Un estudi revela que el 47% de la Generació Z considera que la IA complica la seva feina. Analitzem la paradoxa del desencant tecnològic i l'impacte a Espanya.

Fa pocs anys, la narrativa corporativa era unànime: la Intel·ligència Artificial (IA) arribava per alliberar l'ésser humà de les tasques repetitives, regalar-nos temps lliure i blindar la nostra posició en el mercat laboral. Milions de professionals, especialment els més joves, van abraçar aquest canvi amb un entusiasme gairebé messiànic. No obstant això, la realitat s'està demostrant molt més tossuda que les promeses dels departaments de màrqueting de la Silicon Valley.

Actualment, assistim a una onada de decepció que colpeix precisament el nucli de l'optimisme tecnològic. El dany no és generalitzat, sinó que s'està concentrant en el segment de la població que, teòricament, hauria de ser el motor d'aquesta revolució. Segons dades recents, el 47% de la Generació Z —aquells nascuts entre el 1997 i el 2012— creu que la IA, lluny de facilitar-los la vida, complica més la seva feina. Aquesta xifra no és només alarmant per la seva magnitud, sinó per la seva velocitat de creixement: ha pujat onze punts en només un any.

La paradoxa del coneixement i la desconfiança

El fenomen més inquietant d'aquesta tendència és que el desencant no prové de la ignorància o de la por al desconegut, sinó precisament de l'experiència d'ús. Un estudi realitzat per la consultora Gallup en col·laboració amb la Bentley University ha revelat una correlació inversa: com més s'utilitza la IA, menor és la confiança que es té en ella. Aquesta conclusió trenca la idea que la formació i l'adopció tecnològica portarien automàticament a una millora de la percepció de l'eina.

Aquests dades es reflecteixen clarament en el mercat dels Estats Units, on el 39% dels empleats considera ara que la IA fa més mal que bé, comparat amb el 31% de l'any anterior. Mentre el coneixement teòric augmenta —el 70% dels nord-americans entén bé què és la IA, sis punts més que el 2024—, la sensació de benefici real s'enfonsa. Actualment, només un minúscul 9% dels treballadors veu un avantatge tangible en el seu dia a dia, una caiguda respecte al 12% registrat dotze mesos abans. L'estudi confirma que estem davant d'una bretxa creixent entre la capacitat tècnica de l'eina i la seva utilitat pràctica percebuda.

Una rebel·lió silenciosa de los nadius digitals

La Generació Z va ser presentada com l'esperança blanca de la transformació digital. Com a nadius digitals, es suposava que serien els adoptadors més fidels i eficients. Però la història ha girat. Una altra investigació de Gallup, feta amb la Walton Family Foundation, mostra que l'entusiasme d'aquests joves ha caigut del 36% al 22% en un sol any. No es tracta només d'una pèrdua d'interès, sinó d'una escalada de la frustració, que ha passat del 22% al 31%.

Aquesta generació, que ha crescut amb la tecnologia integrada en cada aspecte de la seva vida, ha començat a mirar la IA amb ulls crítics. El sentiment és que la tecnologia, en lloc de ser un cofactor de productivitat, s'ha convertit en un obstacle o en una font de tasques addicionals per corregir errors generats per la mateixa màquina. El 44% dels joves de la Gen Z manifesta una inquietud profunda sobre com aquestes eines estan alterant la seva relació amb el treball.

L'ús massiu contra la satisfacció laboral

Resulta contradictori que, mentre la desconfiança creix, l'adopció de la tecnologia no s'estanca. La Reserva Federal dels EUA calcula que un massiu 41% dels empleats ja fa servir IA generativa a la feina, el que representa un increment del 31% respecte a l'any passat. Això ens indica que l'ús de la IA no és sempre una elecció basada en la conveniència, sinó que sovint és una imposició del mercat o de la cultura corporativa.

La gent l'usa, i molt, però la desconfiança creix a la mateixa velocitat que l'ús. Estem davant d'una bomba de rellotgeria per al futur laboral.

Aquesta dinàmica crea un entorn laboral tòxic on el treballador se sent obligat a integrar eines que considera ineficients o contraproducentes. La frustració laboral augmenta quan la promesa de reduir la jornada o simplificar els processos es converteix en una nova capa de complexitat administrativa i tècnica que el professional ha de gestionar.

El col·lapse de les promeses de productivitat

El problema resideix en la distorsió entre el que la IA promet i el que realment entrega en un entorn de producció real. La IA generativa és excel·lent per a la creació de prototips o la generació d'idees inicials, però falla quan es requereix precisió, context profund o responsabilitat ètica. Quan el professional ha de dedicar més temps a revisar i corregir el resultat de la IA que el que hauria dedicat a fer la tasca manualment, l'eina deixa de ser un adjuvant per convertir-se en una càrrega.

Aquesta decepció és especialment aguda en sectors on la qualitat i el detall són crítics. La Gen Z, que entra al mercat laboral amb unes expectatives d'eficiència molt altes, es troba amb que la IA sovint genera un treball superficial que requereix una supervisió constant. Això provoca que el sentiment de competència professional disminuei, ja que el treball es converteix en una eterna correcció de textos o codis generats artificialment.

Impacte a Catalunya i Espanya: el repte de l'ecosistema local

Per a les empreses catalanes i el mercat espanyol, aquest escenari de desencant és un senyal d'alerta. Barcelona s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, amb un ecosistema d'empreses i startups que han apostat fort per la IA. No obstant això, la implementació d'aquestes eines no pot basar-se només en l'adopció tècnica, sinó que ha de considerar el factor humà i psicològic dels treballadors.

En el context de la normativa europea, l'entrada en vigor de l'AI Act obliga les empreses a ser més transparents i responsables amb l'ús de la IA. Això podria ser, paradoxalment, la clau per recuperar la confiança. Si les empreses locals implementen la IA no com una eina per sustituir o pressionar el treballador, sinó com un suport regulat i transparent, podrien evitar la frustració que s'està veient en els mercats nord-americans.

L'ecosistema d'empresa català, caracteritzat per una forta presència de PIMES i un sector serveis molt dinàmic, ha de vigilar que la digitalització no es converteixi en una font de malestar laboral per als joves talents. La retenció de la Generació Z a les empreses de Barcelona i de la resta d'Espanya dependrà de la capacitat de les organitzacions per integrar la tecnologia de manera que realment aporti valor i no només una capa addicional de complexitat. El repte és passar de la IA com a moda a la IA com a eina d'empoderament real, evitant que el talent jove doni l'esquena a la innovació per pura frustració operativa.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Monterrassa, Xataka (2) ·