Espanya es posiciona al podi mundial de contractació pública en IA
- Espanya ocupa la tercera posició mundial en nombre de contractes públics de IA segons el Stanford HAI AI Index 2026.
- S'han invertit més de 208 milions d'euros en 541 licitacions entre gener de 2025 i juliol de 2026.
- El Govern impulsa una Plataforma Soberana de IA per evitar duplicitats i modernitzar els serveis ciutadans.
- La aposta inclou la participació en l'IPCEI de IA amb una aportació de 100 milions d'euros.
L'estat espanyol ha canviat la seva velocitat de marxa en la integració de la intel·ligència artificial dins de la maquinària administrativa. Les dades recents revelen que el país no només està adoptant la tecnologia, sinó que s'ha convertit en un dels actors més actius del món en quant a la contractació pública d'aquestes solucions. Aquesta tendència reflecteix un canvi de paradigma on la IA deixa de ser un experiment aïllat per convertir-se en el motor de la modernització de l'estat.
El podi global de la contractació pública
Dades del Stanford HAI AI Index 2026 situen Espanya en la tercera posició mundial pel que fa al nombre de contractes públics relacionats amb la intel·ligència artificial entre els anys 2013 i 2024. Aquest reconeixement internacional coincideix amb una acceleració massiva en els últims mesos. Segons l'estudi de licitaciones.io, entre gener de 2025 i juliol de 2026, l'Administració Pública ha publicat 541 licitacions vinculades a la IA, amb un pressupost base que supera els 208 milions d'euros.
El ritme d'execució és sorprenent: actualment, l'estat publica una licitació de IA per cada dia laborable. Aquesta intensitat en la compra pública no és un fet aïllat, sinó que forma part d'una visió estratègica presentada a través de l'Atlas de la IA en Espanya. Aquest document, impulsat pel Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública, defineix la intel·ligència artificial com una política d'estat, amb l'objectiu clar de reforçar la competitivitat i garantir la seguretat dels drets dels ciutadans.
Una infraestructura compartida per a la sobirania digital
Per evitar que cada organisme públic desenvolupi solucions redundants o fragmentades, el Govern ha plantejat la creació d'una Plataforma Soberana de IA per a l'Administració. Aquesta infraestructura es concebeix com un entorn compartit, segur i escalable que permetria a les entitats públiques accedir a capacitat de càlcul, models de llenguatge, estàndards i suport tècnic sense haver de començar cada projecte des de zero.
La recerca de la sobirania digital és un pilar central. No es tracta només d'adquirir programari extern, sinó de construir una capacitat pròpia que permeti gestionar les dades i els algorismes sota el control de l'estat. Aquest enfocament busca reduir la dependència tecnològica i accelerar l'adopció de la IA en sectors crítics de l'administració, optimitzant així l'ús dels fons públics i els temps de implementació.
Inversions estratègiques i el programa ImpulsaData
L'estratègia financera es diversifica entre la contractació directa i la participació en projectes europeus d'alta escala. Un dels moviments més significatius ha estat la incorporació d'Espanya, al març de 2026, al Projecte Important d'Interès Comú Europeu (IPCEI) de IA. Aquesta aposta implica una aportació de 100 milions d'euros i la presentació de nou candidatures per projectes tecnològics.
A nivell intern, el programa ImpulsaData s'ha consolidat com una eina clau per a la gestió de l'actiu més preuat de la IA: les dades. Amb una dotació superior als 10 milions d'euros, aquest programa ha activat més de 20 projectes i ha identificat més de 200 conjunts de dades. La disponibilitat de dades estructurades i netes és el que permet que els models d'IA passin de ser demostracions tècniques a eines operatives que realment milloren la gestió pública.
La digitalització del ciutadà com a objectiu final
Tota aquesta inversió en infraestructura i contractació té un destí concret: la simplificació de la relació entre l'estat i el ciutadà. La digitalització s'està materialitzant en eines concretes que ja mostren una adopció massiva. Mi Carpeta Ciudadana és l'exemple més clar, amb 10 milions de descàrregues i 9,2 milions d'usuaris actius.
El següent pas és la implementació de la Cartera Digital, que integrarà identitats segures i credencials verificables. L'objectiu és eliminar la burocràcia redundant, permetent que el ciutadà no hagi de presentar documents que l'administració ja posseeix, tot plegat recolzat per sistemes d'IA que optimitzen el processament d'aquestes sol·licituds.
L'Administració Pública es posiciona al centre de l'estratègia de IA, combinant inversió, infraestructura comuna i digitalització dels serveis ciutadans per augmentar la competitivitat.
L'impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
L'entrada de l'estat espanyol en el podi mundial de contractació de IA té implicacions directes per a les empreses tecnològiques locals. Per a les startups i consultores de Barcelona, un hub reconegut globalment per la seva innovació, l'augment de les licitacions públiques representa una oportunitat de creixement escalar. El mercat públic deixa de ser un entorn lent i rígid per convertir-se en un client actiu que demanda solucions d'avantguarda.
No obstant això, aquest creixement s'emmarca en el context del AI Act europeu. Les empreses catalanes i espanyoles que vulguin optar a aquests contractes hauran de garantir que les seves solucions compleixin amb els rigorosos estàndards de transparència, ètica i gestió de riscos que exigeix la normativa comunitaria. La capacitat de certificar que una IA és no discriminant i segura serà el factor diferencial per guanyar licitacions.
L'ecosistema d'empreses a Catalunya, especialment en sectors com la salut, la logística i la indústria, pot trobar en la Plataforma Soberana de IA una via per col·laborar amb l'estat. La creació d'estàndards comuns i la disponibilitat de dades a través de programes com ImpulsaData poden reduir les barreres d'entrada per a les pimes tecnològiques, permetent-les competir en igualtat de condicions amb gegants internacionals gràcies a la coneixença del mercat local i la proximitat amb l'administració.
En resum, l'estratègia d'Óscar López i el seu ministeri busca que Espanya no sigui només un consumidor de tecnologia, sinó un productor i gestor eficient. Per a l'empresari local, això significa que el sector públic s'ha convertit en un motor de demanda real, amb pressupostos assignats i una visió a llarg termini que pot catapultar la indústria de la IA a nivell nacional.
Preguntes freqüents
Quina posició ocupa Espanya en la contractació pública de IA?
Espanya és el tercer país del món per nombre de contractes públics relacionats amb la IA entre 2013 i 2024, segons el Stanford HAI AI Index 2026.
Quant s'ha invertit en licitacions de IA recentment?
Entre gener de 2025 i juliol de 2026, s'han publicat 541 licitacions amb un pressupost base superior als 208 milions d'euros.
Què és la Plataforma Soberana de IA?
És una infraestructura compartida, segura i escalable destinada a l'Administració Pública per oferir capacitat de càlcul, dades i models, evitant així la duplicitat de projectes.
Quina és la funció del programa ImpulsaData?
És un programa dotat amb més de 10 milions d'euros que ha activat més de 20 projectes i identificat més de 200 conjunts de dades per alimentar els sistemes d'IA.
Fonts: Eleconomista, Europapress, Democrata ·
glacom · IA per a l’administració pública: les dades no surten de l’organisme →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
