El jutge Amit P. Mehta desestima la demanda dels editors contra Google

El conflicte entre els gegants tecnològics i la premsa digital ha patit un revés significatiu en el sistema judicial dels Estats Units. El jutge Amit P. Mehta, del Districte de Colúmbia, ha desestimat una demanda antitrust presentada per diversos editors de notícies, inclosos Helena World Chronicle i Emmerich Newspapers, contra Google i Alphabet. Aquesta decisió tanca una via legal que intentava obligar el buscador a compensar els creadors de continguts per l'ús de les seves dades en els resultats de cerca i, especialment, en l'entrenament de sistemes d'intel·ligència artificial (IA).

El reconeixement d'un dany sense remedy legal

Un dels aspectes més sorprenents de la sentència és que el jutge Mehta no ha negat l'existència d'un impacte negatiu sobre els editors. En el seu text, el magistrat ha afirmat explícitament que el tribunal no tracta els danys al·legats lleugerament i que no és insensible a la situació actual dels editors, els periodistes, els educadors i els creadors de continguts en línia. El tribunal reconeix que Google agafa i reutilitza continguts sense compensació, generant conseqüències directes per a qui produeix la informació.

No obstant això, hi ha una distincia crucial entre la simpatia judicial i l'aplicació de la llei. El jutge ha conclòs que, tot i que els editors pateixin danys, aquests no compleixen els requisits específics de la llei antitrust federal dels Estats Units. En altres paraules, el fet que una empresa sigui dominant i que les seves accions perjudiquin un sector no implica automàticament que hagi cometut una infracció legal contra la competència si no s'establixió correctament la monopolització del mercat.

Per què han cagut els arguments dels editors?

La demanda s'estructuresca sobre diversos pilar legals que el tribunal ha rebutjat un a un. Els editors argumentaven que Google s'havia convertit funcionalment en l'editor de notícies més gran d'América, utilitzant els seus continguts per alimentar productes com els AI Overviews i Gemini, mentre reduïa el trànsit de referència cap als llocs web originals.

El tribunal ha rebutjat cinc categories de reclamacions principals:

• Acords recíprocs: Els editors alegaven que existia un intercanvi forçat on ells permetien l'indexació a canvi de trànsit. El jutge ha sentenciat que no s'ha demostrat l'existència d'un acord formal o negociat.
• Venda vinculada (Tying): Es sostenia que Google vinculava el trànsit de cerca al subministrament de continguts per a la IA. El tribunal ha considerat que això no és un arrangement de venda vinculada tradicional.
• Manteniment il·legítim del monopoli: No s'ha pogut provar que Google utilitzés el seu poder per eliminar la competència en el mercat específic de notícies.
• Intent de monopolització: Les proves presentades no han estat suficients per establir una estratègia deliberada de monopolització del sector informatiu.
• Enriquiment injust: El tribunal ha desestimat aquesta reclamació per falta de fonaments legals dins del marc antitrust.

La disputa sobre la definició del mercat de notícies

Un punt clau de la sentència recau sobre com es defineix el mercat. Els demandants, com PPC ha detallat, sostenien que Google controlava una quota del 66% del mercat de notícies en línia, sumant les visites a Google, YouTube i Gemini. El jutge Mehta ha considerat que aquesta inferència era defectuosa, ja que comptava totes les visites a aquestes plataformes, incloes aquelles que no tenien res a veure amb la consumició de notícies, i ignorava el trànsit directe cap a les aplicacions dels editors.

A més, el tribunal ha assenyalat que els editors no actuen com a competidors en el mercat de la cerca general, sinó com a empreses de notícies perjudicades per la conducta de Google. Aquesta distinció és vital: per guanyar un cas antitrust, el demandant ha de demostrar que el monopoli ha danyat la competència en el mercat, no simplement que ha danyat a uns proveïdors de dades.

L'impacte de la IA generativa i el trànsit perdut

La demanda posava el focus en la transició cap a la IA generativa. Els editors argumentaven que els resums automàtics de Google eliminaven la necessitat que l'usuari clicasse en l'enllaç original, destruint el model de negoci basat en la publicitat i les subscripcions. Segons els materials analitzats per Medianama, els editors es sentien obligats a permetre que Google rastrejassin i indexessin els seus llocs perquè, en molts casos, Google és la única font significativa de trànsit extern.

Per exemple, per a alguns editors petits, DuckDuckGo o Brave aporten menys de l'1% del trànsit total, cosa que deixa els creadors en una posició de vulnerabilitat extrema. Tot i aquesta realitat estructural, el jutge ha determinat que aquesta dependència no constitueix una violació de les lleis antitrust actuals, deixant els editors sense una eina legal immediata per forçar pagaments per l'entrenament de la IA en aquest procés específic.

El tribunal no tracta els danys al·legats lleugerament, però les reclamacions dels editors no compleixen els requisits de la llei antitrust federal.

Què significa aquest fallo per a la Catalunya i Espanya empresarial?

Tot i que la sentència prové dels Estats Units, el seu impacte ressona amb força en l'ecosistema digital català i espanyol. Per a les empreses de tecnologia i els mitjans de comunicació de Barcelona i de la resta d'Espanya, aquest cas confirma que la via de la competència (antitrust) és extremadament difícil de recórrer contra els proveïdors de LLM (Large Language Models) i els motors de cerca.

A diferència dels EUA, Europa disposa de l'AI Act i de directives específiques sobre drets d'autor en la premsa digital. El mercat espanyol ja ha experimentat tensions similars, on els editors busquen compensacions per l'ús de continguts. El fallo dels EUA reforça la importància de l'estratègia europea: no confiar en la llei de la competència general, sinó en regulacions específiques que obliguin a la transparència sobre les dades d'entrenament i a l'establiment de tarifes justes.

Per a l'ecosistema d'emprenedurs i startups de IA a Catalunya, aquest escenari subratlla la necessitat de construir models de negoci basats en dades amb llicències clares. La tendència global indica que els tribunals no veuran el rastreig de dades com un acte monopolístic per se, sinó com una qüestió de propietat intel·lectual. Les empreses locals que desenvolupin solucions de B2B AI hauran de ser meticuloses en la gestió dels drets d'autor per evitar litigis que, tot i que poden ser guanyats en el marc europeu, generen una incertesa jurídica constant.

Preguntes freqüents

Fonts: Searchenginejournal, Ppc, Medianama ·