Robo de cookies de Claude: el nou risc per a les empreses d'IA
- Malwares de tipus infostealer han robat cookies de sessió d'usuaris de Claude per saltar el 2FA.
- L'atac afecta comptes de pagament directe (self-serve), que no estan sota el control d'administradors IT corporatius.
- El robatori de tokens permet accedir a permisos concedits, incloent-hi el Google Workspace corporatiu.
- Anthropic ha responès tancant sessions, eliminant mètodes de pagament i rembolsant els imports.
La seguretat en l'era de la intel·ligència artificial generativa s'està enfrontant a un canvi de paradigma. Mentre les empreses i els professionals es concentren en protegir les contrasenyes i implementar l'autenticació de doble factor (2FA), els atacants han trobat una via de bypass molt més elegant i perillosa: el robatori de cookies de sessió. Recentment, s'ha revelat una campanya d'atacs dirigida a usuaris de Claude, el model d'IA d'Anthropic, que demostra com la confiança depositada en el 2FA pot ser insuficient davant el malware modern.
El mecanisme del robatori de tokens de sessió
Per entendre aquest atac, cal diferenciar entre el procés de login i la manteniment de la sessió. Quan un usuari s'autentica en una plataforma com Claude, el servidor valida les credencials i genera una cookie de sessió. Aquest petit fitxer actua com una credencial digital que el navegador presenta en cada nova petició per evitar que l'usuari hagi de posar la contrasenya constantment. Cyber Sierra defineix aquest procés com un distintiu d'identitat digital que, si és robat, permet a l'atacant impersonar l'usuari sense necessitat de passar per la pàgina de login.
En aquest cas concret, els atacants no han intentat hackejar la contrasenya ni han intentat saltar el 2FA mitjançant enginyeria social complexa. Simplement han utilitzat malwares anomenats infostealers per copiar les cookies ja actives directament des del navegador de la víctima. Un cop obtinguda la cookie, l'atacant la reinjecta en el seu propi navegador. Per al servidor d'Anthropic, l'atacant sembla ser l'usuari que ja ha superat totes les proves de seguretat, incloent-hi el 2FA, perquè la cookie és la prova que aquest procés ja ha succeït.
Les famílies de malware implicades en l'atac
L'operació no ha estat fruit d'un programari únic, sinó de l'ús de diverses famílies de malware generalistes que s'especialitzen en l'extracció de dades sensibles. Anthropic ha identificat sis famílies principals responsables d'aquestes infiltracions. En entorns Windows, s'han detectat activitats de Vidar, LummaC2, StealC, RedLine i Acreed. Per a els usuaris de Mac, el volum ha estat menor, però s'ha registrat la presència d'Atomic Stealer.
Aquests programaris no estan dissenyats específicament per a la IA, sinó que recullen tot el que troben al navegador: contrasenyes guardades, dades de targetes i, precisament, cookies de sessió. Un dels casos reportats a Reddit indica que la infecció va provenir de la descàrga d'un joc pirata, el que subratlla com un error individual en un dispositiu personal pot tenir repercussions en l'accés a eines professionals.
El buit de seguretat dels comptes self-serve
Un aspecte crític d'aquesta vulnerabilitat és el tipus de comptes afectats. L'atac s'ha centrat en comptes de pagament directe, anomenats self-serve, on l'usuari paga la subscripció amb la seva targeta personal o corporativa sense passar per un proveïdor d'identitat d'empresa (IdP). Aquests comptes no estan governats per una consola d'administració IT centralitzada.
Aquesta distinció és fonamental per a qualsevol gestor de seguretat. En una infraestructura d'empresa amb Single Sign-On (SSO), l'administrador pot revocar accessos de manera global i tenir visibilitat sobre qui entra i des d'on. En els comptes self-serve, no existeix aquesta visibilitat. El robatori de cookies bypassa el SSO amb la mateixa eficàcia que el 2FA, deixant l'empresa cega davant l'intrusió fins que l'atacant comença a consumir els recursos del compte.
El robatori de sessions s'està convertint en el nou robatori de credencials, ja que permet saltar els checkpoints de seguretat que mai arriben a disparar.
