L'ús de la intel·ligència artificial per estimar la multitud en un esdeveniment polític a Bari obre un debat sobre la precisió i la transparència dels dades.

La disputa sobre quants assistents convergien en un acte polític és tan antiga com la pròpia política. Tanmateix, el recent esdeveniment celebrat al Terminal de creueros de Bari, on la primera ministra italiana Giorgia Meloni va oferir un discurs, ha marcat un precedent tecnològic. En lloc de basar-se en impressions visuals o comunicats oficials, la polèmica s'ha traslladat al terreny de l'anàlisi de dades mitjançant la intel·ligència artificial.

L'algoritme contra el comunicat oficial

Els organitzadors de la festa del govern a Bari havien fixat un objectiu ambiciós: arribar a les 10.000 persones. Aquesta xifra, difusa per agències i premsa nacional, representava l'èxit convocatori de l'acte. No obstant això, la realitat capturada per les càmeres ha generat interpretacions divergents. L'exdiputat del Partit Demòcrata, Dario Ginefra, ha decidit introduir una variable nova en el debat: l'ús d'un sistema d'IA per auditar la imatge aèria difusa per l'estratègia de comunicació de Fratelli d'Italia.

El resultat de l'anàlisi ha estat contundent. Segons el sistema d'IA, la quantitat real de persones presents en la fotografia es situaria en una forquilla entre els 3.500 i els 5.000 assistents. Aquesta disparitat, que deixa la xifra oficial en un optimisme excessiu, transforma una simple foto de droni en una prova quantitativement analitzada per qüestionar la narrativa del poder.

La metodologia del càlcul automatitzat

Per entendre com l'IA ha arribat a aquestes conclusions, cal analitzar el procés de computació visual utilitzat. El sistema no s'ha limitat a comptar caps, sinó que ha aplicat una anàlisi geomètrica basada en referents físics concrets. El punt de partida ha estat l'amplada del escenari, establerta en 20 metres. A partir d'aquesta constant, l'algoritme ha calculat l'extensió de la multitud.

L'anàlisi ha revelat que la gent davant de l'escenari s'estenia per una amplada d'uns 50 metres, aproximadament 2,5 vegades la mida de la plataforma. En profunditat, des del front del discurs fins a la cua de l'agrupació principal, la multitud cobria entre 70 i 80 metres. Aquest càlcul ha permès estimar que l'àrea total ocupada per la gent, incloent els passadissos laterals i les zones perifèriques, oscil·lava entre els 2.500 i els 3.000 metres quadrats.

Densitat i realisme en els espais oberts

Un dels aspectes més interessants de l'estudi realitzat per l'IA és la aplicació de densitats variables, evitant un càlcul lineal que podria ser enganyós. L'algoritme ha considerat que en els esdeveniments al aire lliure, la concentració de persones no és homogènia. S'ha aplicat una densitat de 2,5 a 3 persones per metre quadrat en la zona central i propera a l'escenari, mentre que per a les zones perimetrals i de pas s'ha estimat una densitat d'entre 1 i 1,5 persones.

Amb una densitat mitjana ponderada d'entre 1,5 i 2 persones per metre quadrat, el sistema ha arribat a la xifra final de 3.500 a 5.000 presences. Aquest mètode, tot i ser més precís que una estimació a ull nu, comporta certes limitacions. Com indica Quintopotere, la fotografia immortalitza un moment únic de la manifestació, cosa que no té en compte el flux de persones que poden haver entrat i sortit durant tot l'acte.

El Terminal de creueros com a limit factor

Més allá de l'algoritme, hi ha un factor físic que reforça la tesi de la IA: la capacitat de l'espai. L'àrea seleccionada per l'esdeveniment al port de Bari tenia una capacitat declarada d'aproximadament 3.500 persones. El fet que l'IA estimi fins a 5.000 presences suggereix que l'espai estava ple o fins i tot saturat, però fa que la xifra de 10.000 enunciada pels organitzadors sembli físicament impossible per a aquella ubicació concreta.

L'ús de la intel·ligència artificial per contrastar dades oficials marca el pas d'una era de comunicació basada en la percepció a una era basada en la verificació algorítmica.

Aquest cas, reportat també per Immediato, demostra que la tecnologia ja no és només una eina de producció de continguts, sinó un instrument de fiscalització política en temps real.

Implicacions per a la transparència i el business

Per a els emprenedors i líders empresarials, aquest episodi a Bari és un exemple de com la visió per computador (Computer Vision) pot ser aplicada per a l'anàlisi de mercats, la gestió de fluxos de persones en esdeveniments o l'auditoria de dades de tercers. La capacitat de transformar una imatge en dades quantitatives amb un marge d'error reduït permet orquestrar millor la logística i, sobretot, evitar crisis de reputació derivades de dades inflades.

La democratització d'aquestes eines significa que qualsevol actor, des d'un polític d'oposició fins a una petita agència de màrqueting, pot qüestionar les xifres d'un gran esdeveniment amb arguments tècnics. La veritat, per tant, deixa de ser el resultat del comunicat de premsa més potent per convertir-se en el resultat de l'anàlisi de dades més rigorosa.

Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Aquest cas té una ressonància particular per al teixit empresarial català i espanyol, especialment a Barcelona, que s'ha consolidat com un hub europeu de la intel·ligència artificial. La capacitat de processament d'imatges i l'anàlisi de dades massives són competències clau en moltes de les startups del 22@ i dels centres tecnològics de la ciutat. La implementació d'aquestes eines per a la verificació de dades en el sector públic i polític podria augmentar la demanda de serveis d'auditoria algorítmica.

D'altra banda, el marc regulatori europeu, amb l'AI Act, posa el focus en la transparència i l'ús ètic de la IA. L'ús de sistemes d'IA per analitzar multitudes podria entrar en categories de risc si s'utilitzasse per a la vigilància massiva, però en aquest cas s'ha aplicat com a eina de verificació de dades públiques. Per a les empreses espanyoles que desenvolupen solucions de Smart City, la precisió en el recompte de persones és vital per a la seguretat i la planificació urbana, demostrant que la tecnologia vista a Bari té aplicacions pràctiques molt més enllà de la polèmica electoral.

En conclusió, el mercat espanyol s'està movent cap a una integració on la IA no només optimitza processos interns, sinó que actua com un filtre de veritat. Les empreses que siguin capaces d'oferir transparència basant-se en dades verificables tindran un avantatge competitiu en un entorn on el consumidor i el ciutadà són cada vegada més escèptics davant dels discursos tradicionals.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Lagazzettadelmezzogiorno, Immediato, Quintopotere ·