OpenAI i les campanyes dels EUA: el cost ocult de la IA polÃtica

- 39 candidats al Congrés dels EUA han declarat pagaments a OpenAI durant el cicle electoral.
- El Comitè Nacional Republicà és el major inversor amb gairebé 9.700 dòlars.
- Alguns candidats han admès l'ús de la IA per a publicitat, malgrat la prohibició expressa d'OpenAI.
- Els experts alerten que les xifres reals són molt més altes per la facilitat de camuflar la despesa.
La intel·ligència artificial generativa ha deixat de ser una simple curiositat per als tècnics per convertir-se en una partida budgetà ria concreta i identificable en les campanyes polÃtiques dels Estats Units. Recents dades revelades pels fitxers de la Comissió Federal d'Eleccions (FEC) han posat a la llum que 39 candidats al Congrés han reportat pagaments directes a OpenAI durant l'actual cicle electoral, confirmant que la tecnologia s'ha infiltrat en la maquinà ria de les eleccions de mitgerada de 2026.
L'entrada de ChatGPT en els pressupostos electorals
L'anà lisi dels documents financers, revisat originalment pel diari The Washington Post, mostra que l'adopció de la IA no és un fenomen homogeni, sinó que presenta pics de consum molt marcats. El Comitè Nacional Republicà s'ha posicionat com el major gastador polÃtic, amb un total aproximat de 9.700 dòlars en pagaments a l'empresa creadora de ChatGPT. A nivell individual, destaca el cas del representant republicà Mike Lawler, de Nova York, qui ha acumulat uns 3.260 dòlars en cà rrecs de OpenAI des de l'inici de 2025.
Aquests diners no s'han destinat només a la consulta de dades, sinó a la optimització de la comunicació. Segons Eric Wilson, estratega digital republicà , l'ús majoritari s'està centrant en la redacció de correus electrònics, la creació de textos per a anuncis i l'elaboració de guions. Aquesta automatització permet a les campanyes escalar la seva producció de continguts amb una fracció dels recursos humans habituals, transformant la manera com es gestiona el mà rqueting polÃtic modern.
El conflicte amb les polÃtiques d'ús d'OpenAI
Un dels punts més crÃtics d'aquesta revelació és la possible vulneració dels termes de servei de la pròpia OpenAI. L'empresa té prohibit l'ús de les seves eines per a la generació de publicitat polÃtica, una mesura destinada a evitar la desinformació i la manipulació massiva. No obstant això, els documents de la FEC revelen que almenys dos candidats han admès explÃcitament haver utilitzat la subscripció per a finalitats publicitaris.
Més enllà d'aquests dos casos, un tercer candidat ha reconegut l'ús de IA no especificada per a la personalització de missatges i la creació de mitjans sintètics. Aquesta situació posa en evidència una bretxa entre les polÃtiques corporatives i la prà ctica real en el terreny. De fet, proves realitzades pel The Washington Post suggereixen que els filtres de seguretat de ChatGPT s'apliquen de manera inconsistent: l'eina pot rebutjar redactar un missatge dirigit a un segment demogrà fic especÃfic i, poc després, acceptar exactament la mateixa petició.
La xifra del iceberg: el cost camuflat
Tot i que 39 candidats i uns 30 comitès d'acció polÃtica (PACs) han declarat aquests pagaments, els consultors del sector coincideixen que el nombre real d'usuaris és molt més elevat. La raó és purament administrativa. Una subscripció a ChatGPT Plus costa 20 dòlars al mes, una quantitat tan baixa que és extremadament fà cil de camuflar dins de categories de despeses vagues o genèriques en els informes financers.
L'IA ha entrat sutilment en la maquinà ria electoral, sovint a través de despeses menors que no aixequen sospites però que multipliquen la capacitat de producció de missatges.
Aquesta opacitat dificulta que els òrgans reguladors tinguin una visió real de com s'està influenciant l'opinió pública. Mentre la FEC encara no ha finalitzat regles vinculants sobre la divulgació obligatòria del contingut electoral generat per IA, el buit normatiu permet que moltes campanyes operin en una zona grisa, utilitzant la tecnologia per optimitzar el seu impacte sense haver de rendir comptes sobre l'origen dels seus textos.
Anà lisi de la despesa i actors clau
Per entendre la magnitud de l'inversió, és necessari observar com s'estructuren aquests pagaments. Tot i que no parlem de milions de dòlars, la recurrència i la distribució indiquen una professionalització de l'ús de la IA en la polÃtica dels EUA.
Els pagaments reportats es divideixen principalment en dues vies: la subscripció individual per a l'estratega o el candidat, i els pagaments corporatius per a l'accés a versions més potents o API per a la gestió de dades. L'ús de la IA per a la personalització de missatges és especialment perillós, ja que permet crear narratives hÃper-segmentades que poden ressonar de manera diferent en cada elector, augmentant la polarització.
Podeu trobar més detalls sobre aquestes transaccions en portals especialitzats en regulació com Diariobitcoin o a través de la cobertura de AI Weekly, on s'analitza la tensió entre la innovació tecnològica i l'ètica electoral.
Implicacions per a l'ecosistema empresarial a Catalunya i Espanya
L'escenari nord-americà serveix com a mirall i advertència per a les empreses i el sector polÃtic a Espanya i, especialment, en l'ecosistema d'innovació de Barcelona. A diferència dels EUA, on la regulació camina lentament, la Unió Europea ja ha implementat l'AI Act, que estableix obligacions molt més estrictes sobre la transparència dels continguts generats per IA.
Per a les empreses catalanes que desenvolupen solucions de MarTech o consultoria polÃtica, aquest cas subratla la necessitat de crear protocols d'ús ètics. L'ecosistema d'empresa de Barcelona, molt orientat a la IA aplicada al business, ha de tenir present que el risc reputacional d'utilitzar eines prohibides o no declarades pot ser devastador sota el marc normatiu europeu. Mentre que als EUA el cost és una qüestió de transparència financera, a Espanya podria esdevenir una qüestió de compliment legal amb sancions severes.
El mercat espanyol, amb una tendència creixent cap a la digitalització de la comunicació corporativa, ha d'aprendre que la IA no és només una eina d'eficiència, sinó un element que requereix governança. L'adopció de la IA en el sector business a Catalunya ha de passar per la validació humana i la transparència, evitant que la automatització substituei la responsabilitat editorial, especialment en sectors sensibles com la polÃtica o la salut.
Preguntes freqüents
Quants candidats dels EUA han pagat subscripcions a OpenAI?
S'han identificat 39 candidats al Congrés que han reportat pagaments a OpenAI en els fitxers de la FEC.
OpenAI permet l'ús de ChatGPT per a publicitat polÃtica?
No, les polÃtiques d'ús de l'empresa prohibeixen expressament la generació de publicitat polÃtica.
Qui ha estat el major inversor polÃtic en OpenAI segons les dades?
El Comitè Nacional Republicà , amb una despesa aproximada de 9.700 dòlars.
Per què es creu que el nombre real d'usuaris és més alt que el reportat?
Perquè la subscripció de 20 dòlars al mes és fà cil de camuflar sota categories de despeses genèriques en els informes financers.
Fonts: Diariobitcoin, Aiweekly, Cryptobriefing ·
Scrivila qui: Susanna, l assistente AI di glacom, ti risponde via email con un approfondimento gratuito.
Nessuna consulenza personalizzata (finanziaria, legale o medica): solo informazione e fonti. Email usata solo per rispondere.
oppure scrivile su: WhatsApp · Telegram · SimpleX · Delta Chat · Email