La Casa Blanca elimina el joc Build the Wall per plagi de Tetris

L'administració de Donald Trump ha hagut de fer marxa enrere en una de les seves més insòlites estratègies de comunicació digital. La Casa Blanca ha retirat del seu portal oficial el videojoc anomenat Build the Wall, una aplicació d'estil arcade que permetia als usuaris apilar blocs per crear un mur. La decisió arriba després d'una reacció contundent de The Tetris Company, els propietaris dels drets del puzzle més famós del món, qui han denunciat que el joc era una còpia descarada de la seva propietat intel·lectual.

Un plagi digital amb objectius polítics

El joc Build the Wall formava part d'una sèrie de títols llançats recentment pel govern dels Estats Units per intentar promoure les seves polítiques a través de la cultura popular. La mecànica era simple però directa: els jugadors havien d'apilar peces de diverses formes i mides per construir una barrera. L'objectiu explícit era protegir la frontera contra el que el joc anomenava un assalt de zombis, una metàfora que ha generat ondes de xoc i crítiques severes per ser considerada racista.

L'estil visual i la dinàmica de joc mirallaven tan properament el Tetris que la companyia original no ha tardat a reaccionar. A través d'una publicació a Instagram, The Tetris Company ha aclarit que no ha tingut cap participació en la creació d'aquest productiu i ha recordat que prenen molt seriosament la vulneració dels drets d'autor. Actualment, l'accés a la pàgina del joc retorna un error 404, confirmant la seva eliminació definitiva del servidor governamental.

El conflicte ètic i la propietat intel·lectual

Més enllà de la qüestió tècnica del copyright, el conflicte ha tingut una vessant ideològica profunda. The Tetris Company no s'ha limitat a reclamar els seus drets econòmics o legals, sinó que ha expressat el seu desacord amb el missatge polític del joc. En un comunicat a les xarxes socials, l'empresa ha sostingut que creuen en el poder de la connexió i de reunir les persones, en lloc de dividir-les, posicionant-se directament contra la narrativa de segregació que Build the Wall intentava normalitzar a través del gaming.

Aquesta situació ha estat documentada per diversos mitjans, incloent TechCrunch, que ha destacat com l'administració Trump ha intentat utilitzar mecàniques de jocs icònics per transmetre missatges governamentals, sovint sense obtenir els permisos corresponents.

Una tendència de friccions amb la indústria creativa

El cas de Tetris no és un episodi aïllat, sinó que s'insereix en un patró de conflictes entre la Casa Blanca i els creadors de continguts digitals i artístics. L'administració ha intentat reiteradament aprofitar marques establertes per donar visibilitat a la seva agenda, provocant que diverses entitats busquin distanciar-se públicament del govern.

La Tetris Company s'ha convertit en l'última empresa a distanciar-se de l'ús de material amb copyright per part de l'administració Trump per promoure la seva agenda.

D'acord amb informació de TIME, ja s'havien produït incidents simils amb The Pokémon Company, que va objectar l'ús d'imatges de Pokémon Pokopia i material de la franquícia en vídeos del Departament de Seguretat Nacional per promoure el servei d'Immigració i Duanes (ICE). De la mateixa manera, figures de la música pop com Taylor Swift, Olivia Rodrigo i Sabrina Carpenter han vist com les seves cançons eren eliminades de publicacions oficials després de denunciar l'ús no autoritzat de la seva obra.

Mecàniques copiades i branding no autoritzat

L'estratègia de gaming de la Casa Blanca no es limitava a Build the Wall. El govern havia llançat altres títols que borraven la línia entre la propaganda i el plagi. Alguns d'aquests jocs utilitzaven mecàniques inspirades en clàssics com Snake o Flappy Bird. A més, els clips promocionals publicats pel govern imitaven deliberadament la identitat visual de gegants de la indústria com Sega i Microsoft Xbox, intentant transferir la familiaritat d'aquestes marques a la imatge de l'administració.

Malgrat l'eliminació de Build the Wall, encara romanen actius altres continguts polèmics. Un exemple és Rio Run, un joc on el jugador controla un personatge masculí blanc amb l'objectiu de deportar el màxim nombre possible de personatges immigrants, el que demostra que la retirada del joc de Tetris ha estat motivada més per la pressió legal del copyright que per un canvi en la línia editorial del govern.

Impacte per a les empreses de tecnologia a Catalunya i Espanya

Aquest conflicte transatlàntic té lectures interessants per a l'ecosistema empresarial tecnològic de Barcelona i del mercat espanyol. En primer lloc, subratlla la vulnerabilitat de les marques davant l'ús polític no autoritzat, un risc que les startups i els estudis de videojocs catalans han de contemplar en els seus plans de gestió de marca i protecció de propietat intel·lectual.

En el context europeu, la implementació de l'AI Act i les normatives de la Unió Europea sobre continguts digitals estableixen un marc molt més restrictiu que el nord-americà pel que fa a la transparència i l'ús de dades. Per a les empreses d'IA i gaming a Catalunya, aquest cas serveix com a recordatori de que la propietat intel·lectual és un actiu crític. Mentre que als EUA el conflicte es resol sovint per pressió pública o demandes posteriors, a Espanya el compliment normatiu preventiu és essencial per evitar sancions administratives severes.

L'ecosistema d'empresa de Barcelona, amb un creixement sostingut en el sector del gaming i la IA generativa, pot aprendre d'aquest episodi la importància de blindar els seus drets d'autor. La capacitat de The Tetris Company per forçar la retirada d'un producte d'un govern nacional demostra que, independentment de la potestat política, el dret de propietat intel·lectual segueix sent una eina poderosa de defensa per a les empreses tecnològiques.

Preguntes freqüents

Fonts: TechCrunch, Yahoo, Time ·