L'expansió de la IA redefineix la geografia dels centres de dades a Espanya. Madrid perd pes relatiu davant l'ascens d'Aragó i Extremadura per energia i sòl.

La infraestructura física que sosté la revolució de la intel·ligència artificial a Espanya està patint una transformació geogràfica sense precedents. Mentre que durant anys la concentració de dades ha estat sinònim de proximitat a les capitals administratives i financeres, l'emergència de models d'IA de gran escala ha canviat les regles del joc. La necessitat de potència de processament massiva, el consum energètic disparat i la demanda de superfícies vastes estan emprenyent la indústria cap a l'interior del país.

L'expansió de la potència TI i el pes de la IA

Les dades recents revelen un creixement accelerat de la capacitat d'allsotjaments tecnològics. Segons l'informe de SpainDC, Espanya va tancar l'any 2025 amb una potència TI instal·lada de 439 MW en centres de dades comercials i hiperescalars. Aquesta xifra representa un augment del 24% en comparació amb el 2024, amb una incorporació de 84 MW addicionals en només dotze mesos. Aquest salt no és fruit d'un creixement orgànic lineal, sinó d'una acceleració impulsada pel cloud computing i, especialment, per la IA.

És important matisar què s'entén actualment per un centre de dades d'IA. No es tracta d'instal·lacions exclusives per a un sol propòsit, sinó d'infraestructures preparades per a càrregues d'alta densitat. Aquests centres executen simultàniament serveis de núvol, emmagatzematge, comerç electrònic i serveis empresarials, però amb una arquitectura optimitzada per al processament intensiu que requereixen els models generatius. La projecció per al 2030 és ambiciosa: s'estima que la potència TI possible podria arribar als 2.537 MW, tot i que aquest escenari depèn directament de la capacitat de la xarxa elèctrica, els permisos administratius i la demanda real del mercat.

El desplaçament estratègic cap a l'interior

Madrid continua sent el mercat principal i conserva el lideratge en capacitat instal·lada, però el seu pes relatiu està disminuint. Els grans projectes d'infraestructura s'estan movent cap a territoris on el cost del sòl és menor i la disponibilitat energètica és més flexible. En aquest context, Aragó s'ha posicionat com un actor clau, amb una capacitat estimada d'uns 152 MW.

La lògica de desplegament ha canviat. Ja no es busca només la latència mínima per a l'usuari final, sinó la viabilitat a gran escala. Aragó i Extremadura concentren ja prop del 60% dels nous projectes, atraïdos per un mix elèctric amb un pes elevat de renovables, un factor crítiques per a les empreses tecnològiques que busquen reduir la seva petjada de carboni. Aquest moviment industrial cap a l'interior espanyol està reconfigurant el mapa econòmic, convertint zones rurals en nodes neurals de la computació global.

Inversions massives i el nou mapa industrial

L'impacte econòmic d'aquesta tendència és colossal. Les previsions sectorials parlen d'una inversió acumulada que podria arribar als 66.900 milions d'euros cap al final de la dècada. Aquest flux de capital no només construeix edificis, sinó que requereix una modernització profunda de la xarxa elèctrica i de les infraestructures de refrigeració. Projectes com els de Amazon Web Services a Aragó o les instal·lacions a Talavera de la Reina exemplifiquen aquesta nova distribució.

La gran fàbrica de la intel·ligència artificial espanyola comença a allunyar-se de Madrid just quan el Govern prepara noves regles que podrien alterar el mapa abans mateix que s'acabi de construir.

Aquesta dinàmica crea una dependència crítica de la regulació energètica. La capacitat d'una regió per atreure hiperescalars ja no depèn només de la seva política fiscal, sinó de la seva capacitat per garantir energia neta i constant sense col·lapsar el consum local. El debat s'ha desplaçat de quant es construeix a com es construeix, prioritzant la sostenibilitat i l'eficiència hídrica.

La complexitat de la mesura i la realitat tècnica

Analitzar el sector dels centres de dades requereix una precisió tècnica per evitar el marketing corporatiu. Existeix una confusió freqüent entre la potència TI instal·lada i el consum real. La potència nominal és la capacitat elèctrica dedicada als equips, però no implica que aquests megavats es consumeixin de forma constant. A més, la segmentació és complexa: una sola regió de núvol pot englobar diverses zones, i cada zona pot constar de diversos edificis.

Aquests són els quatre estats en els quals es troben actualment els projectes a Espanya:

• Operatius: Centres ja actius que contribuen als 439 MW actuals.
• En construcció: Obres iniciades amb terminis de lliurament definits.
• En tramitació: Projectes que esperen permisos administratius o ambientals.
• Anunciats: Intencions d'inversió que encara no han entrat en fase d'execució.

Aquesta distinció és vital per entendre que, tot i les xifres astronòmiques de projecció per al 2030, la realitat depèn de la resolució de colls d'estrangulament en la xarxa elèctrica i la gestió de l'aigua per a la refrigeració, especialment en zones amb estrès hídric.

Impacte per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes i espanyoles, aquest canvi geogràfic i tècnic té implicacions directes. Barcelona s'està consolidant en un model híbrid: mentre que l'interior es converteix en el refugi dels hiperescalars per la disponibilitat de sòl, la capital catalana combina centres de dades comercials amb una força potent en supercomputació pública. Això posiciona Barcelona no com un centre de massa de processament brut, sinó com un hub d'innovació i aplicació de la IA.

L'entrada en vigor de l'AI Act europeu obligarà les empreses locals a ser molt més rigoroses amb la procedència i el processament de les seves dades. La proximitat a centres de dades amb certificacions de sostenibilitat i compliment normatiu serà un avantatge competitiu per a les startups i scales-ups del 22@ i de l'ecosistema tecnològic català. Les empreses que depeninen del cloud hauran de monitoritzar on resideixen físicament les seves càrregues de treball, ja que la latència i la regulació sobre la sobirania de dades podrien variar segons la regió.

A nivell nacional, el mercat espanyol s'està convertint en un attractor global. No obstant això, el risc rau en la dependència de pocs actors hiperescalars. Per a l'empresari local, l'oportunitat resideix en la creació de serveis complementaris: des de la consultoria en eficiència energètica fins al desenvolupament de software optimitzat per a aquestes noves infraestructures de gran densitat. La industria de l'interior no només atrau servers, sinó que pot generar un efecte multiplicador en la capacitat tècnica de tot el territori.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Elconfidencial, Ituser, Iasostenible ·