Inversions high-tech: el retard europeu i el repte de la productivitat
- Les inversions high-tech en Itàlia són un 32% més baixes que la mitjana europea.
- La burocràcia, l'energia i la falta de talent tècnic són els principals obstacles.
- L'adopció de la IA pot augmentar la productivitat laboral en aproximadament un 4%.
- Existeix una bretxa digital profunda entre les grans empreses i les Pimes.
La capacitat de convertir el potencial científic i industrial en creixement econòmic real depèn, avui dia, de la velocitat amb què un país pot absorbir i escalar tecnologies avançades. Un nou informe titulat Sbloccare il futuro: investimenti high-tech per la competitività italiana, fruit de la col·laboració entre Teha, Amazon i AWS, ha posat sobre la taula una realitat inquietant per a algunes economies del sud d'Europa: la presència d'actius industrials no garanteix automàticament el lideratge tecnològic.
L'estudi, presentat al marc del Fòrum TEHA a Cernobbio i desenvolupat amb el suport científic de l'expert Alec Ross, analitza els factors que condicionen l'atracció d'inversions en sectors com el cloud, la ciberseguretat, els centres de dades, l'automatització i, especialment, la intel·ligència artificial. Les dades revelen que Itàlia registra un retard significatiu en la seva capacitat per escalar aquestes inversions, situant-se en un 1,3% del PIB, una xifra que és un 32% inferior a la mitjana de la Unió Europea, situada al 1,9%.
El cost invisible de la burocràcia i la regulació
L'estudi és taxatiu: la falta de competències tècniques, la complexitat normativa i una burocràcia excessiva no són simples molèsties administratives, sinó que tenen un cost econòmic directe. Segons les dades recollides, aquests factors podrien costar al país més d'un punt del PIB. La dificultat per navegar en marcs reguladors rígids desincentiva l'entrada de capital estranger i frena la implementació de solucions d'alta intensitat digital.
Aquest fenomen no afecta a totes les companyies per igual. L'informe destaca una fractura digital interna molt marcada. Mentre que el 82% de les grans empreses presenten una intensitat digital alta o molt alta, aquesta xifra cau dràsticament al 61% per a les empreses mitjanes i s' desploma fins al 34% en el cas de les petites empreses. Aquesta disparitat crea un ecosistema fragmentat on les Pimes i les startups, que serien el motor de la innovació, queden excludes de les infraestructures avançades per falta de capacitat d'inversió inicial.
L'impacte real de la intel·ligència artificial en la productivitat
L'adopció de tecnologies high-tech no és una qüestió de prestigi, sinó de supervivència econòmica. L'estudi subratlla que la implementació de la IA està directament associada a un increment de la productivitat del treball d'aproximadament el 4%. Aquestaugment és crucial per a economies que lluiten contra el estancament del creixement.
A més de la productivitat, l'estudi vincula la digitalització amb la creació d'ocupació. Entre el 2006 i el 2016, els sectors amb una intensitat digital més elevada van generar prop del 40% dels nous llocs de treball en l'àrea de l'OCDE. Això demostra que la transició tecnològica, lluny de destruir el treball, tendeix a creary noves oportunitats per a aquells perfils que disposen de les competències adequades.
Tres pilars per tancar la bretxa tecnològica
Per revertir aquesta tendència i augmentar la competitivitat, la recerca identifica tres condicions prioritàries que qualsevol país que vulgui ser un hub tecnològic ha de garantir. En primer lloc, és imprescindible un sistema energètic competitiu i fiable, ja que la infraestructura de dades i la IA requereixen un consum energètic massiu i estable. En segon lloc, cal una millora dràstica de la capacitat administrativa i reguladora per reduir els temps d'espera i la incertesa jurídica.
Finalment, la disponibilitat de competències tècniques i científiques es presenta com el coll d'ampolla més crític. Sense talent especialitzat, les inversions en hardware o software es tornen ineficients. L'accés a serveis avançats a través de proveïdors de cloud permet que les empreses més petites innovin sense haver de sostenir costos d'infraestructura initials prohibitius, però segueixen necessitant personal capaç de gestionar aquestes eines.
