Google AI Mode: preus més alts i canvis en el SEO de Shopping
- El mode AI de Google mostra productes amb un preu mitjà un 21,6% més elevat que la cerca tradicional per al mateix article.
- Només l'1,28% dels productes del carrossel de resultats convencionals apareixen també en el mode AI.
- El venedor principal difereix en gairebé la meitat dels casos (49,6%) quan un producte es repeteix en ambdós modes.
- Google afirma que ambdes funcions utilitzen la mateixa base de dades, el Shopping Graph, malgrat les discrepàncies trobades.
L'experiència de compra en línia està patint una transformació profunda a mesura que la intel·ligència artificial s'integra en el nucli dels motors de cerca. Recentment, Google ha substituït el seu icònic botó de cerca per diverses funcions d'IA, un canvi que no només afecta l'estètica de la interfície, sinó també la manera com els consumidors troben productes i, el que és més preocupant, quant paguen per ells. Una nova anàlisi realitzada per la companyia de seguiment de productes orgànics Productrise ha posat a la llum una bretxa significativa entre els resultats de la cerca tradicional i el nou mode AI.
La bretxa de preus entre la cerca clàssica i la IA
L'estudi, que va monitoritzar més de 2 milions de llistats de productes a través de 100.000 resultats de cerca entre el 9 i el 31 d'agost de 2026, ha revelat dades inquietants per als consumidors. Quan el mateix producte exacte apareix tant en el mode AI com en la cerca tradicional, el preu mostrat en el mode AI és, de mitjana, un 21,6% més elevat. Aquesta diferència no és un cas aïllat, sinó una tendència systemicament observable en el processament de dades de la IA.
Aquests resultats suggereixen que l'algoritme de la IA no prioritza el preu més baix de la mateixa manera que ho feia el carrossel de productes populars. De fet, quan es detecta una discrepància de preus en productes coincidents, el mode AI és el més car en el 68,4% dels casos. Aquesta tendència s'accentua si mirem l'conjunt total de productes recomanats: els llistats del mode AI es situen, en general, un 49% per sobre dels preus de la cerca tradicional, suggerint una preferència per articles de gamma més alta o venedors amb marges superiors.
Una visibilitat fragmentada per als venedors
Per als empresaris i responsables de comerç electrònic, la notícia més impactant no és només el preu, sinó la dràstica reducció de la correlació entre els canals de visibilitat. L'estudi indica que només l'1,28% dels productes que apareixen al carrossel de productes populars de la cerca convencional també són mostrados en el mode AI per a la mateixa consulta el mateix dia. Això significa que haver aconseguit una posició dominant en el SEO tradicional de Shopping ja no garanteix, ni tan sols en una petita mesura, la presència en les respostes generades per la IA.
A més, la consistència del venedor és gairebé inexistente. En els pocs casos on el producte coincideix en ambdós modes, el venedor llistat en primera posició és diferent el 49,6% vegades. Aquest fet indica que el mode AI està operant amb criteris de selecció totalment diferents, allunyant-se de la lògica de visibilitat a la qual els optimitzadors de conversió i els experts en SEO s'havien acostumat durant anys.
El Shopping Graph i la resposta de Google
Ante aquests dades, Google ha intentat minimitzar la polèmica argumentant que no hi ha dues bases de dades diferents. Segons la companyia, tant el mode AI com la pàgina de resultats convencional es basen en la mateixa font: el Shopping Graph. La versió del gegant tecnològic és que els usuaris poden clicar fàcilment en qualsevol llistat per comparar preus entre diversos venedors i triar l'opció més favorable.
No obstant això, la realitat de la interfície d'usuari indica que la IA actua com un filtre que preselecciona opcions. Mentre que el carrossel tradicional mostrava una mitjana de 27,8 productes per consulta, el mode AI en presenta només 3,9. Aquesta reducció dràstica de l'oferta visible limita la capacitat de comparació immediata de l'usuari, emprenyent-lo cap a unes poques opcions que, segons els dades de Search Engine Journal, tendeixen a ser més cares.
