La discussió sobre l'intelligença artificiale ha deixat de centrar-se exclusivament en la capacitat tècnica dels models de llenguatge per traslladar-se al terreny de la macroeconomia i la distribució de la riquesa. Larry Fink, l'administrador delegat de BlackRock, la gestora d'actius més gran del món, ha plantejat una visió que trenca amb el pessimisme dels analistes que preveuen un col·lapse imminent del sector tecnològic.

Una revolució industrial sense bombolles

Mentre diversos economistes i figures del mercat alerten sobre una possible correcció violenta dels preus, Fink ha estat rotund durant la seva intervenció a Davos: l'IA no és una bombolla especulativa. Segons la seva anàlisi, no estem davant d'una inflació d'actius sense substància, sinó d'una necessitat estructural d'inversions en infraestructura, anomenades Capex, que podrien assolir centenars de milions de dòlars.

Aquesta inversió no es tradueix en simples apostes financeres, sinó en economia real. La implementació massiva de l'IA requereix una reconstrucció i un potenciació de les xarxes elèctriques globals, cosa que convertirà la tecnologia no només en un consumidor voràs d'energia, sinó en un motor per accelerar el desenvolupament de noves fonts energètiques que siguin abundants i econòmiques. Per Fink, estem davant de la tecnologia més significativa des de l'aparició del computador, una força que ha arribat per quedar-se i que redefineix la competició estratègica entre potències com els Estats Units i la Xina.

El perill de la concentració de la riquesa

No obstant això, el CEO de BlackRock no oculta la cara més fosca d'aquesta transformació. En la seva carta anual dirigida als accionistes, Fink adverteix que l'IA podria accentuar dràsticament les desigualtats patrimonials. La història de les tecnologies transformadores mostra un patró recurrent: el valor econòmic generat tendeix a concentrar-se en les empreses que desenvolupen la tecnologia i en els inversors que ja possueïen actius financers.

Aquest escenari planteja un risc concret: que l'IA repeteixi i amplii aquest esquema a una escala molt més massiva. Si la riquesa generada per l'automatització i l'eficiència algorítmica flueix exclusivament cap a qui ja té el capital per invertir-hi, la bretxa social s'ampliarà. L'allarme sobre les desigualtats és clar: el capitalisme actual es troba fragmentat i la pròxima fase del creixement global dependrà de la capacitat de democratitzar la participació en els mercats de capitals.

Darwinisme capitalist i selecció natural

La transició cap a una economia impulsada per la IA no serà un procés lineal ni indolor. Fink descriu una dinàmica de selecció natural on la rotació del capital cap a les noves tecnologies provocarà inevitablement fallides colossals i, simultàniament, la creació de guanyadors gegants. Aquest darwinisme capitalist és, segons ell, una part fisiològica de l'evolució econòmica.

Per protegir-se d'aquestes perturbacions, la recomanació per als empresaris i inversors és la seguretat financera a través de l'inversió a llarg termini. En un període d'incertesa, el valor econòmic es crea cada vegada més en els mercats de capitals, oferint una oportunitat per a aquells que no busquin el benefici immediat sinó que aposten per la transformació estructural de la indústria.

L'antidot contra la fragmentació social

Per evitar que l'IA es convergeixi en un instrument de segregació econòmica, BlackRock proposa que l'antidot sigui precisament l'ampliació de l'accés a la inversió. La sfida més gran de l'època actual és permetre que un nombre creixent de persones pugui beneficiar-se dels guanys del mercat, i no només una elite tecnològica o financera.

L'IA pot acuire les disuguaglianze: l'antidoto è investire.

Aquesta visió suggereix que la solució a la desigualtat no passa necessàriament per la regulació restrictiva de la tecnologia, sinó per una reforma en la manera com s'accedeix a la propietat dels actius que generen aquesta riquesa. L'anàlisi dels riscos d'inversió subratlla que la participació massiva és l'única via per evitar que el sistema es trenqui sota el pes de la seva pròpia eficiència.

Infrastructures i el nou paradigma energètic

Un dels punts més pragmàtics de l'anàlisi de Fink és la connexió entre la computació i l'energia. No es pot parlar d'IA sense parlar de cables, centrals elèctriques i fonts de generació. La demanda de processament de dades està impulsant una necessitat de modernització de les xarxes que no es veia des de fa dècades.

Aquest vincle crea un cercle virtuos: la necessitat d'energia per a l'IA impulsa la recerca de fonts més barates i sostenibles, que a seu torn permeten que l'IA sigui més accessible i escalable. Aquest és el motiu pel qual Fink descarta la bombolla; hi ha una base física, material i energètica que sosté el creixement, a diferència de altres crisis financeres basades en actius virtuals o derivats complexos.

Impacte en l'ecosistema empresarial de Catalunya i Espanya

Per a les empreses catalanes i el mercat espanyol, les reflexions de Larry Fink tenen implicacions directes. Barcelona s'ha consolidat com un hub tecnològic europeu, amb un ecosistema d'emprenedoria molt dinàmic, però majoritàament format per PIMES que no tenen la capacitat de capital de les Big Tech nord-americanes o xineses.

El risc de desigualtat que menciona Fink es tradueix, a escala local, en una possible bretxa digital i econòmica entre les grans corporacions i el teixit productiu tradicional. L'aplicació de l'AI Act de la Unió Europea intentarà mitigar els riscos ètics i operatius, però no resoleu la qüestió de la concentració del capital. Les empreses catalanes han de moure's cap a una adopció de l'IA que no sigui només com a consumidors de serveis (pagant subscripcions a gegants externs), sinó intentant integrar la tecnologia en la seva propietat intel·lectual i actius operatius.

A més, la menció de Fink a la infraestructura energètica és clau per a Espanya, un país amb un potencial enorme en energies renovables. L'oportunitat per al mercat local resideix en convertir-se en el proveïdor d'energia neta i barata per als centres de dades que l'IA requereix a Europa, transformant la necessitat energètica global en un motor de creixement per a la indústria energètica espanyola.

Preguntes freqüents

Fonts: Lastampa, Scenarieconomici, Focusrisparmio ·