L'atracció d'inversions high-tech permet a Pimes i startups accedir a tecnologies i serveis avançats, augmentant la seva capacitat de competir globalment sense suportar sols inversions inicials ingents.
Anàlisi de la intensitat digital per tipologia d'empresa
Per entendre la magnitud del retard digital, és útil observar com es distribueix la capacitat tecnològica segons la mida de l'organització. Aquestes dades reflecteixen la dificultat de democratitzar la tecnologia en el teixit productiu:
| Mida de l'empresa | Intensitat digital alta/molt alta (2025) |
|---|---|
| Grans empreses | 82% |
| Empreses mitjanes | 61% |
| Petites empreses | 34% |
Aquesta disparitat confirma que el retard no és només una qüestió de voluntat empresarial, sinó d'accés a recursos i coneixements. La mitjana europea d'empreses amb intensitat digital molt elevada és del 10,1%, mentre que en Itàlia només el 7,9% arriba a aquest nivell, segons es pot llegir en portals com La Gazzetta del Mezzogiorno.
La dependència energètica com a obstacle
Un punt poc explorat però determinant és el vincle entre energia i tecnologia. L'estudi menciona que el sistema energètic és un dels principals condicionants de la competitivitat. Per exemple, es destaca que durant el 2024, el 74% de l'energia disponible en Itàlia provenia de fonts externes, cosa que crea una vulnerabilitat estratègica per a la instal·lació de centres de dades i infraestructures de computació d'alt rendiment.
La dependència energètica no només afecta el cost operatiu, sinó que genera una incertesa que els grans inversors high-tech no estan disposats a assumir. Per tant, la transició cap a energies més sostenibles i autònomes no és només un objectiu ecològic, sinó un requisit tècnic per a l'atracció de capital tecnològic, tal com s'analitza també en La Milano.
Implicacions per a Catalunya i el mercat espanyol
Tot i que l'estudi se centra en el cas italià, les conclusions són un mirall per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya. Barcellona s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, amb una densitat de startups i centres de recerca envidiosa. No obstant això, el risc de repetir el patró italià és real: una gran concentració de talent i innovació en pocs actors (grans empreses i unicorns) mentre que el teixit de Pimes catalanes segueix lluitant amb la digitalització bàsica.
L'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea adds una capa de complexitat addicional. Si la burocràcia ja és un obstacle, una regulació mal implementada podria frenar la capacitat de les empreses locals per escalar solucions d'IA. El repte per a l'empresari català és utilitzar la infraestructura de cloud i els serveis gestionats per saltar la barrera de la inversió inicial, tal com suggereix l'estudi de Teha i Amazon.
Per a Espanya, la clau residirà en la capacitat d'executar els fons europeus per modernitzar no només la infraestructura, sinó la capacitat administrativa. Si el mercat espanyol vol evitar el retard del 32% respecte a la mitjana europea que pateix Itàlia, haurà de prioritzar la formació tècnica i la simplificació normativa, convertint la digitalització en un eix transversal i no en un luxe reservat per a les grans corporacions.
Preguntes freqüents
Quina és la diferència d'inversió high-tech entre Itàlia i la UE?
Les inversions en Itàlia són del 1,3% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 1,9%, cosa que representa un retard del 32%.
Com afecta l'IA a la productivitat segons l'estudi?
L'adopció de la intel·ligència artificial està associada a un increment de la productivitat laboral d'aproximadament el 4%.
Quins són els tres obstacles principals per a les inversions tecnològiques?
Un sistema energètic poc competitiu, una capacitat administrativa i reguladora deficient i la falta de competències tècniques i científiques.
Com es distribueix la intensitat digital entre les empreses?
Existeix una bretxa important: el 82% de les grans empreses tenen una intensitat digital alta, però només el 34% de les petites empreses aconsegueixen aquest nivell.
Fonts: Lagazzettadelmezzogiorno, Shmag, Lamilano ·
Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
