Aliança Iberoamericana de IA: Madrid impulsa la sobirania digital

La capital espanyola s'ha convertit en l'epicentre d'un gir estratègic per a la tecnologia global. Durant la primera Reunió Ministerial Iberoamericana de Transformació Digital i IA, s'ha formalitzat l'acord per crear l'Aliança Iberoamericana de Intel·ligència Artificial. Aquest pacte, que busca blindar la sobirania digital i cultural de la regió, no és un simple exercici diplomàtic, sinó una resposta concreta a la dependència tecnològica de models desenvolupats fora del circuit iberoameric.

L'acord ha estat presentat a Madrid el passat 3 de novembre de 2026, just abans de la XXX Cumbre Iberoamericana de Capes d'Estat i de Govern. L'objectiu és establir una agenda comuna que permeti als països signataris no només consumir tecnologia, sinó produir-la segons els seus propis valors i necessitats socials. L'adhesió a aquesta aliança té un caràcter voluntari per a els Estats membres de la Conferència Iberoamericana, implicant una participació activa que pot traduir-se en contribucions financeres o en espècie, segons la situació de cada país.

Els tres pilars de l'estratègia regional

L'arquitectura de l'Aliança es sosté sobre tres eixos fonamentals que busquen atacar els colls d'ampolla actuals de la IA. En primer lloc, s'establirà una cooperació per l'accés a dades de qualitat. Aquest punt és crític, ja que la qualitat de qualsevol model d'IA depèn directament de la informació amb la qual s'entrena. L'acord especifica que aquest accés es farà respectant estrictament les normatives i el control de cada estat.

En segon lloc, l'Aliança es centrarà en el desenvolupament de models de intel·ligència artificial adaptats a les llengües i necessitats específiques de la regió. Això implica anar més enllà de les traduccions superficials per arribar a una comprensió profunda dels contextos culturals. Finalment, s'ha acordat col·laborar en les capacitats de computació, un recurs extremadament costós i escàs, per donar suport a aplicacions útils per a la recerca, les administracions públiques i el teixit empresarial.

Un Espai Iberoameric de Dades federat

Un dels aspectes més innovadors de la proposta és la creació d'un Espai Iberoameric de Dades. A diferència d'altres projectes tecnològics que intenten centralitzar la informació, aquesta iniciativa no es planteja com una base de dades única i massiva. En canvi, s'estructurem com un espai federat.

Aquest model federat permet que cada país mantingui la propietat i el control dels seus actius informatius, decidint exactament quina informació comparteix i sota quines condicions. L'objectiu és alimentar sistemes d'IA d'interès públic que utilitzin corpus, categories i documentació pública representativa de les prioritats i realitats socials de la regió. D'aquesta manera, els resultats de la IA no estaran sesgats per visions externes, sinó que respondran millor a la complexitat del context iberoameric.

L'Aliança busca reforçar la sobirania digital i cultural mitjançant l'accés a dades de qualitat, el desenvolupament de models adaptats a les llengües i la col·laboració en capacitats de computació.

La batalla per la representació lingüística

La dependència dels grans models de llenguatge actuals ha deixat clar que moltes nuances culturals i lingüístiques es perden en la traducció o en l'entrenament generalista. L'Aliança Iberoamericana de IA vol corregir aquesta asimetria impulsant sistemes que millorin la representació de l'espanyol i el portuguès, però també, i de manera molt significativa, de les llengües indígenes.

Aquesta aposta per la diversitat lingüística no és només una qüestió d'identitat, sinó una necessitat funcional per a milions de ciutadans que interactuen amb la tecnologia en llengües que actualment són marginals per als gegants tecnològics. La Segib ha destacat que aquest enfocament permetrà que la IA sigui realment inclusiva i útil per a totes les poblacions de la regió.

Finançament i governança de la cooperació

Perquè aquest projecte no quedi en una declaració d'intencions, s'ha establert un model de governança comuna. El finançament serà voluntari, amb aportacions que poden arribar fins als 500.000 euros anuals per país. Aquestes quantitats es destinaran a la infraestructura i al desenvolupament dels models compartits.

No obstant això, el camí no està exempt de friccions polítiques. Mentre vint països han impulsat la creació d'aquesta aliança, alguns actors clau s'han desmarcat. Argentina i Paraguay, per exemple, no s'han sumat a l'acord, cosa que subratlla la complexitat de coordinar una agenda digital en un entorn de diversitat ideològica i econòmica.

Hacia una IA ètica i centrada en les persones

El marc conceptual de l'Aliança es recull en la anomenada Declaració de Madrid. Aquest document fixa el compromís de desenvolupar una intel·ligència artificial que sigui ètica, responsable i segura. L'objectiu és evitar que la automatització i l'algoritmia es converteixin en eines de control o d'exclusió, prioritzant sempre el benestar humà.

La cooperació regional permetrà compartir millors pràctiques sobre la regulació de la IA, buscant un equilibri entre la promoció de la innovació i la protecció dels drets fonamentals. En aquest sentit, la Aliança per la IA es posiciona com un bloc que pot negociar en condicions més favorables davant dels proveïdors globals de tecnologia.

Impacte per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes i espanyoles, aquesta Aliança representa una oportunitat de mercat i de desenvolupament tècnic sense precedents. Espanya, i concretament Madrid com a seu de l'acord, assumeix un rol de lideratge en la coordinació de la transformació digital iberoamericana. Això pot traduir-se en un augment de la demanda de serveis de consultoria, desenvolupament de software i gestió de dades per a projectes transatlàntics.

A Catalunya, i especialment a l'ecosistema d'emprenedoria de Barcelona, l'impacte pot ser doble. Per un costat, les startups d'IA locals trobaran un camí més facilitat per escalar els seus productes al mercat llatinoamericà, gràcies a la interoperabilitat de dades i a la harmonització de criteris ètics. Per l'altre, la creació de models adaptats a les llengües iberoamericanes pot obrir noves línies de recerca i desenvolupament per a les entitats tecnològiques catalanes que ja treballen en el processament del llenguatge natural (NLP).

No s'ha de perdre de vista el marc regulatori. Mentre l'Aliança avança, les empreses locals hauran de navegar entre les directrius d'aquest pacte regional i les exigències de l'AI Act de la Unió Europea. La capacitat de conciliar la normativa europea —molt més restrictiva i centrada en el risc— amb la flexibilitat necessària per cooperar amb països iberoamericans serà el gran repte per als departaments jurídics i tècnics de les empreses espanyoles. Aquelles companyies que siguin capaces de crear solucions d'IA que compleixin amb l'estàndard europeu però que estiguin optimitzades per al context cultural iberoameric tindran un avantatge competitiu decisiu.

Preguntes freqüents

Fonts: Segib, Infobae, Abc ·