El risc del preu de vigilància i la manipulació algorítmica
El debat s'estén ara cap a una qüstió més profunda: el preu de vigilància o surveillance pricing. Aquesta pràctica consisteix a utilitzar dades personals dels consumidors per ajustar els preus en temps real. Tot i que l'experiment de Productrise no prova directament que Google estigui discriminant preus basant-se en el perfil de l'usuari, la discrepància entre modes obre la porta a sospites sobre com la IA decideix quines recomanacions fer.
L'estudi revela que els productes recomanats en el mode AI podrien no estar donant al preu el pes que els consumidors esperarien, prioritzant altres factors no explicitats per l'algoritme.
Aquesta opacitat en els criteris de selecció és el que més preocupa als analistes. Si la IA prioritza venedors que paguen més o que tenen millors margens, en lloc de l'opció més econòmica per l'usuari, l'ecosistema del comerç electrònic podria moure's cap a un model on la visibilitat es compra o es gestiona a través de criteris invisibles per a l'emprenedor.
Impacte en el mercat espanyol i l'ecosistema català
Per a les empreses de Catalunya i Espanya, aquest canvi de paradigma en la cerca de Google té implicacions directes. L'ecosistema d'empresa català, especialment a Barcelona, on hi ha una concentració massiva de startups de comerç electrònic i agències de màrqueting digital, haurà de repensar la seva estratègia de conversió. Ja no bastarà amb optimitzar el feed de Google Shopping per aparèixer al carrossel; caldrà entendre quins factors d'autoritat i dades estructurades està valorant el mode AI per incloure un producte en el seu selecte grup de quatre recomanacions.
A més, l'entrada en vigor de l'AI Act de la Unió Europea podria convertir aquestes discrepàncies de preus en un problema legal. La normativa europea posa un èmfasi especial en la transparència dels sistemes d'IA i la prevenció de pràctiques enganyoses. Si es demostrò que el mode AI de Google manipula la visibilitat per empènyer els consumidors cap a productes més cars sense una justificació clara, podríem veure intervencions regulatòries severes que afectin la manera com es mostren els anuncis i els resultats orgànics a Espanya.
Les Pimes catalanes, que sovint competeixen per preu i proximitat, es troben en una posició vulnerable si l'algoritme de la IA tendeix a preferir venedors amb preus més alts o grans plataformes amb més capacitat de negociació de dades. El repte per a l'empresari local serà mantenir la visibilitat en un entorn on la IA actua com un gatekeeper que no només filtra la informació, sinó que pot alterar la percepció del valor del mercat.
Resum de dades clau de l'estudi
A continuació es detallen els punts més rellevants de la comparativa entre els dos modes de cerca:
- Preu en productes coincidents: El mode AI és un 21,6% més car de mitjana.
- Preu general de llistats: Les recomanacions de la IA són un 49% més cares que les tradicionals.
- Taxa de solapament: Només l'1,28% dels productes del carrossel apareixen en la IA.
- Canvi de venedor: El 49,6% de vegades el venedor principal és diferent entre modes.
- Volum de resultats: De 27,8 productes (tradicional) a 3,9 productes (AI).
Preguntes freqüents
Per què el mode AI de Google mostra preus més alts?
L'estudi de Productrise indica que la IA no prioritza el preu més baix amb la mateixa intensitat que la cerca tradicional, tot i que Google afirma que ambdós utilitzen el mateix Shopping Graph.
Què significa això per a un venedor de Google Shopping?
Significa que aparèixer en el carrossel de productes populars no garanteix la visibilitat en el mode AI, ja que el solapament entre ambdós és extremadament baix (1,28%).
El mode AI utilitza dades personals per augmentar els preus?
L'estudi no ho prova directament, però la discrepància ha reobert el debat sobre el preu de vigilància (surveillance pricing) i la transparència dels algorismes.
Com afecta l'AI Act de la UE a aquesta situació?
L'AI Act exigeix transparència en els sistemes d'IA. Si el mode AI manipula els preus o la visibilitat de manera opaca, podria anar contra les normatives europees de protecció del consumidor.
Fonts: Searchenginejournal, Productrise, Futurism ·
glacom · Intel·ligència artificial per a empreses: els models corren als teus servidors, les dades no surten →Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email
