Espanya presenta una candidatura conjunta entre Móra la Nova i San Fernando de Henares per albergar una gigafactòria d'IA europea amb inversió pública i privada.

L'estratègia tecnològica d'Espanya ha donat un salt qualitatiu amb la presentació d'una candidatura per albergar una de les futures gigafactories d'intel·ligència artificial de la Unió Europea. Aquest projecte, que combina capitals públics i privats, no es limita a una única instal·lació, sinó que proposa un model de doble seu distribuït entre Móra la Nova, a Tarragona, i San Fernando de Henares, a Madrid. L'objectiu és clar: posicionar l'estat espanyol com un campió imparable de la IA dins el marc comunitari, aprofitant la complementarietat de nodes estratègics.

Un projecte d'infraestructura amb ambició continental

La Comissió Europea té previst llançar un concurs per assignar almenys quatre instal·lacions d'aquest tipus en diferents Estats membres. El propòsit de Brussel·les és desenvolupar capacitats de IA sobiranes, reduint la dependència de tecnologies externes i fomentant un ecosistema propi de computació d'alt rendiment. En aquest context, el ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública, Óscar López, ha expressat la seva convicció que Espanya aconseguirà una d'aquestes sevesis gràcies a una visió ambiciosa i a la coordinació institucional.

La inversió estimada per a la construcció i posada en marxa d'aquesta gigafactòria oscila entre els 4.000 i els 5.000 milions d'euros. Si la proposta és seleccionada, el projecte rebrà una subvenció pública substancial de la Comissió Europea a través del programa InvestAI, el que acceleraria la seva implementació. El calendari és ajustat: les instal·lacions seleccionades hauran d'estar operatives entre els anys 2027 i 2028.

L'eix estratègic entre Tarragona i Madrid

La tria de Móra la Nova, a la comarca de la Ribera d'Ebre, no és casual. Aquest enclave ha estat seleccionat per la seva proximitat a la Factoria d'IA, el centre nacional d'experimentació, i, sobretot, per la seva connexió amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). El BSC és actualment un node de referència europeu en computació de tones, i la gigafactòria actuaria com un amplificador de aquesta capacitat tècnica ja existent al territori català.

Per la seva part, la seu de San Fernando de Henares a Madrid completaria el projecte amb funcions complementàries a les de Tarragona. Aquesta aposta per una candidatura conjunta busca projectar una imatge d'unitat i sinergia, transformant la divisió en un motor de competitivitat. El govern espanyol ha coordinat aquesta proposta directament des de la Moncloa, a través de l'Oficina Econòmica del president, en estreta cooperació amb la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transformació Digital.

El consorci empresarial darrere de la proposta

La viabilitat d'una inversió d'aquest volum requereix un suport industrial massiu. La candidatura està impulsada per un consorci públic-privat liderat per Telefónica, que actua com a motor principal de la iniciativa. A l'ecosistema s'han sumat empreses de diversos sectors, des de la construcció fins al programari especialitzat i el hardware de vanguardia.

Entre els membres confirmats del consorci destaquen:

• Nvidia, proveïdor clau de la potència de càlcul.
• ACS, per a la part d'infraestructures i construcció.
• MasOrange, reforçant la connectivitat.
• Submer i Multiverse Computing, aportant innovació en refrigeració i computació quàntica.
• La Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), coneguda com la SEPI Digital.

A més d'aquests actors, el govern ha confirmat que s'està negociant la incorporació d'un soci inversor internacional de primer nivell, el que podria augmentar encara més la solvència i la capacitat tècnica del projecte. Cada instal·lació prevista estarà equipada amb unes 100.000 GPUs de última generació, una xifra que permetria processar volums de dades massius per a l'entrenament de models d'IA complexos.

Passos clau cap a la selecció final

El procés de selecció a Brussel·les seguirà un itinerari rigorós. La Comissió Europea realitzarà primer una tria preliminar per filtrar les candidatures més viables. Després d'aquesta fase, s'invitarà els projectes finalistes a presentar una proposta definitiva durant el mes de desembre. El govern espanyol s'ha mostrat optimista, basant el seu optimisme en la combinació d'infraestructures existents i el suport d'un consorci empresarial tan divers i potent.

L'objectiu és convertir Espanya en un campió imparable de la IA dins la UE, aprofitant la complementarietat de nodes estratègics i la visió d'un consorci públic-privat.

Aquesta aposta no només busca la creació d'un centre de dades gegant, sinó la creació d'un hub d'innovació on la recerca acadèmica i la aplicació industrial convergeixin. La integració de la gigafactòria amb el teixit industrial de Tarragona i la capacitat de gestió de Madrid podria generar un efecte multiplicador en la creació d'emplis altament qualificats i en l'atracció de noves startups de tecnologia profunda.

Impacte per a les empreses de Catalunya i Espanya

La possible implantació d'aquesta gigafactòria a Móra la Nova i San Fernando de Henares té implicacions profundes per al teixit empresarial local. Per a les empreses catalanes, especialment les basades a l'ecosistema de Barcellona, això significaria un accés sense precedents a una potència de càlcul massiva. La proximitat amb el BSC i la nova infraestructura facilitaria que les startups i les mitjanes industrials poguessin entrenar models d'IA propis sense dependre totalment de núvols estrangers, reduint costos i millorant la seguretat de les dades.

En el marc del AI Act de la Unió Europea, disposar d'una infraestructura sobirana és vital. Les empreses espanyoles podran desenvolupar solucions d'IA que compleixin amb les normatives europees de transparència i ètica, tenint el control físic i lògic del processament. A més, la participació d'empreses com Submer o Multiverse Computing demostra que el talent local ja està integrat en la cadena de valor de la gigafactòria, el que pot propulsar la seva expansió internacional.

Per al mercat espanyol en el seu conjunt, aquest projecte representa una oportunitat de diversificació econòmica. La transformació de zones com la Ribera d'Ebre en pols tecnològics podria frenar el buidament rural i crear un nou eix de creixement industrial basat en el coneixement. La coordinació entre la Moncloa i la Generalitat, tal com s'ha reflectit en la candidatura, suggereix que la tecnologia pot ser un pont per a la cooperació estratègica en benefici de la competitivitat global del país. L'estat espanyol s'està posicionant així no només com un consumidor de tecnologia, sinó com un productor d'infraestructures crítiques per al futur de l'economia digital.

Preguntes freqüents

---

Fonts: Expansion, Rtve, Eleconomista ·