La Banca d'Itàlia desment traslladar les seves reserves d'or, mentre el banc central holandès mou 86 tones cap a Londres per reaccionar a la crisi global.

La gestió de les reserves d'or dels bancs centrals ha tornat a situar-se al centre del debat financer europeu. En un context marcat per una inestabilitat geopolítica crescent, la localització física dels actius més segurs del món ha deixat de ser una qüestió merament administrativa per convertir-se en una declaració d'estratègia i seguretat nacional. El moviment recent de la De Nederlandsche Bank (DNB), el banc central dels Països Baixos, ha generat un efecte dominant que ha obligat altres institucions europees a definir la seva posició.

El moviment estratègic dels Països Baixos cap a Londres

Entre març i agost de 2026, la De Nederlandsche Bank ha executat un trasllad significatiu de Capitals. Concretament, l'institut holandès ha mogut 86 tones d'or que es trobaven custodiades als Estats Units i al Canadà per traslladar-les a la Bank of England, a Londres. Aquesta operació no respon a una necessitat de liquiditat, sinó a una anàlisi de risc sobre la custòdia dels actius en territoris nordamericans.

La decisió de Londres com a destí prioritari no és casual. La capital britànica és considerada un centre estratègic per a la custòdia d'or físic, oferint un equilibri entre seguretat i accessibilitat. El fet que un banc central europeu decideixi retirar part del seu or d'Amèrica del Nord subratlla la percepció de vulnerabilitat que alguns governs senten davant les tensions internacionals actuals, on el control físic de l'or es torna un element crític de sobirania econòmica.

La resposta de la Banca d'Itàlia

Aquesta movimentació holandesa ha despertat interrogants sobre si altres potències europees seguirien el mateix camí. En aquest escenari, la Banca d'Itàlia ha hagut de sortir al pas per aclarir la seva situació. L'institut italià ha anunciat oficialment que no ha efectuat cap trasllad de les seves reserves d'or, desmentint així els rumors que suggerien un possible seguiment de la política de la DNB.

La posició de Roma indica una confiança diferent en la diversificació actual de les seves reserves o, potser, una avaluació distinta dels riscos geopolítics associats a la custòdia externa. Mentre els Països Baixos opten per concentrar més actius a Europa, Itàlia manté una estructura de distribució que divideix el seu or entre diversos centres internacionals i els seus propis caveats.

L'or italià: xifres i distribució global

Itàlia es manté com un dels jugadors més influents en el mercat de l'or a nivell global. Amb un total de 2.452 tones, el país ocupa la quarta posició mundial en detenció de reserves aurees, situant-se just darrere de la Federal Reserve dels Estats Units, la Bundesbank alemanya i el Fons Monetari Internacional. El valor de mercat d'aquest patrimoni s'estima actualment en uns 280.000 milions d'euros.

La composició d'aquestes reserves és majoritàriament de lingots, amb un total de 95.493 peces, tot i que una part menor està formada per monedes. La distribució geogràfica d'aquest or és clau per entendre la seva estratègia de risc: la Banca d'Itàlia conserva 1.100 tones al seu país (el 44,86% del total), principalment a Palazzo Koch a Roma. Una quantitat gairebé equivalent, 1.061,5 tones (43,29%), es troba als Estats Units, mentre que la resta es reparteix entre Suïssa (149,3 tones o 6,09%) i el Regne Unit (141,2 tones o 5,76%).

Per què l'or segueix sent el refugi definitiu

En l'era de la digitalització financera i dels actius virtuals, l'or físic continua sent l'àncora del sistema. Per a un banc central, l'or no és només un actiu d'inversió, sinó una garantia de solvència que no depèn de la promesa de pagament d'un altre govern o d'una entitat privada. És l'únic actiu que no representa un passiu per a ningú altre.

L'or actua com un estabilitzador en moments de crisi extrema, permetent als estats mantenir la confiança en la seva moneda i tenir una capacitat de maniobra real quan els mercats de crèdit es tornen volàtils.

La tendència actual mostra que l'or està recuperant pes davant d'altres instruments, com els Treasury dels Estats Units, en les reserves dels bancs centrals. Aquesta preferència per l'actiu tangible és una resposta directa a la fragmentació del comerç global i a la possibilitat de sancions financeres que podrien congelar actius custodits en moneda estrangera.

Anàlisi de la custòdia i la gestió del risc

La decisió de on guardar l'or implica un càlcul complex. Per un costat, tenir l'or al propi país (com fa Itàlia amb el 44,86% de les seves reserves) garanteix el control total i immediat. Per l'altre, distribuir-lo per centres com Londres, Nova York o Zuric facilita operacions de mercat ràpides i diversifica el risc polític.

El cas dels Països Baixos suggereix que el risc polític ha començat a pesar més que la conveniència operativa. Moure 86 tones és una operació logística costosa i complexa, el que indica que la percepció de perill en els centres de custòdia nordamericans ha superat el cost de l'operació. Itàlia, en canvi, ha optat per la immobilitat, mantenint una exposició considerable als EUA que podria ser qüestionada si les tensions geopolítiques s'aguditzen més.

Implicacions per a l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Tot i que el trasllad de reserves d'or és una operació de macroeconomia d'estat, el seu significat per a l'empresari català i espanyol és profund. Aquests moviments són el termòmetre de la confiança global. Quan els bancs centrals comencen a moure or físic per por a la inestabilitat, el mercat privat ha de prestar atenció a la gestió dels seus propis riscos.

Per a les empreses tecnològiques i d'IA de Barcelona, aquest escenari subratlla la importància de la sobirania digital i de dades. Així com els estats busquen el control físic de l'or, les empreses catalanes s'esten movent cap a infraestructures de computació i emmagatzematge locals per evitar la dependència total de núvols estrangers, en compliment amb el marc de l'AI Act europeu que prioritza la transparència i la seguretat.

El mercat espanyol, molt dependent de la importació i l'exportació, pot experimentar una major volatilitat en el canvi de divises si la tendència de desconfiança cap als actius dolaritzats s'estén. L'ecosistema d'empresa català, caracteritzat per la seva vocació internacional, ha de considerar la diversificació dels seus actius i la protecció dels seus capitals davant un entorn on la seguretat física i jurídica dels actius torna a ser la prioritat absoluta.

Preguntes freqüents

---

Fonts: News, Ilsole24ore, En ·