L'efecte cascada: des de Claude cap al Google Workspace
El perill real no resideix només en la pèrdua de crèdits de computació de la IA o en l'ús no autoritzat del model. El risc més greu és l'accés a les integracions. Molts usuaris de Claude concedeixen permisos a l'eina per connectar-se amb altres serveis, com el Google Workspace corporatiu, per facilitar la gestió de documents i correus.
Quan un atacant assumeix la sessió de Claude, hereda automàticament tots els permisos que l'usuari ha concedit a la plataforma. Això significa que, a través d'una cookie robada de Claude, un actor malicios pot arribar al Gmail corporatiu de l'empresa. El més alarmant és que, com que l'accés es fa a través d'un grant (permís) ja concedit, no hi ha cap administrador d'IT que pugui revocar aquest accés específicment sense afectar la connectivitat general de l'eina, i l'atacant no ha hagut de passar per cap procés d'autenticació de Google.
La resposta d'Anthropic i la mitigació del risc
Anthropic ha detectat l'anomalia mitjançant el monitoratge del consum de tokens. Han observat que els límits d'ús es recarregaven i es consumien ràpidament mentre els propietari reals dels comptes no estaven actius. Davant això, la companyia ha implementat una sèrie de mesures correctives per als usuaris afectats, tal com s'explica en els reports de VentureBeat.
Les accions han inclòs:
- L'enviament de notificacions per correu electrònic als usuaris comprometts.
- El tancament forçós de totes les sessions actives (sign-out), cosa que invalida la cookie robada.
- L'eliminació dels mètodes de pagament guardats per evitar càrrecs fraudulents.
- El rembols dels imports generats per l'ús malicios.
Tot i que aquestes mesures resolen el problema immediat, la vulnerabilitat subjacent persisteix: qualsevol usuari que utilitzi un compte personal per a tasques professionals i que tingui el dispositiu infectat és vulnerable. La prevenció passa per l'ús de MFA resistent al phishing i una gestió de sessions més rigorosa, amb tokens de curta durada que obliguin a re-autenticar amb més freqüència.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya
Per a les empreses catalanes, especialment en el vibrant hub tecnològic de Barcelona, aquesta notícia és un recordatori urgent de la fragilitat de la seguretat en la implementació de la IA. Moltes PIMES i startups catalanes han adoptat eines d'IA de manera orgànica, permetent que els seus treballadors creen comptes individuals per accelerar la productivitat. Aquesta pràctica, anomenada Shadow AI, crea un forat de seguretat massiu: comptes que no estan sota el control de l'administrador de sistemes i que connecten dades corporatives sensibles a serveis externs.
En el context del nou AI Act de la Unió Europea, la responsabilitat sobre la governança de les dades i la seguretat dels sistemes d'IA es tornarà molt més estricta. Les empreses espanyoles no només hauran de preocupar-se de l'ètica de l'algoritme, sinó de la seguretat de la infraestructura d'orquestració. L'ús de comptes self-serve per gestionar informació corporativa podria ser considerat una negligència en la gestió del risc de dades.
El mercat espanyol, amb una alta penetració de serveis cloud però una cultura de ciberseguretat encara en evolució a les PIMES, ha de moure's cap a models de subscripció Enterprise. Només a través de la centralització de la identitat (SSO) i la revoca centralitzada de sessions es pot mitigar el risc que un joc pirata en un ordinador portàtil personal obri la porta al correu electrònic de la direcció general d'una empresa. La seguretat ja no pot ser una capa addicional, sinó que ha de ser la base sobre la qual s'integra qualsevol eina d'IA en el flux de treball empresarial.
Preguntes freqüents
Què és exactament una cookie de sessió?
És un fitxer petit que el servidor envia al navegador després d'un login correcte. Serveix com a identificador per mantenir l'usuari connectat sense haver de demanar la contrasenya en cada pàgina.
Per què el 2FA no ha aturat aquest atac?
Perquè el 2FA només protegeix la porta d'entrada (el login). L'atacant no ha intentat entrar per la porta, sinó que ha robat la clau (la cookie) que s'entrega un cop que l'usuari ja ha passat el control de seguretat.
Com poden les empreses evitar aquest tipus de robatori?
Implementant comptes corporatius gestionats via SSO, evitant l'ús de comptes personals per a dades d'empresa i utilitzant sistemes de detecció d'anomalies que identifiquen accessos des de ubicacions impossibles.
Fonts: Venturebeat, Aventure, Cybersierra ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
