talents
Aquest precedent suggereix que el mercat laboral espanyol està entrant en una fase on la substitució de tasques repetitives o tècniques per algoritmes és legalment acceptable si s'enquadra en un pla de reorganització productiva. El risc ja no recau només en el programador o el dissenyador, sinó en qualsevol perfil on la IA pugui reduir els temps de producció de manera significativa.
L'empresa en qüestió va argumentar que la IA permetia millorar la qualitat visual i reduir els temps de treball, cosa que directament impactava en la viabilitat econòmica del negoci. Això implica que la capacitat d'una empresa per justificar un ERE podria augmentar si pot demostrar que la tecnologia fa que certs llocs de treball siguin redundants.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes, especialment en el hub tecnològic de Barcelona, aquesta sentència té una lectura estratègica. Catalunya concentra una densitat molt alta d'estudis de videojocs, agències de màrqueting digital i empreses de disseny gràfic, sectors on la IA generativa està impactant amb més força.
L'arribada de l'AI Act de la Unió Europea estableix un marc de transparència i ètica, però la sentència del TSJM demostra que, a nivell de dret laboral intern, la flexibilitat per adaptar la plantilla a la tecnologia és real. Les empreses locals hauran de ser molt meticuloses en la documentació dels seus canvis de model productiu. No bastarà amb dir que s'utilitza la IA; s'haurà de demostrar com aquesta tecnologia altera la necessitat de determinats perfils i com això s'ajusta a la realitat econòmica de la companya.
El mercat espanyol s'està movent cap a una estructura on el valor no residirà en l'execució tècnica (com l'animació 3D bàsica), sinó en la supervisió, la creativitat sènior i la capacitat de gestionar l'eina. Per a l'emprenedoria catalana, això significa que la formació en reskilling serà la clau per evitar conflictes laborals i per mantenir la competitivitat sense erosionar el capital humà.
Preguntes freqüents
La IA pot ser la única causa d'un despitge a Espanya?
Segons el cas analitzat, la IA no és la causa directa, sinó que forma part d'un canvi del model productiu que, sumat a causes econòmiques, justifica la reorganització de la plantilla.
Quins perfils són més vulnerables segons aquesta sentència?
Aquells encarregats de tasques de producció gràfica o tècnica que poden ser automatitzades, com ara els animadors 3D, mentre que els perfils sènior amb capacitats de supervisió i resolució de problemes complexos tenen més protecció.
Què passa si el despitge és una represàlia per una demanda prèvia?
En aquest cas, tot i que l'empresa alegui l'ús de la IA i pèrdues econòmiques, la justícia pot declarar el despitge improcedent si es detecta que la causa real és una represàlia laboral.
Fonts: Confilegal, Cope, Huffingtonpost ·
glacom · IA per a despatxos d’advocats: els expedients no surten del despatx →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
