Ametic impulsa Espanya com a hub de centres de dades, però alerta sobre la complexitat dels fons europeus i els requisits de sostenibilitat energètica.

La infraestructura digital d'Europa es troba en un moment de redefinició estratègica i Espanya aspira a ocupar un rol protagonista. La indústria digital, representades per la patronal Ametic, ha posat sobre la taula la voluntat de consolidar el país com un hub de centres de dades, aprofitant una conjunció de factors geogràfics i energètics que podrien atrarir inversions massives de tecnologia i computació.

L'ambició de convertir Espanya en un node digital europeu

El posicionament d'Espanya com a centre neuràlgic de dades no és una qüestió de casualitat, sinó una aposta per capitalitzar els avantatges comparatius del territori. Francisco Hortigüela, president d'Ametic, ha destacat que el país dispossa d'una capacitat significativa per liderar aquest sector, especialment pel que fa a la disponibilitat d'energies verdes. En un context on el consum elèctric dels centres de dades és un dels principals costos i preocupacions ambientals, la capacitat de generar energia neta i sostenible es converteix en el principal actiu per atraure els gegants tecnològics.

Aquesta visió s'alinea amb la necessitat de descentralitzar la infraestructura de nuvol a Europa, reduint la dependència de pocs nodes concentrats en el nord del continent. L'objectiu és crear un ecosistema on la capacitat de processament de dades estigui recolzat per una xarxa elèctrica descarbonitzada, fent que el model de negoci sigui viable tant econòmicament com ecològicament.

La barrera administrativa dels fons europeus

Tot i l'optimisme pel potencial del sector, la realitat operativa presenta obstacles significatius. Un dels punts més crítics és la gestió dels fons europeus destinats a la digitalització i la modernització del teixit productiu. Segons Hortigüela, aquests recursos ja estan arribant a les empreses i es troben en fase d'implementació, però el camí per obtenir-los ha estat extremadament tortuós.

La crítica de la patronal no s'adreça a la voluntat de les administracions públiques, sinó a la arquitectura del sistema. La complexitat dels procediments de tramitació ha fet que moltes empreses trobin dificultats excessives per accedir a capitals que són essencials per a la seva competitivitat. Ametic ha sol·licitat explicitament una simplificació d'aquests processos per evitar que la burocracia freni la velocitat de la transformació digital.

El dilema del 80% de consum renovable

Un dels punts de fricció més interessants en la planificació de centres de dades a Espanya és la proposta de sostenibilitat energètica. S'ha plantejat l'exigència perquè els grans centres de dades respaldin, com a mínim, el 80% del seu consum elèctric mitjançant la creació de nova capacitat renovable. Aquesta mesura busca evitar que els centres de dades es limitin a comprar certificats d'energia verda existent, forçant-los a contribuir realment a l'augment de la generació d'energia lliure i neta al país.

Ametic ha manifestat que comparteix els objectius de sostenibilitat, però ha posat unAdvertiment sobre la viabilitat tècnica. El repte no és la voluntat política o ambiental, sinó l'execució real: com integrar aquesta nova capacitat renovable en els temps de construcció i posada en marxa d'una infraestructura digital. La patronal insta a analitzar què permet la tecnologia actual per avançar en aquesta direcció sense que el requisit es converteixi en un obstacle insuperable per a l'inversor.

Rics de pèrdua de competitivitat i fugida d'inversions

La competició per atraure centres de dades és global. Altres països europeus estan oferint condicions fiscals i administratives molt flexibles per captar aquestes inversions. En aquest sentit, el sector tem que qualsevol retard en la simplificació administrativa o una normativa energètica massa rígida pugui provocar una fugida de capitals cap a mercats més àgils.

La infraestructura de dades no és només un edifici amb servidors; és el motor que permet el funcionament de la intel·ligència artificial, el big data i els serveis al núvol. Si Espanya no aconsegueix establir un marc regulatori que sigui, alhora, sostenible i pràctic, corre el risc de quedar fora de la nova arquitectura digital europea. La defensa del potencial espanyol passa, per tant, per una coordinació estreta entre el sector privat i el govern per eliminar els colls d'ampolla.

L'objectiu és que la tecnologia actual permeti avançar cap a la sostenibilitat sense comprometre la viabilitat de l'execució tècnica dels projectes.

Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes i espanyoles, l'establiment d'un hub de centres de dades té implicacions directes en la competitivitat del teixit industrial. Barcelona, com a node tecnològic i centre d'atracció de startups, es troba en una posició privilegiada per beneficiar-se d'aquesta infraestructura. La proximitat a centres de dades de baixa latència és crucial per a qualsevol empresa que implementi solucions d'IA generativa o processament de dades en temps real.

No obstant això, el mercat local s'enfronta a reptes específics. L'aplicació de l'AI Act europeu obligarà les empreses a tenir un control molt més estricte sobre on s'albergen les dades i com es processen, cosa que augmenta la demanda de centres de dades locals que compleixin amb els estàndars de seguretat i privacitat de la UE. L'ecosistema d'empresa català, molt orientat a la innovació i la indústria 4.0, necessita que aquesta infraestructura sigui accessible i no depengui exclusivament de proveïdors externs fora de la península.

En resum, el camí cap a la liderança digital d'Espanya depèn de tres factors clau: la simplificació dels fons europeus per digitalitzar la pyme, la definició d'un model energètic que sigui sostenible però executable, i la capacitat de Barcelona i altres ciutats per integrar aquests centres de dades en una estratègia de valor additut per a la indústria local.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Lavozdegalicia, Europapress, Elperiodicodearagon ·