Un grup de desenvolupadors crea Open Executive, una IA per automatitzar tasques de CEO, com resposta als despitges massius per implementar la tecnologia.

La narrativa corporativa dels últims anys ha estat clara i implacable: fer més amb menys. Sota el mantra de l'eficiència operativa, moltes organitzacions han iniciat processos de reestructuració profunda, eliminant postures de treball que consideraven susceptibles de ser automatitzades. Aquest moviment, impulsat per la promesa d'uns agents d'IA totalment autònoms, ha conduit a despitges massius en diversos sectors. Tanmatei, la reacció de alguns professionals del sector tecnològic ha estat tan disruptiva com la pròpia tecnologia que els va deixar sense feina.

La resposta dels programadors: Open Executive

Quan una empresa decideix que un desenvolupador pot ser substituït per un model de llenguatge, està aplicant una lògica de substitució basada en la capacitat de processament de dades i l'execució de tasques repetitives. Un grup de programadors, després de ser víctimes d'un procés intern anomenat transformació mitjançant IA, ha decidit aplicar aquesta mateixa premissa a la cúpula de l'organització. Així neix Open Executive, un projecte de codi obert dissenyat específicament per assumir una part considerable de les responsabilitats associades a un CEO i al seu equip executiu.

La proposta és provocadora: si la intel·ligència artificial és capaç de substituir la força de treball tècnica i operativa, per què no podria realitzar les funcions de gestió, planificació i presa de decisions d'un alt directiu? Open Executive no es presenta només com una eina de productivitat, sinó com una resposta política i tècnica a la deshumanització dels processos de recursos humans. En regalar el codi, els creadors busquen democratitzar l'accés a la gestió automatitzada i, alhora, posar un mirall davant dels directius que han prioritzat l'algoritme sobre el talent humà.

El miratge dels agents autònoms i la realitat operativa

L'entusiasme per la substitució total ha estat alimentat per figures prominents de la indústria. Promeses sobre l'arribada d'agents completament autònoms per al 2025 van impulsar a companyies com Klarna a reduir la seva plantilla en un 22% durant el 2024. No obstant això, la distància entre el màrqueting de les grans tecnològiques i la realitat del dia a dia en l'empresa ha resultat ser un abisme.

Moltes organitzacions estan descobrint que els anomenats agents autònoms són, en realitat, eines que encara requereixen una supervisió humana constant. La promesa d'una automatització total que elimini la necessitat de personal qualificat ha resultat ser un espejig que ara provoca fracassos operatius i costos inesperats. Les empreses que han optat per aquest camí s'enfronten ara a la necessitat de recontractar personal, però amb el cost addicional de haver perdut el coneixement crític del negoci que els treballadors despidgits possuïen.

Xifres que alarmen: el rendiment real de la IA

El problema no és la falta de capacitat de processament, sinó la falta de fiabilitat en l'execució final. Segons dades recol·lides per Futurism, s'ha observat que fins i tot les solucions d'IA més avançades actualment només són capaces de completar correctament el 24% de les tasques que se'ls assignen. Aquest percentatge és alarmantment lluny del rendiment humà que es va vendre als consells d'administració com a equivalent o superior.

L'error estratègic de moltes companyies ha estat confondre la generació de text o codi amb la capacitat de resoldre problemes complexos de manera autònoma en un entorn empresarial real.

Aquesta bretxa de rendiment implica que el cost de correcció dels errors generats per la IA, sumat a la pèrdua de productivitat, pot superar els estalvis obtinguts per la reducció de salaris. La rectificació d'aquestes decisions requereix inversions milionàries que no estaven contemplades en els pressupostos inicials, convertint l'estalvi previst en una pesadilla financera.

La paradoxa de la gestió automatitzada

El projecte Open Executive posa sobre la taula una qüestió filosòfica i empresarial: què és exactament el valor d'un CEO? Si la feina d'un directiu es resumeix a analitzar informes, optimitzar recursos i prendre decisions basades en dades, llavors és, efectivament, una tasca automatitzable. Però si el lideratge implica empatia, gestió de crisis humans, visió estratègica intuïtiva i responsabilitat ètica, la IA continua sent una eina insuficient.

L'ironia resideix en que els desenvolupadors que han creat aquesta IA per substituir els caps ho han fet utilitzant la mateixa lògica que els seus ex-empleadors. Aquest contraatac tecnològic serveix com a advertència: l'automatització no té jerarquies. Si el criteri per mantenir un lloc de treball és la incapacitat de ser substituït per un algorisme, molts dels llocs de direcció podrien estar en risc.

Risc i seguretat en els nous models de raonament

Mentre el debat sobre la substitució laboral continua, la tecnologia segueix evolucionant cap a models més complexos. OpenAI, per exemple, està treballant en el seu model Astra, que utilitza tècniques de raonament opac. Aquesta opacitat és una font de preocupació per als experts en seguretat, ja que dificulta la comprensió de com la IA arriba a conclusions específiques.

En un context on les empreses ja estan patint els efectes de confiar cegament en agents autònoms que fallen en el 76% dels casos, la introducció de models on el procés de raonament és invisible pot augmentar els riscos operatius. La dependència d'una caixa negra per a la presa de decisions executives o tècniques podria conduire a errors sistèmics difícils de detectar fins que el dany sigui irreversible.

Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes i espanyoles, aquest escenari serveix com a alerta sobre la implementació precipitada de la IA. L'ecosistema d'empresa de Barcelona, caracteritzat per una forta presència de startups i centres tecnològics, es troba en un moment clau. La tendència a reduir plantilles per automatitzar processos pot generar un dany profund a la retenció de talent local, especialment en un sector on el coneixement específic del mercat mediterrani i europeu és vital.

A més, l'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea imposa un marc de regulació que penalitza l'ús de sistemes d'IA sense transparència o amb riscos inacceptables per als drets dels treballadors. Les empreses espanyoles que hagin implementat substituïcies massives basades en algorismes opacs podrien trobar-se amb problemes legals significatius. El model de gestió català, tradicionalment més vinculat a la xarxa i a la relació personal, pot trobar en aquesta crisi una oportunitat per diferenciar-se, apostant per una IA que augmenti la capacitat humana en lloc de intentar eliminar-la.

L'exemple de Open Executive demostra que el talent tècnic no acceptarà passivament la seva marginalització. En un mercat tan competitiu com el de Barcelona, les empreses que ignoren el valor del capital humà i confien cegament en la promesa d'eficiència dels agents autònoms corren el risc de perdre no només els seus treballadors, sinó també la seva capacitat de liderar el mercat.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Larazon (2), Msn ·