Bretxa digital a Europa: el cas italià i el repte per a les empreses
- Només el 7,9% de les empreses italianes té una intensitat digital molt elevada, per sota la mitjana europea del 10,1%.
- La inversió high-tech a Itàlia representa l'1,3% del PIB, un 32% menys que la mitjana de la Unió Europea.
- Es podrien generar 27.000 milions d'euros anuals en inversions addicionals millorant la capacitat administrativa i reguladora.
- L'adopció de la intel·ligència artificial està vinculada a un increment de la productivitat laboral d'aproximadament el 4%.
La competitivitat econòmica dins de la Unió Europea s'està convertint en una carrera de velocitat on la digitalització és el motor principal. Recentment, un estudi detallat titulat 'Sbloccare il futuro: investimenti high-tech per la competitività italiana', desenvolupat per TEHA en col·laboració amb Amazon i AWS, ha posat de manifest una realitat preocupant per a una de les economies principals del sud d'Europa. Les dades, presentades al Forum TEHA a Cernobbio, dibuixen un escenari on la manca d'inversió en tecnologies avançades actua com un fre estructural per a la productivitat.
La fragilitat de la digitalització empresarial
El dato més impactant de la recerca és que el 92% de les empreses italianes no disposen d'un nivell elevat de digitalització. En termes més precisos, només el 7,9% d'aquestes organitzacions presenta una intensitat digital molt elevada, una xifra que queda clarament per sota del 10,1% que marca la mitjana de la Unió Europea. Aquesta disparitat no és només una qüestió de software o hardware, sinó que reflecteix una dificultat sistèmica per escalar la innovació i integrar-la en els processos productius core de l'empresa.
L'estudi, que ha comptat amb el suport científic d'Alec Ross, expert en polítiques tecnològiques i exassessor de Hillary Clinton, analitza com la incapacitat d'adoptar tecnologies a gran escala afecti la capacitat d'atreure nous capitals. Tot i que el país possueix actius industrials i científics sòlids, existeix una desconnessió entre el potencial teòric i l'aplicació pràctica de la tecnologia en el teixit empresarial.
Inversions high-tech i el retard respecte a Europa
Quan es miren els números del producte interior brut, la bretxa es torna encara més evident. Les inversions en sectors d'alta intensitat tecnològica a Itàlia suposen l'1,3% del PIB. Si comparem aquesta xifra amb la mitjana europea, que se situa en el 1,9%, observem que el nivell d'inversió italià és inferior en un 32%. Aquesta diferència percentual pot semblar petita, però en termes de competitivitat global representa una pèrdua d'oportunitats massiva.
La recerca subratla que aquest retard frenaria no només la productivitat actual, sinó també la capacitat d'atreure inversions estrangeres en sectors crítics. Parlem de compartiments estratègics com el cloud computing, la ciberseguretat, els centres de dades i l'automatització industrial. Sense una base d'inversió sòlida, les empreses queden exposades a una obsolescència accelerada davant competidors més digitalitzats.
El potencial econòmic de la modernització
No obstant això, l'estudi també ofereix una via d'escapament amb un potencial econòmic formidable. Segons les anàlisis de TEHA i AWS, si les institucions aconguessin traduir efectivament les normatives en resultats tangibles i facilitessin la implementació tecnològica, es podrien generar fins a 27.000 milions d'euros en inversions addicionals cada any. Això equivaldria a un increment d'aproximadament 1,23 punts percentuals del PIB.
L'impacte directe de la modernització es veu especialment en l'ús de la intel·ligència artificial. Les dades indiquen que l'adopció d'aquesta tecnologia està associada a increments de la productivitat del treball d'aproximadament el 4%. Aquest augment no és només una millora en l'eficiència operativa, sinó una eina per recuperar la competitivitat en mercats globals on l'IA ja està redefinint els models de negoci.
Tres pilars per tancar la bretxa digital
Per revertir aquesta tendència i permetre que el teixit empresarial recupere el terreny perdut, l'estudi identifica tres condicions essencials que s'han de complir simultàniament. En primer lloc, és imprescindible un sistema energètic que sigui competent i fiable, ja que la infraestructura digital, especialment els data centers i la computació d'alta intensitat, requereix un subministrament estable i a costos sostenibles.
En segon lloc, es demanda una millora significativa en la capacitat administrativa i reguladora. La burocràcia i la lentitud en l'aplicació de les lleis actuen sovint com un mur per a les empreses que volen innovar ràpidament. Per fi, la disponibilitat de competències tècniques i científiques és el tercer pilar. Sense un capital humà format en les noves tecnologies, qualsevol inversió en hardware o software queda incompleta, ja que falta la capacitat interna per gestionar el canvi digital.
L'estudi fotografa un país que disposa d'importants actius industrials, científics i tecnològics, però que continua registrant dificultats en l'atracció i realització d'inversions en els sectors més avançats.
Aquest diagnòstic, recollit en portals com AGI, serveix com a advertència per a totes les economies del sud d'Europa que comparteixen estructures empresarials simils, basades en moltes pimes i una dependència d'actius industrials tradicionals.
Implicacions per a l'ecosistema de Catalunya i Espanya
Tot i que l'estudi se centra en el cas italià, les conclusions són un mirall per a l'empresa espanyola i, especialment, per a l'ecosistema català. Barcelona s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, atreient centres de dades i startups d'IA, però el risc és que es creï una fractura interna: un sector d'avantguarda molt potent coexistint amb un teixit de pimes tradicionals amb baixa digitalització.
En el context espanyol, la implementació de l'AI Act de la Unió Europea presenta un repte dual. Per un costat, ofereix un marc de seguretat jurídica que pot atreure inversions; per l'altre, pot suposar una càrrega administrativa addicional per a les empreses que encara no han completat la seva transformació digital bàsica. Si les empreses locals no acceleren la seva adopció de tecnologies cloud i automatització, podrien trobar-se en una situació de vulnerabilitat similar a la descrita per l'estudi italià, on la normativa avança més ràpid que la capacitat d'execució tècnica.
Per a l'empresari català, la clau resideix en no considerar la digitalització com un cost, sinó com una inversió en productivitat. L'exemple italià demostra que tenir actius industrials no és suficient si no es té la capacitat de portar la innovació a gran escala. La coordinació entre el sector públic i privat per formar talent tècnic i garantir una energia competitiva serà el factor determinant per evitar que la bretxa digital es converteixi en una bretxa de supervivència econòmica.
Preguntes freqüents
Quin percentatge d'empreses italianes té una digitalització elevada?
Només el 7,9% de les empreses italianes presenta un nivell d'intensitat digital molt elevat, xifra inferior a la mitjana europea del 10,1%.
Quina és la diferència d'inversió high-tech entre Itàlia i la UE?
Itàlia inverteix l'1,3% del seu PIB en sectors high-tech, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 1,9%, el que suposa un nivell inferior del 32%.
Quin impacte té l'IA en la productivitat segons l'estudi?
L'adopció de la intel·ligència artificial està associada a un increment de la productivitat del treball d'aproximadament el 4%.
Quins són els tres requisits per reduir la bretxa digital?
L'estudi assenyala la necessitat d'un sistema energètic competent, una millor capacitat administrativa i reguladora, i una major disponibilitat de competències tècniques i científiques.
Fonts: Agi (2), Corrierenet ·
Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
